Puigcercós reclama a Moratinos que no abandoni les gestions per incloure el català com a llengua de ple dret a Europa

El portaveu al Congrés, Joan Puigcercós, ha instat el Ministre espanyol d’exteriors, Miguel Ángel Moratinos, a no abandonar l’intent perquè el català sigui reconegut com a llengua de ple dret a Europa, partint en el paquet de les 21 llengües que la Convenció inclourà en el seu redactat inicial.

En el transcurs de la seva intervenció a la comissió d’Afers Exteriors, Puigcercós ha posat l’exemple del Gaèlic per recordar que en cas que el català quedi al marge del paquet inicial de llengües oficials, constituirà “l’anomalia més gran d’Europa”.

Puigcercós també ha titllat “d’incomprensible” la decisió de l’executiu espanyol de no retirar els recursos d’inconstitucionalitat que l’anterior govern del PP havia interposat contra la llei de l’esport catalana i les oficiones de representació exterior de Catalunya. En aquest sentit ha demanat a Moratinos una rectificació i l’ha instat a possibilitar la presència catalana en les institucions europees.

Pel que respecta estrictament a la gestió de la política exterior espanyola, Puigcercós ha demanat a Moratinos que intercedeixi perquè la UE posi en marxa d’un pla de xoc d’ajut al Magrib i el nord d’Àfrica.

El portaveu al Congrés ha fet la comparativa històrica d’aquest pla amb el que va posar en marxa els Estats Units després de la Segona Guerra mundial, el conegut com Pla Marshall.

Per Puigcercós, la justificació d’aquest pla passaria perquè els països subsaharians constitueixen la porta de contacte i entrada dels fluxos immigratoris amb el sud d’Europa, amb totes les noves situacions socials i econòmiques que comporta.

En aquest sentit Puigcercós no ha estalviat crítiques per la política d’exteriors francesa -concretament s’ha referit al Sàhara i Guinea Equatorial- que ha titllat “d’intervencionista” al marge de la UE.

Amb tot, el portaveu d’ERC al Congrés ha demanat a Moratinos que faci els esforços necessaris per recompondre el consens europeu en matèries exteriors i en especial amb tot allò que fa referència a la penetració de productes europeus en altres mercats.