El projecte ha aconseguit que arribi nou veïnatge i consolidar l’existent

Davant la dificultat que les grans companyies oferissin fibra òptica a Senan, aquesta població de poc més de 40 habitants de la Conca de Barberà va decidir desplegar el servei de manera municipal.

Amb l’arribada de la COVID, la necessitat de disposar d’una bona connexió de fibra òptica es va fer evident i notòria. Per aquest motiu, al 2020 el Consistori es va posar a treballar i al juny del 2021 els senanencs ja van poder utilitzar el servei.

Per fer realitat la iniciativa, l’Ajuntament es va coordinar amb l’empresa cooperativa vallenca Punt d’Accés i l’entitat sense ànim de lucre Guifi.net, qui faciliten una infraestructura mancomunada amb l’objectiu d’oferir una connexió de qualitat i a un preu just per a tothom. El projecte es va finançar a través de recursos propis de l’Ajuntament i del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), atorgat per la Generalitat.

Des de l’Ajuntament comparteixen aquella cita que diu que “les infraestructures connecten pobles però les telecomunicacions connecten amb el món sencer”. L’alcaldessa, Carme Ferrer Cervelló, explica que van engegar el projecte perquè “les empreses no escolten les necessitats del municipi”.

Ferrer posa també de manifest que la iniciativa és essencial pel desenvolupament del món rural i que ha aconseguit que la ciutadania de Senan tingui els mateixos drets de connectivitat que a altres ciutats. I afegeix que ha servit perquè “persones que vulguin viure a viure al municipi i teletreballar, puguin fer-ho”.

Una d’aquestes és la Roser, una arquitecta que treballa per un despatx de Barcelona i que fa cinc mesos que ha arribat al poble. Actualment treballa en remot i només es desplaça a Barcelona un cop per setmana. “Disposar d’una bona connexió de fibra òptica ha estat clau. És el condicionant que m’ha permès deixar la ciutat i venir a viure a Senan”.

La Núria, per la seva banda, veïna de tota la vida, recorda que durant molts anys al municipi funcionaven només amb un telèfon que actuava com a centraleta i que no va ser fins a l’any 1992 que es va aconseguir que cada veí tingués un aparell a casa. Venint d’aquesta situació, considera la gestió de l’Ajuntament com “un encert” i afegeix que “és un petit o gran orgull arribar a aquest nivell de connectivitat i connexió”.