Del 2019 recordarem el judici a la democràcia i l’auge de represaliats, els històrics resultats electorals d’Esquerra, les mesures republicanes del Govern, la sentència-venjança del Suprem i les victòries internacionals

1. El judici a la democràcia

El 12 de febrer de 2019 serà recordat com el dia en què va començar el judici de la vergonya, el judici a la democràcia. Després de molts mesos entre reixes, vam veure per primera vegada Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn al Tribunal Suprem. Una imatge que va recórrer el món i que va evidenciar la causa general contra l’independentisme.

Del torn d’interrogatoris als presos i preses polítiques recordarem frases com "Votar no és un delicte, impedir-ho per la força, sí", d’Oriol Junqueras. També va ser colpidora la declaració de Raül Romeva, que va denunciar que l'1-O els cossos de seguretat de l’Estat no es van comportar com una policia democràtica; la de Dolors Bassa, que va afirmar que el referèndum comptava amb l’empara del 80% de catalans i que ella va complir amb un mandat democràtic; i la de Carme Forcadell, que va defensar que la censura no pot entrar al Parlament i va denunciar que l’estan perseguint per haver presidit l’ANC.

A partir de llavors, van transcórrer 4 mesos de sessions al Suprem en què la Fiscalia i l’Advocacia General de l’Estat van intentar, sense èxit, construir un relat fictici de violència. Centenars de testimonis van explicar la seva versió dels fets i molts dels aportats per les acusacions van fer el ridícul quan van caure en contradiccions i exageracions. El judici va arribar al seu punt i final el 12 de juny, amb les últimes paraules dels presos abans del “vist per a sentència”, amb les quals van reclamar al tribunal retornar el conflicte a la política.

2. Els històrics resultats d’Esquerra el 28A i el 26M

La coalició d’Esquerra i Sobiranistes va encarar les eleccions espanyoles del 28 d'abril com un nou plebiscit entre democràcia o repressió i sota el lema “va de llibertat”. Oriol Junqueras, com a cap de llista al Congrés, i Raül Romeva, cap de llista al Senat, van poder participar a la campanya per videoconferència. El 28A, Esquerra va guanyar unes eleccions espanyoles a Catalunya per primer cop a la història. Amb 15 diputats i 11 senadors, els republicans van tenyir de groc el 79% de municipis de Catalunya. Aquests vots van treure els presos polítics de la presó durant unes hores i els van portar fins al Congrés i al Senat el 22 de maig. Junqueras i Romeva van prometre els seus càrrecs “com a presos polítics” i per imperatiu legal, plantant cara als crits dels diputats espanyols.

Tot seguit, Esquerra va encarar les eleccions municipals i europees del 26 de maig com una segona volta i el moment de passar “de la resistència a la construcció republicana”. Sota el lema “impuls republicà”, Esquerra va batre el seu rècord històric presentant 807 candidatures. A Barcelona, el candidat va ser Ernest Maragall, que va fer tàndem amb Elisenda Alamany, de Nova. I per a les europees, Oriol Junqueras va tornar a ser el candidat. Enviar un pres polític al cor d’Europa seria una manera molt potent de visibilitzar i denunciar la repressió de l’Estat espanyol a les institucions de la UE. Els republicans van formar la coalició “Ara Repúbliques” amb Bildu i el BNG.

El 26M, Esquerra va guanyar les eleccions municipals i va conquerir Barcelona per primera vegada des del 1931. Els 3.107 regidors i regidores obtinguts a 342 municipis van permetre que Esquerra aconseguís 359 alcaldies, amb Lleida i Tarragona com a principals bastions. La coalició per a les europees, per la seva banda, va obtenir també un molt bon resultat: tant Oriol Junqueras com Diana Riba van ser escollits per anar a Brussel·les. A Junqueras, però, el Tribunal Suprem li va prohibir recollir l’acta d’eurodiputat en un intent d'evitar que adquirís la immunitat, vulnerant així els seus drets i els dels seus electors.

3. El Parlament reprova la monarquia i defensa el rescat de refugiats, el feminisme i l’ecologisme, a proposta d’Esquerra

Aquest 2019, el Parlament va aprovar crear una comissió d’investigació sobre la monarquia, més tard declarada inconstitucional pel TC. A l’hemicicle, el diputat republicà Ruben Wagensberg va titllar la monarquia de ser una institució “propera a l’extrema dreta, anacrònica, masclista, opaca i corrupa”. Wagensberg també va liderar la moció d'Esquerra que va instar a crear i finançar un corredor segur per refugiats al Mediterrani. "El que està passant al nostre mar és una nova forma de genocidi i només els estats poden revertir la situació", va alertar el diputat.

Un altre moment colpidor d’aquest 2019 al Parlament es va produir quan la diputada republicana Jenn Díaz va fer públic que va patir violència masclista, física i psicològica. Un fet que va explicar no com a víctima, sinó com a supervivent, amb l’objectiu de trencar el silenci que envolta aquests casos i apoderar altres dones per fer el mateix. També en clau feminista, l’1 de juliol es va celebrar el Parlament de les dones, una iniciativa pionera que va permetre que 156 dones, diputades i representants d’entitats feministes, omplissin l’hemicicle i aprovessin una declaració conjunta. Finalment, a l'últim ple d'aquest 2019, Esquerra ha presentat una bateria de propostes de resolució en tres eixos: contra els tabús i per trencar estereotips, per legislar sobre el consentiment sexual i sobre la doble victimització de les dones represaliades.

Els republicans també han liderat la lluita contra el canvi climàtic al Parlament. La formació va aconseguir que la cambra s’acollís a la celebració de la vaga pel clima “Friday for Future” i aprovés celebrar un ple monogràfic anual sobre l’emergència climàtica.

4. Les principals mesures del Govern

L’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol l’octubre de 2017 va deixar la Generalitat intervinguda i sense cap marge d’autonomia durant mesos. Dos anys després, el Govern ha reobert les delegacions a l’estranger tancades pel 155, ha enfortit l’atenció primària, ha creat la comissió de seguiment de la Renda Garantida de Ciutadania, ha aprovat un pacte contra la segregació escolar o ha reduït el deute amb el món local, entre d’altres mesures.

L’executiu ha treballat per implementar polítiques socials, transformadores i feministes, tenint molt clar l’objectiu d’arribar a la República. Per repassar les principals mesures, és imprescindible consultar el reportatge de les 35 mesures socials i republicanes impulsades pel Govern que cal conèixer. A les quals caldria afegir algunes notícies de finals d’any, com la inclusió als pressupostos d’una reducció del 30% a les taxes universitàries, anunciada pel vicepresident Pere Aragonès, o l’aprovació de la Llei de ports i transports en aigües marítimes i continentals.


5. La nova executiva d’Esquerra

Al 28è Congrés Nacional d’Esquerra, la candidatura d’Oriol Junqueras i Marta Rovira va rebre el suport del 88,34% de la militància. El seu objectiu és enfortir Esquerra com una eina últil pel país, al servei de la ciutadania i la construcció de la República catalana. Per aconseguir-lo, Junqueras i Rovira han potenciat la direcció del partit amb Pere Aragonès com a nou coordinador nacional i Marta Vilalta com a nova secretària general adjunta. Coneix la nova executiva, formada per 11 dones i 10 homes, aquí.


6. Més represaliats i represaliades

Esquerra Republicana va donar tot el seu suport als companys processats per l’1-O al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, va denunciar que aquesta fragmentació de la causa generava indefensió i va fer una crida a la ciutadania a omplir la caixa de solidaritat per ajudar-los a fer front a la fiança. Gràcies a l’esforç de la militància, Esquerra va poder aportar 702.000 euros a la caixa.

El 23 de setembre, 9 persones van ser detingudes i empresonades injustificadament i es van violar les seves garanties processals. Esquerra Republicana va denunciar en un comunicat que es tracta d’una nova vulneració de drets fonamentals i exigeix l’arxivament de la causa i l’alliberament dels detinguts, així com la fi de la criminalització del moviment independentista i de la banalització del terrorisme. També ho va defensar al Parlament.

7. La sentència

El 14 d’octubre el Tribunal Suprem va condemnar Oriol Junqueras a 13 anys de presó; Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull, a 12 anys; Carme Forcadell, a 11 anys i mig; Quim Forn i Josep Rull, a 10 anys i mig; i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a 9 anys. La resta d’acusats, en llibertat provisional, van ser multats i inhabilitats durant gairebé 2 anys. Aquesta sentència injusta, de gairebé un segle de presó en total, va ser una venjança i la ciutadania va sortir al carrer a manifestar la seva indignació de forma persistent. Tant Junqueras, com Forcadell, Romeva i Bassa van escriure cartes a la militància plenes de dignitat i fermesa.

A finals d’octubre, representants d’Esquerra i d’altres formacions polítiques catalanes i també de les Illes Balears, Euskadi, Galiza i el País Valencià van signar una declaració conjunta, la Declaració de la Llotja de Mar, per rebutjar la sentència i reclamar la llibertat dels presos i preses i el retorn de les persones exiliades. En la mateixa línia va anar l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya, en la qual van participar 800 republicans. Alhora, el Parlament va rebutjar la sentència i es va refermar a defensar l’autodeterminació amb l’aprovació d’una proposta de resolució d’Esquerra, JxCat i la CUP.


6. Suports internacionals

A finals de maig, el grup de treball de detencions arbitràries de l’ONU va fer pública una resolució en què considerava “arbitrària la privació de llibertat” de Junqueras, Cuixart i Sànchez, per motius com la manca d’un fonament jurídic i la vulneració del dret internacional. I al setembre, 52 diputats francesos van signar un manifest en què denunciaven la repressió de l’Estat i reclamaven l’alliberament immediat de totes les preses i presos polítics. Amnistia Internacional també va reclamar la llibertat de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez, tant al juny com al novembre.

Pel que fa als drets polítics de Junqueras, Puigdemont i Comín com a europarlamentaris, al juny 76 eurodiputats van instar la Mesa del Parlament Europeu a reconèixer i protegir aquests drets, violats per l’Estat espanyol. Al novembre, l’advocat general del TJUE va donar la raó a Junqueras quan va concloure que hauria d’haver estat reconegut com a eurodiputat amb la proclamació dels resultats electorals el 26 de maig i, per tant, tenia immunitat des d’aquell dia. L'opinió del tribunal de Luxemburg s'ha conegut recentment, el 20 de desembre.

9. La repetició electoral el 10N

A causa de la irresponsabilitat de Pedro Sánchez, que va ser incapaç de parlar amb ningú per negociar la seva investidura i de formar un govern amb Podemos, es van convocar unes noves eleccions espanyoles el 10 de novembre. La Junta Electoral Central va forçar que Junqueras, que ja estava sentenciat a 13 de presó, no pogués ser el cap de llista d’Esquerra. Poc abans del 10N, però, es va saber que el Suprem havia deixat en suspens la inhabilitació de Junqueras fins que Luxemburg no es pronunciés sobre la seva immunitat com a eurodiputat. Així doncs, la JEC es va precipitar i va excloure Junqueras de la llista de manera il·legal. Esquerra va centrar aquesta campanya en l’amnistia i l’autodeterminació, sota el lema “tornarem més forts”, i amb Gabriel Rufián com a candidat. El 10N, els republicans van obtenir una triple victòria, imposant-se al PSC i a Cs i derrotant la repressió a les urnes.

El PSOE va sortir debilitat d’aquesta repetició electoral i això l’ha obligat a seure a negociar amb Esquerra. Per plantejar-se facilitar la investidura de Pedro Sánchez, els republicans han exigit constituir una mesa de negociació d’igual a igual entre els dos governs, el català i l’espanyol, sense límits ni condicions a les propostes, amb un calendari fixat i unes garanties de compliment dels acords. Tot plegat amb l’objectiu d’encarrilar la via política cap a una solució democràtica del conflicte existent entre Catalunya i l’Estat.

10. La justícia europea reconeix la immunitat de Junqueras

La gran notícia que ha tancat el 2019 és una bufetada jurídica a l'Estat que obre la porta a l'alliberament de Junqueras: el TJUE ha reconegut la seva immunitat. Junqueras tenia immunitat des del moment en què va ser elegit eurodiputat i, per tant, el Suprem hauria d’haver aixecat la presó provisional al líder republicà perquè pogués assistir a la sessió constitutiva de l’Eurocambra. L’advocat del president d’Esquerra, Andreu van den Eynde, ha demanat la nul·litat de la sentència del Suprem, la restitució dels drets polítics de Junqueras i la seva llibertat immediata. Esquerra Republicana ha aturat les negociacions amb el PSOE fins que l’Advocacia de l’Estat no es pronunciï sobre aquesta qüestió.