La presidenta Carme Forcadell presenta el seu recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans
Carme Forcadell emprèn el seu camí cap a Europa. Després que el Tribunal Constitucional desestimés el seu recurs contra la sentència del Suprem pels fets de l’1 d’Octubre, la presidenta Forcadell obre la via jurisdiccional europea al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg. El seu és un cas especialment singular i rellevant per la manca de precedents: mai abans ha arribat al TEDH un cas de condemna a un parlamentari —i menys a una presidenta d’un parlament— per la seva activitat a la cambra.
“A Europa espero trobar la justícia que no he trobat a l’Estat espanyol”, ha dit la presidenta, que va ser injustament condemnada a 11 anys i mig de presó i d’inhabilitació pel delicte de sedició. En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Forcadell ha subratllat especialment dos dels greuges patits. Per una banda, la vulneració de la seva inviolabilitat parlamentària: “L’opinió dels diputats i diputades i el debat parlamentari estan protegits a tots els parlaments, excepte al Parlament de Catalunya; malgrat tot, continuarem defensant que en una cambra s’ha de poder parlar de tot”.
Per altra banda, ha denunciat el fet d’haver estat jutjada al Tribunal Suprem, quan aquesta competència hauria de recaure al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on, de fet, han estat jutjats la resta de companys i companyes de la Mesa del Parlament d’aquella legislatura. “Van voler apartar-me i silenciar-me per ser qui era, Presidenta del Parlament i activista social, especialment per haver estat presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana; en canvi, els companys de Mesa van ser condemnats per desobediència al TSJC a penes que no impliquen presó”.
La presidenta s’ha mostrat convençuda que els altres presos i preses polítiques i totes les persones represaliades també trobaran la justícia a Europa: “Parlem d’una causa general contra l’independentisme que no pot quedar impune”. No ha volgut acabar la seva intervenció sense evidenciar la legitimitat del projecte polític independentista: “És democràtic i pacífic; el dret a l’autodeterminació és un gran consens al nostre país, com també ho és l’amnistia. No hi renunciarem de cap manera”, ha reblat.
La repressió no ens atura, ens legitima
En la presentació del recurs, Forcadell ha sigut acompanyada per la Vicesecretària General de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d’Esquerra Republicana, Marta Vilaret.
“És un dia molt important per tots els companys i companyes d’Esquerra perquè amb aquesta demanda emprenem el camí a Europa”, ha manifestat la republicana. La via de l’alt tribunal europeu, ha assegurat Vilaret, “els republicans i republicanes confiem que serà la que finalment faci justícia i que pari els peus, també, a les maniobres dels tribunals espanyols”. “Esperem que contribueixi a reconèixer l’arbitrarietat i les vulneracions de drets que ha suposat fins ara el procediment judicial intern al qual ha estat sotmesa la Carme a l’Estat espanyol”, ha afegit Vilaret.
Com a responsable antirepressió dels republicans, Vilaret ha lamentat que “Esquerra Republicana ha patit i pateix amb força els efectes de la repressió de l’estat”, una repressió que presenta “multitud de formes” i que té per objectiu “escapçar lideratges i afeblir la seva capacitat política”.
Malgrat tot, la republicana està convençuda que “la repressió no ens ha aturat ni ens atura com a moviment”. Parafrasejant la secretària general a l'exili d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, Vilaret ha assegurat que “la repressió ens legitima”. Per això, ha clos: “Els nostres objectius polítics i pels quals treballem, continuen ben vigents: amnistia, autodeterminació i independència”.
Un cas sense precedents
L’equip legal de Carme Forcadell, format l’advocat Iñigo Iruin, l’advocada Olga Arderiu i l’advocat Raimon Tomàs, ha exposat un per un els greuges que reclamen en el recurs.
Hi ha un element clau que singularitza la causa de Forcadell, i és que no hi ha cap precedent al TEDH de condemnes a parlamentaris, i menys a presidències de cap cambra europea, que ho hagin estat per la seva activitat parlamentària. Per això, la vulneració de la inviolabilitat parlamentària es presenta com el primer dels greuges. Com ha explicat Iruín, “no hi ha ni un sol cas en el tribunal europeu sobre la protecció de la Mesa quan facilita la llibertat d’expressió dels representants del poble”. Això és així, ha continuat Iruín, perquè “es tracta d’una ingerència de tal magnitud que no té comparació en cap democràcia europea”: el Parlament, ha asseverat l’advocat, és el “fòrum essencial de la democràcia”, per això “prohibir el debat parlamentari no es dona en cap sistema constitucional democràtic”. Iruín ha assenyalat que el cas de Forcadell és important per les implicacions que té sobre “l’arquitectura constitucional de l’Estat, la separació de poders, i els límits del parlamentarisme”.
Amb tot, l’advocat basc ha deixat constància de “l’honor personal, laboral i polític” que significa per a ell representar la presidenta Forcadell: “La Carme és una dona amb una presència política i social indiscutible, dintre i fora de Catalunya, que defensa la independència del seu poble”.
La Carme és una dona amb una presència política i social indiscutible, dintre i fora de Catalunya, que defensa la independència del seu pobleIñigo Iruín
Una altra casuística pròpia del cas de Carme Forcadell, ha explicat Arderiu, és el que es coneix com a “jurisdicció circular”: el Tribunal Constitucional va ser qui va començar la causa penal contra la presidenta i és, també, qui ha acabat resolent el recurs d’emparament. En paraules de l’advocada: “El Tribunal Constitucional ha sigut el denunciant i el jutge”. En aquest sentit, l’equip legal assenyala com a greuge la imparcialitat de l’alt tribunal espanyol. De manera similar, Arderiu també denuncia un altre dels greuges, que és la falta d’imparcialitat del jutge instructor, Pablo Llarena. Tal com ha recordat l’advocada, Llarena, no només es va posicionar en primera persona com a víctima dels fets, sinó que va fer un seguit de declaracions que assenyalen la criminalització de la presidenta.
Una altra de les queixes que l’equip de defensa de Forcadell ha subratllat és la restricció del seu dret a la llibertat per finalitats alienes a les previstes al Conveni Europeu de Drets Humans. “Quan veiem que hi ha restriccions fora dels establerts al Conveni”, ha explicat Tomàs, “és quan podem identificar que les autoritats estatals tenen un altre objectiu, com un objectiu polític”. En aquest sentit, Tomàs ha clos que l’objectiu era “perseguir Carme Forcadell com a referent a Catalunya i ofegar el pluralisme polític a l’Estat”.
Els greuges que es recullen en la demanda també inclouen la vulneració de la llibertat de reunió i d'associació i la vulneració del principi de legalitat.
