El portaveu al Congrés, Joan Puigcercós, ha anunciat avui que ERC "no canviarà la dinàmica" d'utilitzar el català en les preguntes orals de les sessions de control de les Cambres fins que es produeixi la seva "normalització definitiva".

"Si algú creia que entraríem en pànic escènic per parlar en català, no ens acovardirem, sinó tot el contrari", ha afegit.

Això no obstant, el portaveu al Congrés ha defugit el conflicte amb la Mesa del Congrés i, per això, ha proposat "parlar" amb la presidència per "buscar fórmules i solucionar el que alguns pensen que és un problema".

Així, la situació creada des que els diputats d'ERC formulen en català les preguntes orals en les sessions de control al Govern requereix "un encaix" factible en el marc del vigent Reglament del Congrés perquè, ha matisat Puigcercós, "no cal canviar-lo en no dir res sobre això".

Això no suposa, ha continuat, que ERC rebutgi promoure un nou Reglament, fet que Puigcercós comparteix, però "fins que no arribi, i en totes les legislatures es parla que arribarà", els diputats no es plantegen deixar d'usar el català. "Amb el Reglament actual es pot", ha sentenciat.

"Les preguntes orals estan prèviament escrites en castellà i les coneix i les entén tothom, per la qual cosa no té lògica que ens prohibeixin parlar en català; de fet, els debats els fem en castellà", ha afegit.

Les reticències que suposa l'ús del català en alguns partits, a pesar, ha precisat Puigcercós, que "més de 80 diputats parlen en català, la qual cosa la converteix en la segona llengua de la Cambra", les explica en el fet que "el problema ve de lluny".

Ha assegurat que "es veu des de molts sectors l'ús del català com quelcom perillós" i, davant això, ha dit que "no serveix de res que callem per defugir el conflicte, perquè l'ús del català s'ha de normalitzar i assumir a Madrid".

D'aquesta manera Joan Puigcercós ha analitzat la situació que ahir, a la sessió de control al Govern, es va donar a la Cambra en formular un diputat d'aquest partit, Jordi Ramon, una pregunta en català.

Aquesta pregunta, dirigida al ministre d'Indústria, José Montilla, dirigent del PSC, versava sobre la producció d'energia elèctrica.

La llavors presidenta de la Mesa i, com Montilla, dirigent del PSC, Carme Chacón -Marín s'havia absentat durant uns minuts- va permetre a Ramon que plantegés la pregunta en català i al final d'aquesta es va dirigir així al ministre d'Indústria:

"Senyor ministre, té vostè la potestat de contestar o no a la pregunta que li ha fet ja que jo l'he entès i probablement vostè també, però no estem garantint així el dret de tots a comprendre-la, per tant té la potestat de contestar-la o no". Montilla va respondre en castellà.

Per al portaveu al Congrés, "no va influir que Chacón fos del PSC, perquè anteriorment jo mateix vaig fer una pregunta en català i Marín ho va permetre", pel que ha descartat que aquesta situació obrís un possible "conflicte" en la presidència de la Mesa.

A més a més, al matí, a la sessió de control al Govern del Senat, el senador Miquel Bofill es va dirigir en català al ministre d'Afers Estrangers, Miguel Angel Moratinos, però el president de la Cambra Alta li va retirar l'ús de la paraula i el va instar que s'ajustés al Reglament.

Puigcercós s'ha referit a aquest fet en afirmar que "a priori PP i PSOE ens diuen que les llengües es parlaran en Senat, però fins que no es vegi, seguirem igual".