Coneix el candidat a l’alcaldia de Girona per Esquerra Republicana
Quim Ayats és vicealcalde de Girona i portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana. Criat al barri de Santa Eugènia i veí de Vista Alegre, on viu amb la seva parella i els seus dos fills, ha estat molt vinculat amb el teixit associatiu de la ciutat, principalment amb la Creu Roja Girona. Milita a ERC des del 2004, després d’haver passat per les JERC (actual Jovent Republicà).
El 2020, Esquerra Girona va prendre la decisió d’entrar al govern de la ciutat en un moment complicat. Ara, Quim Ayats torna a ser el cap de llista per Girona per donar continuïtat al projecte de la Girona republicana que el seu equip va començar el 2019. “Cal adaptar i modernitzar la ciutat perquè estigui més ben preparada per al segle XXI, cosa que només es pot fer amb nous lideratges, potenciant el relleu generacional. Esquerra està preparada per assumir el lideratge de la ciutat per construir la Girona del futur”, explica.
- Arrelat a Santa Eugènia. Qui coneix Santa Eugènia sap que és un barri plural i amb una gran diversitat. Un barri que, com Girona, és ple de matisos i de realitats diferents que conviuen amb normalitat, gràcies al paper cohesionador d’elements com l’escola, l’esport o l’espai públic. “Gran part del que soc avui és gràcies a aquest barri”.
- L’experiència del voluntariat. Durant l’adolescència es va implicar com a voluntari a la Creu Roja. “Vaig descobrir que al meu entorn, en una ciutat pròspera com Girona, encara hi havia molta gent amb dificultats, i sovint les vivien en soledat i silenci, i que només implicant-me i arremangant-me podia millorar aquest entorn. Volem una Girona per a tothom, que ningú quedi enrere”.
- La veu estudiantil. Quim Ayats va combinar la tasca associativa amb els estudis d’Economia a la UDG (Universitat de Girona). Ayats es va implicar en el Consell d’Estudiants de la universitat, “perquè volia ser útil i canviar les coses, i perquè la veu dels i les estudiants és imprescindible”.
- El pas cap a un projecte polític. “Va ser amb ERC, i va ser un pas natural. La meva feina en entitats m’havia fet veure la importància de la política institucional en la transformació de la societat”, afirma Ayats, que explica que es va afiliar a les JERC, i que ho va fer “perquè la gent jove no necessita ningú que parli per ella, sinó que és perfectament capaç de fer-ho per si mateixa”.
- Sensibilitat nacional. “Jo, que havia viscut de primera mà el català com una eina de cohesió social a l’escola i al barri, no podia entendre que una llengua que ens feia tan bé com a societat pogués ser tan atacada i menystinguda. És per això que vaig decidir implicar-me a Òmnium, i també per això que vaig veure en Esquerra Republicana una via per poder reivindicar la meva catalanitat i viure-la amb normalitat i amb llibertat”.
- L’oportunitat de treballar per Girona. “El 2007 vaig tenir un dels grans privilegis que m’ha regalat la vida: ser regidor de la meva ciutat. Amb només 27 anys era el regidor més jove del consistori, i amb molt d’orgull. Esquerra Republicana va permetre obrir les portes de l’Ajuntament a tota una generació de jovent que volia treballar per millorar la ciutat”.
- El repte de ser pare. A finals d’aquella legislatura Quim Ayats va viure el moment que més “ha capgirat” la seva vida, diu. Va ser pare. Amb vint mesos de diferència van néixer la Nora i en Roger. “El repte immens que teníem amb la Laia, la seva parella, demanava ser-hi més que mai”, assegura. Per aquest motiu, Ayats es va allunyar de la primera línia política i va tornar a la seva feina, al sector privat.
- Defensant Girona i Catalunya des de tot arreu. Quim Ayats també ha passat per altres institucions per defensar els interessos de Girona i Catalunya des de diferents àmbits administratius. “Amb la mateixa voluntat vaig acceptar la proposta que em va fer ERC d’anar a les llistes del Senat l’any 2015. Tenia, i tinc, clar que Girona i Catalunya s’han de defensar sempre i des de tot arreu”.
- Fenomen Eufòria. Un dels entreteniments que ha tingut darrerament amb la família ha estat seguir el programa musical Eufòria, de TV3. “Ho he viscut molt intensament. Des del primer dia la Nora i jo ho hem seguit entusiasmats. Va ser emocionant gaudir del concert del Palau Sant Jordi tots junts. És el primer cop que la Nora viu la televisió com es feia abans, esperant a una hora concreta perquè comenci el programa. Al mateix temps, Eufòria és una demostració clara que és possible fer contingut audiovisual en català que enganxi les noves generacions”.
- Cultura en família. “Ens encanta viure la cultura de la nostra ciutat, i fer-ho en família és extraordinari. Gaudir dels museus, dels espectacles al carrer, de la música, del teatre… Trobo que és important plantejar la cultura així, fent-la àmplia, accessible, per a tothom. La cultura és una part central del nostre estil de vida com a gironines i gironins”.
