El 8 de març del 2012 es debatia al Congrés la Reforma Laboral del PP. La seva aprovació va ser denunciada pels grups de l'oposició que asseguraven que era una autèntica liberalització dels acomiadaments i significava una condemna a la precarietat per a la classe treballadora

El portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Joan Tardà, durant el debat al Congrés de la Reforma Laboral del PP la definia així: "Això no és una reforma laboral, és un atemptat laboral". I ho resumia en una frase: "L'empresari pot fer el que vulgui amb els treballadors i les treballadores; permetran l'empresari que modifiqui el salari, la jornada, els torns i horaris de forma unilateral i com li plagui. Tant és així, que l'empresa ni tan sols està obligada a complir amb els convenis col·lectius". Tardà, contundent, afegia que el govern espanyol estava creant amb aquesta reforma "la figura de l'esclau laboral de les societats postindustrials del segle XXI".

Això no és una reforma laboral, és un atemptat laboral

Joan Tardà Diputat al Congrés dels Diputats

On som 6 anys després de la reforma laboral?

Entrevista a Chakir el Homrani, diputat al Parlament de Catalunya

P: 6 anys i dos mesos de Reforma laboral del PP, quin és el balanç de l'aplicació del que en el seu dia vam qualificar d'atemptat laboral?

Chakir el Homrani: El balanç de la reforma laboral del PP i l'anterior que va dur a terme el govern Zapatero és literalment desastrós. És el que explica la situació actual del sistema de pensions, ja que per tenir un bon sistema de pensions necessites un marc laboral sa i potent. És el que explica el nivell de precarietat tan elevat que tenim, és el que explica l'atemptat contra la negociació col·lectiva i els límits que tenen els sindicats a l'hora de poder exercir les seves funcions que són absolutament necessàries. És un clar exemple de com la precarització del mercat laboral ha fet que, ara que s'està generant ocupació, aquesta ocupació no sigui de qualitat i no signifiqui un creixement en les cotitzacions socials del sistema de seguretat social i és el que explica les condicions i la poca possibilitat de millora laboral de molts treballadors i treballadores, especialment els joves.

P: Estem construint República, quin ha de ser el marc de relacions laborals a Catalunya?, quins són els primers passos que podem fer per avançar cap a la República del treball digne?

Chakir el Homrani: Toca canviar-lo absolutament, toca girar-lo al 100%. Toca fer front a això i aquest és un dels primers elements on hem de treballar com a país. Com a país hem de generar un marc català de relacions laborals que sigui sempre negociat amb els agents socials i que doni resposta a condicions dignes en el món del treball, facilitats a l'entrada al món laboral, facilitats en el manteniment dels llocs de treball i, especialment, que en cap moment faci que la balança de l'equilibri entre la part social i la part patronal estigui tan descompensada com ho està actualment.

És clau que hi hagi un bon sistema de regulació i que aquest sistema de regulació acompanyi els agents que han de fer la negociació col·lectiva en el dia a dia, que són els que coneixen les necessitats concretes de cada sector i són els que millor poden regular cada sector. Per això cal un mercat de les relacions laborals basat en la concertació social tripartida: agents socials, agents econòmics i Govern, i esborrar directament les dues reformes laborals que van fer tant el partit socialista com el partit popular.

Cal un mercat de les relacions laborals basat en la concertació social tripartida: agents socials, agents econòmics i Govern

Chakir el Homrani Diputada del Grup Republicà

P: La taxa d'atur a Catalunya cau fins al 12,19%, la més baixa des del 2008, mentre a Espanya puja fins al 16,74%. L'economia catalana registra la disminució més gran de la desocupació de l'Estat i obté el descens més important en un primer trimestre des del 2005. Quina valoració fa d'aquestes dades?

Chakir el Homrani: Les dades de l'EPA (Enquesta de Població Activa) mostren la capacitat de l'economia catalana de créixer i de generar ocupació però aquesta capacitat, en contrast amb l'augment de l'atur a l'Estat espanyol, no ens ha de fer oblidar la necessitat que la feina que es creï ha de ser de millor qualitat i fer front als greus problemes que tenim al nostre mercat laboral, que són la temporalitat, els contractes a temps parcial no volguts, els salaris baixos i les subocupacions. Així doncs, podem estar contents pel que fa a la davallada de l'atur però no podrem estar contents del tot fins que no puguem fer front a la precarietat laboral en tots àmbits i no únicament en l''àmbit de l'atur.