Esquerra proposa la retirada dels efectius de la Guàrdia Civil  de Catalunya

Els republicans, conjuntament amb JxCat, porten a votació del Parlament la dimissió de la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera

Que es retirin de Catalunya els efectius de la Guàrdia Civil ja que s'han mostrat obertament "com una policia de caire polític, centrada en perseguir determinats col·lectius polítics i socials". Així ho reclamen Esquerra Republicana i Junts per Catalunya en una proposta de resolució que, a proposta dels republicans, es durà a votació dijous durant el debat de política general al Parlament.

En el mateix text, i entre d'altres punts, ERC i JxCat també demanen la dimissió immediata de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, "per ser manifestament incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania" després dels fets repressius dels darrers dies a Catalunya contra l'independentisme.

De fet, la proposta de resolució també denuncia que els abusos de drets civils i polítics no només s'han centrat en els líders polítics i socials, sinó que "s'ha abusat de la legislació impulsada sota l’excusa de combatre el terrorisme, per a tal d’atemorir a la ciutadania i coartar la protesta i la dissidència".

En paral·lel, en un altre document que també es portarà a votació aquest dijous, els republicans també han aconseguit acostar posicions amb JxCat i la CUP en una proposta de resolució conjunta sobre la resposta a la sentència. La proposta dels independentistes, que rebutgen la via judicial, insisteix en la via política i proposa al Parlament ratificar-se en la defensa del dret a l'autodeterminació "com a instrument d'accés a la sobirania del conjunt del poble de Catalunya".

ERC, JxCat i la CUP, que tornen a reclamar que s'arxivin totes les causes repressives, plantegen que l'única decisió del Suprem pot ser l'absolució. "Perquè els fets pels quals se'ls persegueix judicialment no poden ser constitutius de cap delicte segons els estàndards més bàsics de drets polítics i civil".

Per això, proposen que el Parlament es comprometi, un cop coneguda la sentència, si aquesta és condemnatòria, "a treballar per trobar solucions per aconseguir la seva llibertat a través de l'aplicació d'una amnistia, com a part d'una solució política al conflicte polític de Catalunya amb l'Estat espanyol". I alhora volen que la cambra es conjuri per "liderar una resposta institucional a la sentència basada en el respecte, garantia i defensa dels drets fonamentals civils i polítics, les llibertats, i l'exercici del dret de l'autodeterminació i respecte de la democràcia, conjuntament amb la resta d'institucions democràtiques de Catalunya".