La Comissió de Política Social debatrà demà una proposició no de llei de la diputada d’ERC Carme Porta que insta el Govern de la Generalitat a fer un estudi sobre l'impacte i la situació de l'assetjament moral a l'Administració Pública de Catalunya i encarregar a l'Administració de la Generalitat la realització, en el seu àmbit, d’una avaluació de riscos psicosocials en tots els seus departaments i organismes. Aquesta avaluació haurà d’incloure la detecció de casos o situacions que afavoreixin la pràctica de l’assetjament moral o psicològic en el treball, en les seves diferents modalitats: bossing o assetjament moral o psicològic a càrrec d’un superior; o mobbing o assetjament moral o psicològic a càrrec dels propis companys o entorn de la víctima.

Segons el Tribunal constitucional, “el treball remunerat per a l’home i la dona de la nostra època representa la part més important i significativa dintre dels seus afers en la projecció exterior cap els altres, i inclòs en el seu aspecte més íntim és el factor predominant de realització personal” (Sentència del Tribunal Constitucional 223/92, de 14 de desembre)

Per la diputada d’ERC, “es comparteixi o no aquesta reflexió del TC, en una època en la que passem la major part de la nostra vida en l’àmbit professional o laboral, les estadístiques evidencien que el treball és, en molts casos, no només la principal ocupació, sinó també la principal preocupació, per sobre fins i tot, ens agradi o no, de la vida personal i familiar”. “Per això”, afirma Carme Porta, “la reflexió sobre l’assetjament moral o psicològic és del tot necessària”.

L’assetjament moral o psicològic és un tema d’actualitat en el món del treball que està cridant l’atenció de juristes, professionals, polítics i mitjans de comunicació i que està creant certa alarma en l’opinió pública. Per Porta, la preocupació “no és gratuïta, l’assetjament i la violència psicològica en el treball són una forma d’intimidació i fustigament, en definitiva, una forma d’agressió sobre una o més persones de l’empresa, l’objectiu principal de la qual és fer el buit a la víctima i provocar la seva humiliació i aïllament en el seu entorn laboral”.

La preocupació en l’àmbit comunitari sobre aquesta qüestió es reflecteix en la Resolució del Parlament Europeu sobre l’assetjament moral en el lloc de treball, de data 20 de setembre de 2001, que, en les seves consideracions prèvies, informa d’un enquesta realitzada a 21.500 treballadors i treballadores, que conclou xifrant en el 8% del total de la població activa comunitària (uns 12 milions de persones) serien víctimes de situacions d’assetjament moral o psicològic en l’actualitat.

Alguns estudis teòrics, prodiguen que l'Administració Pública és una de les estructures on amb més impunitat es produeix aquest tipus d'assetjament, que les dones són víctimes amb major freqüència que els homes, i conclouen enfatitzant els efectes devastadors sobre la salut física i psíquica de les víctimes. Recentment s'ha fet públic un cas a la pròpia Administració de la Generalitat, concretament a la Biblioteca de Catalunya, en el que quatre treballadores han denunciat a la directora de la institució (un alt càrrec de la Generalitat) per represàlies i assetjament moral, una situació que afirmen dura més de dos anys, com a resposta a la reclamació judicial de drets per la via laboral per part d’aquestes, que ha provocat el buidament gradual de les seves funcions i seu aïllament en l’entorn laboral i professional. Malgrat la mediació de responsables del Departament de Cultura, no ha estat possible una sortida negociada de compensació del danys produïts i el cas està a les portes de la via judicial.