El 2021 en 10 moments

El resum d’un any marcat per la Nova Generalitat Republicana, la vacunació massiva contra la Covid-19 i la sortida dels presos i preses polítics de la presó, entre d’altres moments clau

1. Els resultats històrics d’Esquerra Republicana a les eleccions del 14F

La nit electoral del 14 de febrer de 2021 va ser històrica: Esquerra Republicana va obtenir 33 escons al Parlament de Catalunya i es va convertir en la primera força independentista. Alhora, el conjunt de l’independentisme va superar el 52% dels vots.

Amb aquests resultats, Esquerra podia tornar a tenir la presidència de la Generalitat després de Macià, Companys, Irla i Tarradellas. El presidenciable, Pere Aragonès, va afirmar que “Catalunya inicia una nova etapa; tenim una força immensa per aconseguir l’amnistia i l’autodeterminació”, i amb aquesta determinació, es va posar a treballar d’immediat per constituir un govern de front ampli, basat en els grans consensos del país.

El 52% era un missatge claríssim per a tot el país, per a l’Estat espanyol i també per a la comunitat internacional. L’independentisme creixia més que mai i, a més, basculava cap a l’esquerra, cap a les polítiques socials, verdes i feministes.

Amb la constitució del Parlament, es va veure clar que el nou grup parlamentari d’Esquerra Republicana s’assembla a la societat que vol representar, és paritari, jove i, ahora, expert. La seva portaveu adjunta va ser Meritxell Serret, que va tornar de l’exili belga amb la voluntat de mantenir la lluita contra la repressió i a favor de l’autodeterminació, fent política des de Catalunya i mirant d’obrir camí a la resta d’exiliats polítics.


2. 90 anys d’Esquerra Republicana, 90 anys al costat de la gent

Coincidint amb l’arribada de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat, Esquerra Republicana, fundada el 1931, ha complert 90 anys d’història. “Són nou dècades en què, malauradament, la repressió ha tingut un paper protagonista, amb l’empresonament i l’exili dels nostres dirigents i, fins i tot, l’afusellament del president Lluís Companys”, va recordar la secretària general adjunta, Marta Vilalta, en roda de premsa, “però no deixa de ser gairebé un segle de treball honest, valent i incansable per la independència, pel feminisme i l’antifeixisme; 90 anys d’història impol·luta, sense cap cas de corrupció”, va constatar, assegurant també que “continuarem deixant-nos-hi la pell per fer de Catalunya un país just, pròsper i lliure”.

El 2021 ha estat un any d’aniversaris, perquè Oriol Junqueras i Marta Rovira també han complert 10 anys al capdavant de l’organització com a president i secretària general, respectivament. Per commemorar aquesta fita, els republicans van convocar la conferència “Escrivim el Futur Republicà”, en la qual Junqueras i Rovira van dibuixar les línies mestres del projecte d’Esquerra Republicana per al país. La conversa entre els dos protagonistes va centrar-se en els principals reptes del país, com són la revolució social, verda, feminista i democràtica. Així mateix, el president i la secretària general van corroborar la fórmula republicana cap a la independència —l’amnistia i l’autodeterminació— i van posar en valor l’estratègia del partit cap a aquest objectiu. En paraules de Rovira: “La taula de negociació és un nou pols democràtic que ens acosta a la República Catalana”.


3. La investidura de Pere Aragonès, un president independentista i d’esquerres

El març de 2021, el llavors presidenciable, Pere Aragonès, va fer una crida a obrir una nova etapa a Catalunya que impliqués una transformació profunda del país, buscant la complicitat dels partits d’aquest 52% independentista sorgit de les urnes, a la conferència “Un govern al costat de la gent”. Després de 85 dies de negociacions, semblava que un govern en solitari era l'única opció viable per evitar una repetició electoral, però, finalment, va ser possible arribar a un acord amb Junts per Catalunya per iniciar un nou cicle amb una Generalitat Republicana i el suport de la CUP a través d’un acord en matèria de polítiques socials i nacionals.

Així, el 21 de maig, Pere Aragonès va ser investit com a 132è President de la Generalitat, el primer president d’Esquerra Republicana després de dècades de sociovergència. Aragonès assumia aquesta responsabilitat “tenint molt present el pes de la història; tenint molt present les generacions que ens han precedit; però, sobretot, assumeixo aquesta responsabilitat amb la voluntat de projectar el país cap al futur".


4. Els primers passos de la Nova Generalitat Republicana

La Nova Generalitat Republicana és, per primer cop, paritària al 100% i integra 14 conselleries, dues de nova creació i pioneres al país: Igualtat i Feminismes i Acció climàtica. Esquerra Republicana va assumir la Conselleria d’Interior amb Joan Ignasi Elena al capdavant; la Conselleria d’Igualtat i Feminismes amb Tània Verge; Empresa i Treball amb Roger Torrent; Cultura amb Natàlia Garriga; Acció climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb Teresa Jordà; i Educació amb Josep Gonzàlez-Cambray. Laura Vilagrà va passar a encapçalar el Departament de Presidència.

La transformació republicana es va començar a materialitzar amb el pla de govern més transformador de la història, que recull més de 1.500 mesures en clau socioeconòmica, verda, feminista i democràtica.

Ben aviat, des d’Empresa i Treball, es va anunciar una gran inversió en polítiques d’ocupació, 917 milions d’euros per beneficiar 500.000 persones, especialment joves, persones majors de 54 anys i dones en situació de vulnerabilitat. També es va treballar de forma conjunta amb Igualtat i Feminismes per fomentar l’ocupació de les persones trans amb una línia d’ajuts sense precedents, dotada amb 4 milions d’euros.

 El nou Govern, liderat pel president Pere Aragonès
El nou Govern, liderat pel president Pere Aragonès

Des d’Educació, es va impulsar la creació de més de 4.000 places de Formació Professional i l’apertura d’escoles bressol en entorns rurals, i es va anunciar que no es renovarien els concerts de les escoles que segreguen per sexe.

El conseller d’Interior, per la seva banda, es va comprometre amb la transformació del cos de Mossos d’Esquadra, amb un augment de la plantilla (800 cada any fins arribar al sostre de 22.000 agents) i impulsant la feminització del cos. L’objectiu era i és, en paraules d’Elena, tenir “una policia més propera, femenina, amb accent social i al nivell de les millors policies europees”.

Alhora, la transformació verda es va posar en marxa amb l’anunci de la creació d’una energètica pública i l’impuls d’una llei de transició energètica i un pla territorial de les renovables a Catalunya. També es va anunciar la inversió de 4,5 milions d’euros a Badia del Vallès per retirar tot l’amiant del municipi.

Els primers passos de la Generalitat Republicana també han estat marcats, finalment, pels pressupostos per al 2022, que tenen un clar accent social. El Parlament ha donat el vistiplau a uns comptes transformadors i expansius, que destinen tres de cada quatre euros a polítiques socials i suposen una inversió històrica en matèria d’habitatge, igualtat i lluita contra les violències masclistes, entre d’altres.

 Alba Vergés, quan era consellera de Salut, reunida amb el seu equip
Alba Vergés, quan era consellera de Salut, reunida amb el seu equip

5. La vacunació massiva contra la Covid-19

El món fa front a una de les etapes més crítiques de la seva història recent. La Covid-19 va irrompre en les nostres vides i les va trasbalsar socialment, econòmicament i emocionalment. L’actual vicepresidenta de la Mesa del Parlament, Alba Vergés, va liderar la Conselleria de Salut durant les primeres onades de la pandèmia, des del confinament de la Conca d’Òdena fins a l’inici de l’exitosa campanya de vacunació a Catalunya.

Josefa Pérez, de 89 anys, va rebre la primera dosi de la vacuna Pfizer/BioNTech contra la Covid-19 el 27 de desembre de 2020. Va ser la primera persona vacunada a Catalunya en l'arrencada d’una campanya de vacunació que va començar a les residències de tot el país. Avui, prop del 80% de la població catalana ja té la pauta completa de vacunació, i la campanya continua amb l’impuls de la tercera dosi.


6. Els presos i preses polítics surten de les presons

23 de juny de 2021. Després de gairebé quatre anys d’injust empresonament, els presos i preses polítics surten de la presó, indultats pel govern de l’Estat. La pluja d’aquell inici d’estiu no va impedir que desenes de persones s’acostessin a Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses per rebre els líders independentistes entre aplaudiments i crits d’independència. “Cada dia, i fins al dia de la victòria, seguirem treballant per fer realitat la República catalana”, els va assegurar el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras.


L’indult del govern espanyol arribava després d’una dura resolució del Consell d’Europa, òrgan internacional que vetlla per la democràcia i els drets humans, que urgia l’Estat a alliberar els presos i preses polítics, així com a retirar les causes contra les persones exiliades. La senadora republicana i única representant independentista de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Laura Castel, va assegurar que aquest informe suposa un “canvi de paradigma” per l’enorme impacte que pot tenir en la via jurídica europea.

Ja en llibertat, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa van viatjar a Ginebra, Suïssa, on la seva amiga i secretària general del partit, Marta Rovira, continua vivint a l’exili. Després de quatre anys llargs i injustos, per fi es van poder retrobar.

 Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa es van retrobar amb Marta Rovira a Ginebra
Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa es van retrobar amb Marta Rovira a Ginebra

Des de la seva sortida de la presó, els líders independentistes han recuperat la seva llibertat, però no han pogut reprendre la seva vida, perquè encara pesa sobre ells una injusta pena d’inhabilitació.


7. La defensa i el blindatge del català

La defensa de la llengua catalana i el seu blindatge és una de les prioritats d’Esquerra Republicana, i amb aquest compromís, el nou Govern republicà va anunciar la convocatòria del Pacte Nacional per la Llengua per renovar els consensos polítics en defensa del català. Des del Departament de Cultura s’ha treballat en l’anàlisi de la situació de la llengua i com potenciar-la perquè sigui més present en els continguts culturals que consumim. En aquest sentit, Esquerra Republicana té clar que el sector audiovisual és clau, i més tenint unes dades d’ús del català alarmants, especialment entre el jovent.

Conscients de la situació d’emergència de la llengua i després de rebutjar el primer projecte de llei audiovisual espanyola per insuficient, Esquerra Republicana ha treballat de manera incansable per aconseguir blindar inversió estatal en produccions catalanes, 15 milions d’euros, quotes de català a les grans plataformes i la creació d’un fons de doblatge i subtitulat.

En aquest context, el mes de novembre el model d’immersió lingüística va rebre un nou atac amb la sentència del Tribunal Suprem que estableix que les escoles catalanes haurien d’impartir un 25% de les classes en castellà. Des d’Esquerra Republicana es va rebutjar la sentència i es va assegurar que es treballarà perquè aquesta no s’apliqui mai.

 Oriol Junqueras, Alba Vergés i Marta Vilalta, a la manifestació de Som Escola
Oriol Junqueras, Alba Vergés i Marta Vilalta, a la manifestació de Som Escola

Per fer front a aquesta ofensiva judicial, es va celebrar una cimera entre el Govern i entitats socials i culturals per abordar la qüestió. El president Pere Aragonès va anunciar algunes mesures immediates com la intensificació de les inspeccions a les escoles per garantir el compliment dels projectes lingüístics. I el conseller Cambray va concretar mesures com la formació pel personal docent per tractar els conflictes lingüístics a l’aula o el Pla de promoció de l’ús del català a les aules.

Esquerra Republicana té clar que la defensa de la llengua s’ha de fer a tot arreu i des de tots els fronts. Per això, una àmplia delegació del partit es va sumar a la convocatòria massiva de Som Escola per sortir al carrer a exigir que no es toqui el català i no es toqui l’escola catalana.


8. La repressió de l’Estat espanyol, vergonyosa i incessant

El 2021 ha estat un altre any marcat per la repressió de l’Estat espanyol contra el moviment independentista. La justícia espanyola ha apuntat contra una quarantena d’alts càrrecs dels anteriors governs de la Generalitat per les despeses en política exterior i del Diplocat entre el 2011 i el 2017. Entre ells, el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, el llavors conseller d’Exteriors, Raül Romeva, i excàrrecs del Departament com Aleix Villatoro o Albert Royo. Es tracta d’una altra cara de la repressió, l’econòmica, que ha pres força a través d’un òrgan nepòtic i hereu del franquisme, el Tribunal de Cuentas. Davant d’aquest nou atac, el Govern de Pere Aragonès va posar en marxa, a través de l’Institut Català de Finances, un fons complementari de riscos per cobrir les fiances exigides pel Tribunal de Cuentas (5,4 milions d’euros en total). El tribunal, però, va rebutjar arbitràriament aquest aval.


Les defenses dels afectats van presentar recursos per denunciar i revertir aquesta injustícia, però davant d’uns embargaments imminents i d’una greu afectació personal i familiar, Esquerra Republicana, amb un gran esforç de l’organització i de la militància, va poder avançar 2 milions d’euros, la part corresponent a les despeses imputables a totes les persones amb responsabilitats de govern entre el 2016 i 2017; alhora, altres afectats van dipositar avals de patrimoni personal. Finalment, es van poder evitar els embargaments.

La Mesa del Parlament de l’anterior legislatura també ha estat diana de la persecució judicial espanyola. El president Roger Torrent i els altres membres independentistes d’aquella Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, estan sent processats per desobediència al TSJC, després que la Fiscalia els interposés una querella per haver tramitat resolucions a favor de l’autodeterminació i de reprovació a la monarquia espanyola.


La detenció del president Carles Puigdemont a Itàlia ha estat un altre episodi repressiu d’aquest 2021. El 23 de setembre, el president va ser detingut per la policia fronterera italiana a l’aeroport de l’Alguer. Finalment, va quedar en llibertat, un fet a celebrar, però que no eximeix de seguir exigint la llibertat total del president i de condemnar el seu injust exili.

Ja al desembre, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa van demanar la recusació de dos magistrats del Tribunal Constitucional per falta d’imparcialitat, però el TC va rebutjar-ho, un fet gens sorprenent. Junqueras també ha denunciat al TC el dany irreparable en els seus drets polítics i ha demanat suspendre la pena d’inhabilitació que li impedeix exercir qualsevol càrrec públic.


9. L’avenç cap a la República Catalana no s’atura

La repressió ha continuat, incessant, però la determinació per aconseguir la República Catalana s’ha mantingut ferma. El 52% independentista a les urnes, una força majoritària i imparable, es va fer palesa en la Diada d’aquest 2021, que va tornar a ser un èxit de país. La mobilització, la més gran vista en pandèmia, va demostrar, de nou, el clam de la societat catalana a favor d’una resolució democràtica del conflicte i va urgir a reprendre la taula de negociació entre els governs català i espanyol.

Aquesta segona fita va arribar el 15 de setembre. Aquell dia, es va aconseguir allò que semblava impossible: fer seure l’Estat a la taula de negociació i reiniciar amb força el procés que ha de permetre resoldre el conflicte polític. El president Aragonès va defensar l’amnistia i l’autodeterminació com les millors solucions, les que compten amb un ampli consens a Catalunya, en la trobada amb el president Pedro Sánchez.

 El president Pere Aragonès i el president Pedro Sánchez / ACN
El president Pere Aragonès i el president Pedro Sánchez / ACN

La segona reunió de la taula de negociació està prevista per a principis del 2022. Alhora, el Govern republicà està preparant l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació, una aliança forjada entre tots els demòcrates del país per fer possibles aquests grans consensos: la fi de la repressió i un referèndum.


10. Avenços en matèria d’igualtat de drets

Esquerra Republicana treballa per construir una República d’igualtat d’oportunitats per a tothom. Al llarg d’aquest any que queda enrere, els republicans han impulsat diferents iniciatives que els acosten a aquest objectiu.

Des de Brussel·les, l’eurodiputada Diana Riba ha sigut la promotora i principal ponent d’un informe per incloure la violència masclista a la llista d’eurocrims i per homogeneïtzar-ne la regulació. El text va ser aprovat pel Parlament Europeu, i correspon a la Comissió i al Consell desenvolupar-ne la normativa. De manera similar, la cambra europea va donar llum verda l’informe de Riba de considerar víctimes els infants que han presenciat violència masclista o han patit violència vicària.

Des de Catalunya, el Nou Govern Republicà, i més concretament, la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, sota el lideratge de la consellera Tània Verge, han fet les primeres passes per a la definició d’una Llei catalana contra el racisme. Es tracta d’una llei pionera que aborda les diferents formes de racisme, com l’antigitanisme, la islamofòbia, la xenofòbia i altres formes de discriminació ètnico-racial. Així mateix, l’executiu ha posat la primera pedra de la Llei trans catalana, una norma que té per objectiu dignificar i millorar la vida de les persones trans.

 Diana Riba al Parlament Europeu / ACN
Diana Riba al Parlament Europeu / ACN