El Departament d’Igualtat i Feminismes obre una investigació a una cadena que només ofereix talles petites com a primera actuació del pla

El Departament d’Igualtat i Feminismes ha iniciat una investigació contra una cadena multinacional de moda que opera a Catalunya i que només compta amb les talles més petites (XS/S). És la primera actuació del Pla d’Acció per combatre la pressió estètica, una forma de violència contra les dones que “té per objectiu disciplinar-les: què i quant han de menjar, com han de vestir o com poden evitar que el rostre o el cos expressin l’edat que tenen”, denuncia el Departament.

“Cal avançar cap a una normalitat feminista on ens trobem a gust amb el nostre cos. No podem seguir acceptant com a normals aquests cànons de bellesa que ens imposa el patriarcat, perquè tots els cossos són vàlids”, ha defensat en roda de premsa la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. El principal objectiu del pla és donar una resposta política “a la violència dels cànons estètics que produeixen i perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes”.

L’elaboració del Pla comptarà amb la participació d’entitats, de persones expertes i dels mateixos sectors implicats, i també es posarà en marxa una Comissió Interdepartamental per a la seva elaboració i seguiment.

Una llei pionera

Les actuacions contra aquesta cadena multinacional s’han iniciat a partir d’una denúncia rebuda a través del formulari on-line que el Departament ha posat a disposició de la ciutadania, que relata com la roba d'aquesta botiga per a dones són peces que només es poden posar dones amb complexió de nenes, tot i que no és una botiga destinada a públic femení infantil. També s’afegeix que la roba que s’hi ofereix no seria adequada per a nenes, perquè incitaria a una sexualització del cos (corsets, escots, tops per sota el pit, pantaló curt a l’alçada de les natges).

La denúncia ha estat formulada per discriminació per aparença física, un supòsit recollit a la llei 19/20 d’igualtat de tracte i no discriminació, “pionera a nivell internacional”, ha subratllat Verge, que ha explicat que un cop determinada aquesta possible responsabilitat de la companyia “es prendran les accions oportunes, incloent la possibilitat de sancions”.

Cal avançar cap a una normalitat feminista on ens trobem a gust amb el nostre cos

Tània Verge consellera d'Igualtat i Feminismes

A més, les accions d’aquest Pla s'encaminaran a incrementar la consciència social sobre l’impacte de la pressió estètica en el benestar físic i emocional, així com a prendre mesures relatives al control de talles, la inclusió de continguts educatius a escoles i instituts i l’adopció d’acords sectorials amb el món de la publicitat i de la moda, perquè la representació dels cossos sigui més diversa i s’ajusti molt millor a la realitat.

Els efectes de la pressió estètica

Segons dades de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia de Catalunya del 2020, el 47% de les noies d’entre 12 i 16 anys es volen aprimar, i el 41% ha fet alguna vegada dieta pel seu compte i sense consell professional. Aquestes malalties, segons dades del Departament de Salut, afecten al voltant de 28.000 adolescents i joves a Catalunya, aproximadament el 5% de les noies.

El Govern denuncia que la pressió estètica es dona en moltes situacions quotidianes. Per exemple, que els cossos que surten a la televisió, al cinema, a les xarxes socials o a la publicitat siguin cossos llegits com a ‘perfectes’, joves i prims, en alguns casos fins i tot per sota dels nivells saludables, que creen un imaginari social on hi ha cossos fora de norma. També que a les botigues de roba sovint no es trobin talles per sobre de la 40 o de la 42, una exclusió que impacta quotidianament en l’autoestima, especialment en la de les dones més joves.