El secretari general, Joan Puigcercós, ha explicat avui que a part de les raons identitàries, hi ha més raons per votar No al Tractat constitucional europeu, com ara “la manca de consistència del projecte social europeu”, que no garanteix l’accés a la salut universal.

Pel secretari general, “l’ADN d’Europa és el model social europeu”, tot i que creu que aquest model social –que és el que ens diferencia del model anglosaxó- s’ha de redimensionar per ser més eficient. Puigcercós ha assenyalat que el Tractat passa de llarg del dret a la salut, ja que l’article 2.95 diu que “es garantirà el nivell de protecció a la salut humana”, un text que considera ambigu.

“Aquesta Constitució deixa de banda l’accés universal a la salut. Es comencen a crear les condicions per a la retallada, per no dir l’esmicolament, de l’estat del benestar”. I ha posat com a exemple la nova targeta sanitària europea, que no garanteix ni l’harmonització ni la convergència en els serveis públics sanitaris dels estats membres de la Unió europea.

D’altra banda, Puigcercós ha demanat als polítics del Govern de la Generalitat i als de l’Ajuntament de Barcelona així com als de CiU que deixin de fer “xantatge” amb el dolor dels veïns del Barri del Carmel i no demanin el vot a favor del Tractat constitucional europeu esgrimint que només si surt el Sí arribaran ajudes per reconstruir el barri.

Puigcercós ha demanat als polítics que no utilitzin el dolor per demanar el vot a favor en el referèndum i ha indicat que “el Govern i l’Ajuntament, que facin la seva feina”. Així mateix, s’ha adreçat al secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, per demanar-li “que no barregi temes”.

A més ha recordat que “Catalunya ha contribuït a finançar Europa i l’Estat espanyol” i que van ser la mateixa CiU, el PSOE i PP els que van negociar malament els fons europeus: “Ara que no vulguin dir-nos que el tren europeu passarà, ja ha passat”, ha dit el secretari general.

També ha titllat de “desafortunada” la comparació que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va fer entre l’esfondrament de les obres dels túnels del metro al barri del Carmel i el desastre ecològic produït per l’abocament de petroli del Prestige. En els dos casos, però, creu que hi ha hagut negligència.