El portaveu al Congrés, Joan Puigcercós, es reuneix avui amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per demanar-li que faci tot el possible per aconseguir que el català sigui reconegut a la Constitució europea.
Puigcercós va instar ahir a Zapatero a "estar a l'altura de les circumstàncies" i impulsar el reconeixement explícit del català a la Constitució Europea, com a "drecera" per propiciar la intervenció de les regions en les institucions comunitàries.
El diputat al Congrés va reiterar aquesta reivindicació després de la compareixença del president del Govern en el Congrés dels Diputats per informar sobre postura que defensarà en la Conferència Intergumenamental on es discutirà l'aprovació de la Constitució Europea.
El portaveu a la cambra baixa va alertar del "greu desequilibri" i l'"anomalia" que suposaria no incorporar una llengua amb deu milions de parlants, amb la qual cosa no és una llengua "minoritària", en comparació amb les d'Estats membre com Malta o Eslovènia. Va afegir que Zapatero "té l'oportunitat, en el procés final, que la llengua catalana formi part, explícitament citada, de l'article IV.10 de la Constitució. Aquest és és el paper que ha de jugar, i el poble català li ho reconeixeria".
Va insistir que el cap de l'Executiu té l'ocasió de posar-se, en la reunió que comença dijous vinent, "a l'altura de les circumstàncies" i defensi aquesta mesura que servirà de "drecera" perquè les regions tinguin més mecanismes per a intervenir " en l'enginyeria i l'arquitectura definitiva de l'UE".
El portaveu al Congrés va lamentar que diumenge passat "un fantasma recorria Europa, i era el fantasma de l'abstenció", davant d'un procés "complex, que moltes vegades s'escapa a la comprensió de la ciutadania", com el procés constitucional.
No obstant això, va ressaltar que "el primer pas per acabar amb el dèficit democràtic" que sofreix l'UE "és el desbloqueig del procés constitucional", i va advocar perquè l'aprovació definitiva del text a Espanya passi per un referèndum.
ERC va mostrar d'altra banda el seu acord amb la intenció espanyola de recolzar el sistema de doble majoria (d'Estats i de població), que augmenti el nombre d'eurodiputats del parlament de Brussel·les, així com amb la possibilitat de fer un referèndum a Espanya sobre el tractat constitucional.