El diputat d'ERC al Congrés, Joan Puigcercós, ha demanat la compareixença de la ministra Pilar del Castillo i ha entrat una bateria de preguntes a la Cambra Baixa sobre els criteris que té el govern espanyol per “suprimir” la llengua catalana dels instituts espanyols d’Andorra. Puigcercós considera que “forma part d’un atac premeditat sobre la llengua catalana” i que “la imposició de més hores de castellà a Catalunya en detriment del català, l’asfíxia de l’institut Ramon Llull i ara aquest episodi ens demostren que no és casualitat, sinó una realitat freda i calculada de genocidi lingüístic, talment com Milosevic va decidir fredament l’extermini de les llengües no sèrbies”.

El dirigent d'ERC també qualifica d’”inadmissible, autoritària i poc integradora” l’actitud del govern espanyol vers la població que estudia en instituts espanyols al Principat d'Andorra. En aquest sentit, ha dit que “la Constitució espanyola considera el català com a llengua pròpia a defensar, però lluny d’això el seu govern no només se centra en perseguir-la dins l’Estat, sinó també fora de les seves fronteres”.

Puigcercós considera esperpèntic que “l’Estat espanyol intenti eliminar la llengua catalana dels instituts andorrans, l’únic Estat del món on el català és única llengua oficial”. Per al diputat d'ERC al Congrés, “aquesta imposició no es pot entendre més que des d’una òptica imperialista” i “va en contra de la llengua més dèbil, de la llengua a protegir, que és la catalana”.

Un dels efectes més negatius, segons Puigcercós, d’aquesta mesura és “el talant poc integrador que té, ja que educa l’alumnat dels instituts espanyols en un gueto lingüístic al marge de la llengua oficial. La política del govern de mantenir com a hostatges aïllats els residents espanyols a Andorra, com va ser trepitjant els seus drets laborals o ara amb aquest episodi, els situa com una ciutadania de segona, en ser educats al marge de la llengua i la cultura pròpia de l’Estat on viuen”. El dirigent d'ERC, però, també s’ha mostrat crític amb la posició del govern andorrà, encara que considera que “és un Estat sobirà i, en tot cas, haurà de ser la població andorrana i els seus partits polítics qui qüestionin la mesura”.