El president del grup parlamentari i del Consell Nacional d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, en un acte de denúncia contra el Catalangate / Paula Roque
El president del grup parlamentari i del Consell Nacional d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, en un acte de denúncia contra el Catalangate / Paula Roque

Aquest dimarts, l’advocat Andreu Van den Eynde ha presentat una querella en nom del president del grup parlamentari i del Consell Nacional d’Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, i de l’eurodiputada Diana Riba pel Catalangate. Ho ha fet al jutjat de guàrdia de Barcelona, amb requeriment que les causes es remetin i s’acumulin a les ja obertes al jutjat d’instrucció número 32, també de Barcelona. També ha presentat una querella en nom propi en haver estat el propi advocat víctima de l’espionatge.

Després que la revista The New Yorker, a través de la investigació del laboratori de ciberseguretat Citizen Lab, fes públic el cas més gran d’espionatge utilitzant Pegasus, els republicans han decidit ampliar l’acció legal contra l’empresa NSO, sol·licitant que la investigació es centri en el CNI.

Les querelles remarquen la gravetat d’un espionatge de caire polític que atempta, no només contra els drets fonamentals al secret de les comunicacions i a la intimitat, sinó també als drets inherents al secret professional dels que gaudia l’advocat i a la immunitat parlamentària que assistia a l’eurodiputada. L’objectiu és el de permetre descobrir els fets ocorreguts en la seva integritat (l’abast de la informació sostreta a les víctimes, la finalitat amb la que ha sigut tractada i on s’emmagatzema), així com esbrinar la identitat dels autors. Tot plegat per evitar la impunitat dels fets i per assegurar el rescabalament dels danys i perjudicis causats a les víctimes.

 L'advocat Andreu Van den Eynde en un acte de denúncia del Catalgate / Paula Roque
L'advocat Andreu Van den Eynde en un acte de denúncia del Catalgate / Paula Roque

El jutjat número 32 ja té en curs les querelles presentades, ara fa gairebé dos anys, per l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i el president del grup municipal de Barcelona i diputat, Ernest Maragall, després que es fes públic el seu cas d’espionatge.

Des de l’exili, la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, presentarà una acció penal per l’espionatge sofert en territori suís i davant les autoritats d’aquest país.

Restaran per presentar, també, altres accions legals de membres d’Esquerra Republicana que formen part del Govern de Catalunya, les quals es decidiran i lideraran des del mateix Govern.

 L'eurodiputat Jordi Solé al Parlament Europeu / ACN
L'eurodiputat Jordi Solé al Parlament Europeu / ACN

Jordi Solé presenta la seva querella i amplia diligències

L’eurodiputat republicà Jordi Solé, a través de l’advocat Andreu Van den Eynde, també ha presentat la seva querella pel Catalangate. Ho ha fet al jutjat de guàrdia de Barcelona amb el requeriment que es remeti i s’acumuli a les causes obertes al jutjat número 32 de la mateixa ciutat.

Solé també amplia l’acció legal contra l’empresa NSO, propietària del programari espia Pegasus, sol·licitant que la investigació es centri en el CNI. La querella destaca la gravetat del cas d’espionatge polític més gran conegut fins ara, el qual atempta contra el secret de les comunicacions, la intimitat i, en el cas de Solé, la immunitat parlamentària.

La querella de Solé recull l’exigència d’investigació efectiva que Jové i Riba van fer arribar per escrit a la jutgessa d’instrucció el passat dijous, 9 de juny. Entre les diligències, doncs, Solé també hi incorpora que la magistrada instructora s’adhereixi a la comissió rogatòria a Israel que farà el jutge de l’Audiència Nacional per investigar directament l’empresa NSO, propietària del programari Pegasus.