Recull de biografies de les persones que han liderat el partit, dividit en etapes històriques. 88 anys d’història que discorren de Francesc Macià a Marta Rovira
Aquest any Esquerra Republicana convoca el seu 28è Congrés Nacional, l’òrgan format per tota la militància que, cada 4 anys, escull la presidència, la secretaria general, les vicesecretaries generals i les secretaries nacionals del partit. El proper 15 de setembre, es farà la votació final de les candidatures. Al llarg dels seus 88 anys, Esquerra ha tingut 18 líders que han marcat el rumb de la formació. Cadascun té una història al darrere.
De la fundació a l’exili
Francesc Macià: Era l’impulsor del partit separatista Estat Català i va ser escollit president d’Esquerra Republicana en la Conferència d’Esquerres Catalanes del març de 1931, en la qual es va crear el partit. Va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1859, era enginyer i tinent coronel. Arran del cop d’estat de Primo de Rivera, va refugiar-se a Perpinyà i el 1926 va impulsar una acció insurreccional des de Prats de Molló, que no va reeixir. Va exiliar-se a Bèlgica, a l’Argentina i a Cuba i, un cop caiguda la dictadura, va tornar a Catalunya i va ser llavors quan, amb Estat Català, es va incorporar a Esquerra. Després de les eleccions municipals del 1931, va ser escollit president de la Diputació de Barcelona i va proclamar la República Catalana dins d’una federació de repúbliques ibèriques. Amb el govern provisional espanyol es va acordar recuperar la Generalitat i que Macià en fos president, càrrec que va revalidar després de l’aprovació de l’Estatut de Núria i que va ocupar fins a la seva mort, el desembre de 1933.
Joan Lluís Pujol: El primer secretari general d’Esquerra Republicana també va ser escollit a la Conferència d’Esquerres Catalanes de 1931, de la qual va elaborar la declaració de principis. Va néixer al Perelló el 1901, era advocat i formava part del grup d’intel·lectuals socialistes de la revista l’Opinió. Després de l’èxit de les municipals de 1931, va deixar la secretaria general i a les eleccions del maig d’aquell any, va ser escollit diputat per Barcelona. Va ocupar diversos alts càrrecs funcionarials i va ser cònsol a Marsella fins que es va exiliar a Cuba al final de la Guerra Civil. Després va anar a Estats Units i va presidir el Centre Català de Nova York. Després d’emprendre diversos negocis, va morir a Worcester el febrer de 1963.
Joan Tauler: El secretari general del partit del 1932 al 1933 i del 1936 al 1937 era advocat de professió, però va treballar de periodista i es va dedicar a la política. Del 1909 al 1911 va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona amb la formació Solidaritat Catalana, el 1931 va començar a militar a Esquerra i el 1932 va ser-ne escollit secretari general. A les eleccions d’aquell any també va ser escollit diputat a la ciutat de Barcelona i, al segon Congrés Nacional d’Esquerra, celebrat el 1933, va passar a representar la Federació de la ciutat al Comitè Executiu. El 1934 va ser nomenat director general de Treball. Després de la Guerra es va exiliar a França i hi va residir fins al 1952, any en què va tornar a Catalunya. Va morir a Barcelona l’abril del 1959.
Lluís Companys: Amb la mort de Macià, el 1933, Companys va assumir la presidència de la Generalitat i el lideratge d’Esquerra Republicana, tot i que la figura de president del partit no va tornar a existir fins al 1933. Nascut al Tarròs el 1882, era advocat laboralista i col·laborador de diaris republicans. Va ser escollit diputat al Congrés el 1920 i nomenat governador civil de Barcelona després de les municipals del 1931. Un any més tard, es va convertir en el primer president del Parlament de Catalunya i, ja al 1934, va ser escollit successor del president Macià. Va ser llavors quan va proclamar l’Estat català dins de la República federal espanyola i el Govern va ser empresonat i condemnat a 30 anys. A les eleccions del febrer de 1936, però, el Front d’Esquerres va obtenir un gran triomf i els presos van ser alliberats. Després de la Guerra Civil, Companys es va exiliar a França, però el 1940 va ser detingut i deportat. El van traslladar al Castell de Montjuïc per sotmetre’l a un consell de guerra sense garanties i el dia 15 d’octubre va ser afusellat, a l’edat de 58 anys.
Martí Barrera: El secretari general d’Esquerra del 1933 al 1934 i del 1937 al 1938 va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1889 i va ser un sindicalista catalanista molt actiu. El 1932 va ser escollit diputat al Parlament i va ocupar el càrrec de conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat fins al 1936, any en què va ser escollit diputat al Congrés. Després de la Guerra es va exiliar a Montpeller i va ser nomenat membre del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat. Va tornar a Barcelona el 1950 i el 1953 va ser condemnat a 12 anys de presó, tot i que, finalment, es va quedar en arrest domiciliari. Va ser el pare d’Heribert Barrera, futur secretari general i president d’Esquerra. Martí Barrera va morir el 1972 a Barcelona.
Martí Rouret: També va ser mà dreta de Lluís Companys, com a secretari general d’Esquerra, del 1934 al 1936. Nascut a l’Escala el 1902, era mestre però es va dedicar més a la política. El 1932 va ser escollit diputat al Parlament i secretari de la cambra, i el 1936, conseller de Sanitat i Assistència. Va ser empresonat al vaixell Uruguai per la seva participació als fets de l’octubre de 1934. Després de la Guerra es va exiliar a França i més tard a Mèxic, on va morir el 1968.
L’exili
Josep Tarradellas: Va ser mà dreta de Macià del 1931 al 1932, però el paper més rellevant que va tenir al partit va ser del 1938 al 1954, període en què va liderar-lo des de l’exili. Nascut el 1899 a Cervelló, va participar en la fundació d’Esquerra i va ser escollit diputat al Congrés el 1931. El mateix any va començar a exercir de conseller de Governació i de Sanitat i, més tard, de Finances. Durant la Guerra Civil va presidir el consell executiu de la Generalitat i la Comissió d’Indústries de Guerra. A partir del 1939, es va exiliar a Suïssa i a França i el 1954 els diputats catalans exiliats a Mèxic el van escollir president de la Generalitat. Va retornar a Catalunya l’octubre de 1977 i va presidir durant prop de tres anys la Generalitat restaurada. Sota el seu govern es va aprovar l’Estatut d’Autonomia del 1979. Va morir a Barcelona el juny de 1988.
Joan Sauret: Quan Tarradellas va ser escollit president de la Generalitat des de l’exili, Sauret va passar a ser el secretari general d’Esquerra, un lideratge que va exercir fins al 1976. Va néixer a Balaguer el 1899 i com a periodista va impulsar nombroses publicacions i va col·laborar en diaris com La Humanitat i La Campana de Gràcia. Va ser escollit diputat d’Esquerra a les eleccions catalanes del 1932 i va formar part del seu Consell Executiu. Després de la Guerra, es va exiliar a Perpinyà, Montpeller i París, i durant l’ocupació nazi va ser internat al camp de concentració de Le Vernet. Després del seu període com a secretari general d’Esquerra, va tornar a Balaguer, on va morir el 1985.
De la Transició a finals de segle
Heribert Barrera: El fill de Martí Barrera va liderar el partit com a secretari general del 1976 al 1987. Va néixer a Barcelona el 1917 i es va llicenciar en Ciències Químiques. Durant la Guerra Civil va anar a lluitar als fronts d’Aragó i del Segre i, anys després, des de l’exili a França, va emprendre la reorganització clandestina d’Esquerra. En aquell període es va doctorar en Ciències Físiques i va exercir de professor universitari. Va tornar a Catalunya el 1968 i, poc després, va ser escollit secretari general del partit republicà. El 1977 va ser escollit diputat al Congrés i el 1980, president del Parlament. El 1988 va renunciar a dirigir Esquerra i va passar a tenir una funció més simbòlica com a president del partit fins al 1995. Mentrestant, el 1991, va ser escollit eurodiputat. Va morir a Barcelona el 2011.
Joan Hortalà: Va ser escollit secretari general d’Esquerra el 1987 i ho va ser fins el 1989. Nascut a Olot el 1940, va estudiar Dret, es va doctorar en Economia a Londres i va ser degà de la Facultat d’Econòmiques a la Universitat de Barcelona. A les eleccions municipals de 1979 va esdevenir regidor a l’Ajuntament de Barcelona i, un any després, a les catalanes, diputat al Parlament. El 1984 va ser nomenat conseller d’Indústria i Energia i va ser reelegit diputat al Parlament el 1988. Actualment, és president de la Borsa de Barcelona.
Àngel Colom: El secretari general d’Esquerra del 1989 al 1996 va néixer el 1951 a Rupit i Pruit i va estudiar Magisteri. Va fundar els Casals de la Pau i la Casa dels Joves de Basilea i va ser cofundador de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El 1988 va ser escollit diputat d’Esquerra al Parlament i, l’any següent, el partit el va elegir per ser el secretari general, càrrec que va ocupar durant set anys.
Jaume Campabadal: Va rellevar Heribert Barrera en la posició simbòlica de president del partit el 1995. Va néixer a Artesa de Segre el 1944 i, a més de presidir Esquerra fins al 1996, va ser membre del Consell Comarcal de la Noguera i de l’executiva de la Federació de Municipis de Catalunya.
Jordi Carbonell: Al Congrés Nacional que Esquerra va celebrar el novembre de 1996, va ser elegit president i va revalidar aquest càrrec dues vegades, fins al 2004. Va néixer a Barcelona el 1924, va estudiar Filologia Romànica i ensenyava el català. El govern franquista el va empresonar dues vegades i el va cessar com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, però Carbonell va continuar impartint classes de manera encoberta. Va ocupar diversos càrrecs a l’Institut d’Estudis Catalans i el 1992 va entrar a Esquerra, partit que poc després va presidir. Entre els premis que va rebre hi ha la Creu de Sant Jordi del 1984, la Medalla d’Or de la Generalitat del 2001 i la Medalla d’Honor de Barcelona del 2002. Va morir l’agost de 2016 a la capital catalana.
Reinvenció
Josep-Lluís Carod-Rovira: Va ser mà dreta de Carbonell del 1996 al 2004 i després va presidir Esquerra del 2004 al 2008. Amb ell la presidència va tornar a prendre rellevància. Va néixer a Cambrils el 1952 i és llicenciat en Filologia Catalana. El 1986 va publicar l’article “Crida nacional a ERC”, propugnant la renovació del partit republicà cap a tesis clarament independentistes, i va entrar a militar al partit, on va aconseguir l’acta de diputat al Parlament el 1988 i va ser escollit secretari general el 1996. Després de les eleccions catalanes del 2003, va ser nomenat Conseller en Cap. Al Congrés Nacional d’Esquerra del 2004 va ser elegit president del partit i, després de les eleccions del 2006, va convertir-se en vicepresident del Govern.
Joan Puigcercós: Va ser secretari general d’Esquerra del 2004 al 2008 i tot seguit va substituir Carod-Rovira com a president del partit, càrrec que va ocupar fins al 2011. Va néixer a Ripoll el 1966 i va estudiar Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques. Es va afiliar a Esquerra el 1987 i aquell any va ser escollit regidor a Ripoll i secretari general de les Joventuts del partit. El 1992 va ser elegit diputat d’Esquerra al Parlament i el 2000, al Congrés. A partir del 2004, va ser el president del grup parlamentari republicà a la cambra espanyola i va ser escollit secretari general del partit. Ja al 2006, va ser nomenat Conseller de Governació, càrrec que va ocupar fins a les eleccions espanyoles del 2008.
Joan Ridao: Com a secretari general, va ser la mà dreta de Puigcercós del 2008 al 2011. Va néixer a Rubí el 1967, és doctor en Ciència Política i llicenciat en Dret. Ha estat lletrat al Parlament i és professor de dret constitucional. Va ser escollit diputat al Parlament el 1995 i reelegit fins al 2008, període en el qual va ser ponent redactor de l’Estatut de 2006. A partir de llavors, i coincidint amb la seva etapa de secretari general d’Esquerra, va ser diputat al Congrés. Del 2007 al 2011 també va ser president de la Fundació Josep Irla i del 2013 al 2016, conseller del Consell de Garanties Estatutàries.
Camí de l’hegemonia
Oriol Junqueras: L’actual president d’Esquerra Republicana va ser escollit al Congrés Nacional del 2011 i va revalidar el càrrec el 2015, fent tàndem amb la secretària general, Marta Rovira. Amb ells el partit va començar a sumar gent molt diversa i va iniciar la seva etapa més exitosa des dels anys 30. Junqueras va néixer a Barcelona el 1969, però aviat la família es va traslladar a Sant Vicenç dels Horts. És llicenciat en Història Moderna i Contemporània, doctor en Història del Pensament Econòmic i professor universitari. Va ser eurodiputat del 2009 al 2011 i alcalde de Sant Vicenç del 2011 al 2015. El 2012 va ser escollit diputat al Parlament i el 2016 va ser nomenat vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda. El 27 d’octubre de 2017, però, el govern espanyol el va cessar de forma il·legítima amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i des del novembre d’aquell any es troba en presó preventiva acusat injustament de rebel·lió i sedició per haver organitzat un referèndum d’independència l’1 d’octubre de 2017.
Marta Rovira: L’actual secretària general d’Esquerra va néixer a Vic el 1977 i és llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques. Va treballar uns quants anys com a advocada i va ser vocal secretària dels Joves Advocats de Catalunya. Del 2008 al 2012 va ser secretària general de l’Aliança Lliure Europea i, el 2011, va ser escollida secretària general del partit. Del 2012 al 2018 va ser diputada al Parlament i va arribar a liderar el grup parlamentari republicà, però va haver de marxar a l’exili a causa de la repressió que l’Estat espanyol aplica des de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i, actualment, es veu forçada a viure a Suïssa.
