Puigcercós se suma a la sol·licitud de compareixença d'IU “perquè Aznar doni la cara per les seves mentides al Congrés”

El diputat d'ERC al Congrés, Joan Puigcercós, ha fet públic el suport escrit de la seva formació a la sol·licitud impulsada per IU perquè el president del govern espanyol comparegui davant del Congrés, en relació als suposats informes que afirmaven que Husein tenia armes de destrucció massiva i contactes amb Al Qaeda. Aquest anunic ha estat fet després que ahir el director del CNI Jorge Dezcallar afirmés que els serveis d'intel·ligència estatals no tenien proves d'aquestes acusacions que van ser utilitzades pel govern del PP per justificar la invasió de l'Iraq.

Per a Joan Puigcercós, “José Maria Aznar ha de comparèixer al Congrés i donar la cara per les seves mentides”, i ha criticat l'ús de la comissió de control dels fons reservats “per intentar amagar el que tothom ja sabia a la Gran Bretanya i als Estats Units: que els serveis d'intel·ligènca no tenien proves ni que el Sadam Husein tingués al seu poder armes de destrucció massiva, ni que tingués relacions amb Al Qaeda”.

En aquest sentit, per al dirigent d'ERC “és normal que s'hagi filtrat la intervenció del director del CNI, perquè el PP, emparant-se en el secret d'aquesta comissió, pretenia fer còmplices al conjunt de les forces d'oposició allí presents de l'ocultació, pretenent així que la veritat no es conegués”. Segons Puigcercós, “el PP ha fet una utilització dolosa d'aquesta comissió i ha practicat l'ocultació d'unes informacions que s'han pagat amb diners públics i que el conjunt de la ciutadania té tot el dret a conèixer”.

En relació a l'actitud seguida pel govern espanyol en aquesta “ocultació de dades”, que ha estat continuada avui pel nou portaveu governamental Eduardo Zaplana quan ha negat tota importància a aquestes revelacions, Puigcercós ha manifestat que “Aznar i els seus segueixen la tradició catòlica i contrareformista del nacionalisme espanyol, segons el qual les mentides se solucionen simplement —per greus que siguin com és el cas— passant pel confessionari, al contrari de la tradició anglosaxona”, que exigeix que la veritat es faci pública i s'assumeixin les responsabilitats per les falsedats.