El Congrés ha rebutjat amb el vot en contra de PSOE i PP una moció d'Esquerra que reclamava a l'executiu espanyol 'les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anular la sentència del judici sumaríssim al president de la Generalitat Lluís Companys', i per reparar el seu honor. Els republicans no han acceptat una esmena del PSOE que reiterava el 'caràcter il·legítim' de totes les sentències polítiques de la Guerra Civil i la dictadura i considerava anul·lada la de Companys perquè 'ha estat expulsada de l'ordenament jurídic'. La Comissió de la Dignitat celebra dissabte un acte a Madrid davant l'antiga Direcció General de Seguretat, on Companys va ser detingut i torturat fa setanta anys.

La moció ha arribat a votació després que la setmana passada el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, argumentés la negativa del seu executiu a fer les modificacions necessàries per a la nul·litat en el fet que la Llei de la memòria històrica ja va privar de 'tot efecte jurídic' la sentència que va condemnar Companys abans que fos afusellat el 18 d'octubre de fa 70 anys. Segons Caamaño, en declarar 'il·legítimes' les sentències, aquestes ja es consideren nul·les.

Esquerra, però, ha instat el govern espanyol a incloure a l'article 3 de la Llei de la memòria històrica un punt que declari expressament la nul·litat perquè aquesta sigui de ple dret 'sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa', i també a que habiliti el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents.

El diputat d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha recordat al govern espanyol que 'per molt que passin els anys' la reivindicació per la nul·litat del judici del president de la Generalitat 'no es difuminarà'. 'És absurd que pretenguin posar tanques a aquesta demanda', ha dit, 'perquè va unida al progrés dels valors democràtics' i 'ha quedat assentat internacionalment que els crims contra la humanitat no prescriuen ni poden quedar immunes'.

Tardà ha recriminat al PSOE manca de valentia i no ha donat per bons els arguments del govern espanyol. 'Si la declaració d'il·legitimitat de la Llei de la memòria històrica ja suposa la nul·litat de les sentències, per què no fan un pas endavant i modifiquen la Llei perquè quedi clar que aquestes sentències queden anul·lades de ple dret?', ha dit.

A més de la Llei de la memòria històrica, Esquerra també reclamava modificacions en la Llei d'enjudiciament criminal i la Llei processal militar per incorporar entre els requisits per a una revisió de sentència la declaració d'il·legitimitat. A més, instava l'executiu de Zapatero a reformar la Llei orgànica del poder judicial per atorgar la legitimació activa al govern espanyol per interposar recurs —directament o a través de la fiscalia— per a la revisió de les sentències declarades legítimes.