El Parlament Europeu (PE), és percebut per molts ciutadans com un ens llunyà les decisions del qual difícilment afecten les seves vides. Així i tot, es tracta d'una percepció que no fa justícia amb la realitat de la institució. El PE és avui en dia una de les assemblees democràtiques més importants del planeta i, al llarg de la seva història, ha anat assumint cada vegada més competències. Es tracta d'una institució d'unes dimensions imponents: està composta per 751 eurodiputats que representen un electorat de més de 500 milions de ciutadans de 28 països diferents i treballa amb un pressupost de més de 850 mil milions d'euros (l'1% del PIB de cada estat membre).
Més enllà, però, de les seves dimensions, les decisions que es prenen al PE i, en general, a la Unió Europea (UE) tenen una influència directa sobre les nostres vides en l'àmbit polític, econòmic i social. Tot i que no hi ha dades oficials al respecte, són diversos els experts en Dret de la UE que asseguren que entre un 70% i un 80% de les lleis estatals que regulen el nostre dia a dia vénen donades, o almenys estan influenciades, per lleis europees.
Tot i aquesta gran importància de les decisions que es prenen a Brussel·les, les eleccions europees són encara les menys concorregudes si es comparen amb les eleccions locals, autonòmiques o estatals. La participació dels catalans en aquesta contesa electoral ha anat descendint progressivament des de la primera convocatòria, l'any 1987, quan van votar prop del 68% dels electors, fins als comicis del 2009, quan només van acudir a les urnes el 37% dels catalans amb dret a vot. Així i tot, l'any 2014, que varen ser les primeres eleccions europees des de l'inici del procés independentista, va suposar un punt d'inflexió en aquesta dinàmica ja que, a Catalunya, la participació va pujar més de 10 punts respecte als anteriors comicis superant àmpliament la participació que es va registrar al conjunt de l'estat espanyol i també de la UE. Aquest augment en la participació va anar acompanyat d'un augment molt destacat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va pujar 14 punts (obtenint dos eurodiputats) i va aconseguir la primera victòria en uns comicis des de la transició.
Bona part de la premsa internacional com Le Soir, The Guardian, The Wall Street Journal o el Die Zeit van recollir en les seves edicions digitals la victòria d'un partit històric i nítidament independentista com Esquerra
Aquelles eleccions varen posar Catalunya i ERC en el punt de mira del món. Bona part de la premsa internacional com Le Soir, The Guardian, The Wall Street Journal o el Die Zeit van recollir en les seves edicions digitals la victòria d'un partit històric i nítidament independentista com Esquerra i el descens de vots del PP i del PSC a Catalunya. Concretament, el diari alemany Die Zeit explicava que "Europa ha vist com es desintegraven estats i imperis en els últims 150 anys." Tanmateix, assenyalava que "algunes regions s'han quedat enrere, tot i que continuen lluitant pel reconeixement de la seva identitat nacional com els bascos, els catalans i els escocesos". El periodista que signava la peça es mostrava convençut que la solució estava en mans de la UE sempre que "el procés fos democràtic".
La laboriosa feina dels eurodiputats
Josep-Maria Terricabras, Jordi Solé i Ernest Maragall (aquests dos últims han compartit legislatura) han sigut els tres eurodiputats que, des del 2014 s'han encarregat de representar Esquerra i l'independentisme català al Parlament Europeu. Des d'una perspectiva legislativa, Esquerra ha tingut, a través dels seus europarlamentaris, presència en diverses comissions de gran calat polític en el si de l'Eurocambra com la de Pressupostos, Assumptes Exteriors, Cultura i Educació, Igualtat de Gènere, Assumptes Constitucionals, Peticions o Terrorisme, entre d'altres. Des d'aquestes comissions, els republicans han treballat per elaborar un pressupost plurianual pels anys 2021- 2027 que sigui més social, més verd, més just i més transparent; s'han impulsat mesures per tal d'aconseguir una igualtat de gènere efectiva; s'ha denunciat l'evasió d'impostos de les grans empreses; s'ha treballat per avançar cap a la transició energètica; per impulsar el Corredor del Mediterrani; per dotar de més finançament les beques Erasmus; o per buscar una solució urgent al drama dels refugiats.
Tal com els eurdodiputats expliquen en el seu Libre Blanc sobre el futur d'Europa, la seva feina ha anat, en tot moment, dirigida a construir una Europa política més unida, més democràtica, amb més eines i recursos, i amb millors lideratges per respondre als problemes dels ciutadans. Una Europa que protegeixi i actualitzi l’estat del benestar; que vegi en la transició ecològica la clau de la prosperitat; que esdevingui un actor rellevant, responsable i coherent en l’àmbit internacional, on el Parlament —que és la representació més directa de la ciutadania europea— tingui més capacitat de decisió i on les institucions estiguin al servei de les persones i no només dels Estats.
(...) la feina dels eurodiputats ha anat, en tot moment, dirigida a construir una Europa política més unida, més democràtica, amb més eines i recursos, i amb millors lideratges per respondre als problemes dels ciutadans.
Més enllà de l'estricte treball parlamentari, però, la situació política que s'ha viscut els darrers anys a Catalunya ha obligat als europarlamentaris a anar més enllà. Bona part de la feina que Maragall, Terricabras i Solé han hagut d'assumir durant aquesta darrera legislatura ha consistit a internacionalitzar la causa catalana així com denunciar davant la comunitat internacional la vulneració de drets fonamentals per part de l'estat espanyol a Catalunya. A més, durant l'aplicació de l'article 155 per part del Govern espanyol, el paper dels eurodiputats independentistes catalans ha estat especialment important, ja que han sigut de les poques veus a l’exterior amb llibertat per poder denunciar la repressió espanyola contra Catalunya.
Un dels resultats més palpables d'aquest intens treball ha sigut la constitució de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, formada per una quarantena d'eurodiputats, provinents de sis grups polítics i dotze països diferents. Aquesta plataforma, que ja ha sigut presentada a Barcelona, Brussel·les, París i Berlín, té la missió d'exigir a les institucions europees que actuïn com a mediadors en el conflicte entre Catalunya i Espanya, que promoguin una solució democràtica i que es posi fi a la repressió. Alguns dels membres destacats i més actius d'aquesta plataforma són Ivo Vajgl, exministre d'exteriors d'Eslovènia, i Barbara Spinelli, filla d'Altiero Spinelli, un dels pares fundadors de la Unió Europea.
La feina que els eurodiputats han realitzat per tal d'internacionalitzar el cas català va portar a l'eurodiputat Jordi Solé fins a l'Organització de les Nacions Unides, a Ginebra, on el passat mes de març s'hi va celebrar el 37è Consell de Drets Humans. Solé va denunciar sota l'arxiconeguda cúpula de Barceló que "l'Estat espanyol ha vulnerat el dret a l'autodeterminació de Catalunya, un dret reconegut internacionalment" i va explicar davant la comunitat internacional que "l'Estat va utilitzar una violència policial totalment intolerable el passat 1 d'Octubre contra els votants que pacíficament i democràticament intentaven exercir el seu dret a vot".
La reforma de la llei electoral que posa en perill la pluralitat
En un futur no massa llunyà, però, Esquerra, així com la resta de partits regionals i no majoritaris de l'estat espanyol, hauran d'afrontar nous reptes i dificultats. Just abans de l'estiu, el ple del PE va aprovar la modificació de la llei electoral que regula les eleccions europees per evitar que els partits regionals o minoritaris tinguin representació per si mateixos i, per tant, els obliga a crear coalicions per garantir la seva representació a l'Eurocambra. Concretament, aquesta modificació implica aprovar la introducció d'un llindar mínim de vots obligatori, que estarà entre el 2% i 5%, per a les circumscripcions electorals amb més de 35 escons. Aquesta reforma, en realitat, només té un impacte directe sobre Espanya i Alemanya, ja que són els dos únics estats amb circumscripció única i més de 35 escons per repartir entre les llistes participants i que encara no tenen un llindar específic. Aquesta disposició està pensada per implementar-se en les eleccions de l'any 2024 i implica que un partit com Esquerra, que fou primera força a Catalunya en les darreres eleccions europees, i que va treure més d'un 4% dels vots a tot l'Estat, es quedaria ara sense representació al PE si l'Estat espanyol decidís aplicar un llindar del 5% (el màxim permès). Es tracta d'una reforma que, sens dubte, va en contra de la pluralitat i el respecte de les minories a Europa.
Abans que aquesta reforma entri en vigor, però, els europeus seran cridats una vegada més a les urnes. Les eleccions de l'any 2019 són, des del punt de vista català, unes eleccions crucials, ja que, per una banda, es tindrà l'oportunitat de jutjar la reacció que l'Europa oficial ha tingut respecte al conflicte català i, per altra banda, es podrà expressar quin és el projecte d'Europa pel qual els catalans aposten. Una participació històrica en les eleccions europees acompanyada d'una victòria clara i contundent dels partits independentistes no passarà desapercebuda per l'opinió i els actors polítics internacionals. I és que, a partir d'ara, bona part del partit es jugarà en el terreny de joc europeu. Jugar-hi o no només depèn del nostre vot.