El projecte de llei que declara el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha arribat al debat de totalitat amb dues esmenes de retorn de CiU i el PP que no han comptat amb el suport de la majoria del Parlament de Catalunya. La proposta de nou parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina a l'entorn de les Medes, i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes pel seu alt valor; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris. El projecte preveu un parc natural de 8.192,19 hectàrees totals, de les quals 2.037 són marines.

Per tot això, el diputat d'Esquerra Alfons Quera, ha manifestat que el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i El Baix Ter ‘és una oportunitat de futur per a preservar definitivament el medi natural i el patrimoni cultural, per revaloritzar l'agricultura del seu entorn i per dibuixar un nou model turístic ambiciós i adaptat als nous temps', tot remarcant que ‘es fa compatible la salvaguarda dels recursos naturals amb el desenvolupament econòmic'.

Quera ha posat de manifest que si al llarg de les últimes dècades alguns indrets litorals de la demarcació de Girona s'havien anat protegint amb figures diverses, elevant alguns dels espais més rellevants a categoria de Parc Natural (com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà el 1983, o el del Cap de Creus el 1998), ‘era de justícia que arribés el torn al Montgrí, les Medes i el Baix Ter'. En un Principat que té més del 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, aquest Parc Natural esdevé una garantia perquè es conservin i es potenciïn els valors naturals i ‘es faci el pas definitiu cap al canvi de paradigma que tant necessitem. Per això des d'Esquerra teníem com a prioritat política aprovar el Parc durant aquesta legislatura per acabar de completar, així, el desgreuge que hi havia pendent al Baix Ter'.

Durant la seva compareixença al ple del Parlament, Alfons Quera ha explicat que aquesta figura oferirà a la població noves vies de desenvolupament econòmic, sobretot a nivell local, i ha recordat que en el centenari de la Costa Brava es materialitzarà una inversió de futur que ‘no només protegirà ecosistemes, sinó que també afavorirà el turisme especialitzat que valora les singularitats patrimonials i naturals per sobre dels preus competitius'. A més, Quera ha advertit que durant la tramitació de la llei ‘estarem molt atents a tot el que ens indiqui el sector de la pagesia, i especialment en l'àmbit dels arrossars de Pals; alhora que vetllarem perquè es produeixi el tan esperat retorn de cabals al riu Ter: no s'entendria que protegíssim un territori –el del Baix Ter– al qual per altra banda se li nega l'aigua, a través d'un transvasament desmesurat que, enlloc de reduir-se, es consolida tristament, any rere any'.

El diputat d'Esquerra també ha manifestat que es tindrà especial atenció en els diferents agents que tindran representació en els òrgans de gestió del futur parc natural, entre els quals no hi podran faltar els ajuntaments, representants d'agricultors i entitats de l'entorn del Parc; i es treballarà per modificar l'annex VI del projecte de llei, que fa referència a la modificació de la delimitació del Parc Natural del Cap de Creus, concretament per evitar excloure de protecció la Vall de Santa Creu.