Marta Rovira, amb Carme Forcadell, Anna Caula i altres dones d'Esquerra Republicana, durant l'Assemblea de dones del 2017
Marta Rovira, amb Carme Forcadell, Anna Caula i altres dones d'Esquerra Republicana, durant l'Assemblea de dones del 2017

Carta de Marta Rovira en motiu del 25N, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones

28 de juny de 1931. Les dones catalanes: “Els candidats i llurs amics han tingut un oblit que pot ser lamentable. Solament l’Esquerra Catalana ha remembrat que prestarien protecció acurada a les mares i als infants. No és això. No és protecció el que nosaltres demanem: Volem que es reconeguin tots els nostres drets, iguals als de l’home”. Ho signaven les dones catalanes al diari L’Opinió a principis dels anys 30 i, malauradament, ho hem de recordar avui amb les nostres paraules. No és només protecció o més visibilitat el que nosaltres volem. No demanem no caure en l’oblit. Demanem ser-hi, participar-hi. Volem ser-hi. Volem ser-hi, i ser-hi com som. Volem ser-hi per decidir, volem ser-hi per liderar, volem ser-hi per ser la veu, el vot i el referent del conjunt de la societat. Hi serem!

Aquest moviment democràtic també va de la revolució feminista, perquè sinó la República no tindrà sentit. Volem la independència per construir una societat millor i no hi ha una república lliure si no és una república de dones lliures i amb tots els drets.

Lluitem, perquè el nostre esforç farà millor la societat, perquè el nostre camí desbrossarà el de les nostres filles. Lluitem perquè és just, perquè tenim raó. Lluitem-hi juntes perquè a la trilogia republicana hi hem de sumar la Sororitat sense complexes

Però som aquí, celebrant que les dones van poder votar per primera vegada fa 85 anys a l’Estat espanyol, i a la vegada, lluitant pels mateixos drets, encara. Som aquí, combatent estadístiques inhumanes: les urgències a l’hospital Clínic de Barcelona atenen una víctima per agressió sexual cada dia. Tenim un problema greu com a societat i moltíssima feina per fer. Un problema estructural, inconscient potser, heretat, repetitiu, cansat, incomprensible al segle XXI. Els fonaments de la nova República han de servir per això, per guanyar aquesta regeneració.

“Voteu a qui us plagui, però digueu als vostres amics que la dona catalana no reposarà fins haver aconseguit la reivindicació deguda; i que no admet que es faci fonedissa la paraula de la trilogia republicana”. Agafem aquestes paraules de les dones del 1931 i fem-les nostres. Lluitem, perquè el nostre esforç farà millor la societat, perquè el nostre camí desbrossarà el de les nostres filles. Lluitem perquè és just, perquè tenim raó. Lluitem, sabent que cada cop ens segueix més gent. Lluitem-hi juntes perquè a la trilogia republicana hi hem de sumar la Sororitat. La Sororitat sense complexes, la que sabem que existeix quan ens en cuidem, sense soroll, sense interferències.

Ara bé, el feminisme és una lluita universal, contra la injustícia, la discriminació, la intolerància, la imposició, l’agressió. Les dones van obrir camí per reivindicar els seus drets, però com a lluita universal, el feminisme ho interpel·la tot i a tothom.

Mai estarem prou agraïdes a la lluita d’aquelles primeres dones, que van obrir el camí, però no n’hi ha prou. Hem de seguir. Hem de protagonitzar i liderar moltes altres lluites, molts sectors on encara no hi som prou, com el món de la tecnologia, l’economia, la diplomàcia, la política, l’esport o la indústria. Fem que les dones estiguin presents a tot arreu. Multipliquem-nos. Trenquem els sostres, els estereotips, siguem el que nosaltres vulguem ser.

El feminisme és una lluita per la llibertat i la justícia. I la república la construïm precisament per això. No esperem eternament a ser millors. Estem preparades. Fem el pas. Avancem sense por, proposem-nos, alcem la veu, opinem, obrim camí. Liderem. Decidim. Som aquí per canviar-ho tot

No seria possible ser on som sense les estimades Mireia Boya, Carme Forcadell, Meritxell Serret, Muriel Casals, Dolors Bassa, Anna Gabriel, Meritxell Borràs, Tamara Carrasco, Anna Simó, Clara Ponsatí, Tània Verge, Ramona Barrufet. No seria possible sense la sororitat sincera que ha mogut muntanyes.

Imprescindibles també aquelles primeres republicanes com Natividad Yarza, Enriqueta Gallinat i Maria Dolors Bargalló que van superar grans reptes. O Aurora Bertrana, amb qui el fil roig de la història ha fet que comparteixi exili. Ella va ser a Ginebra, també. I encara hi és. Segueixo les passes ginebrines d’una de les grans. Un referent. Quina dona, quina determinació, quina fermesa.

Ho vam fer als anys 30, en la construcció de la república. I ho hem de tornar a fer. Hem d‘implicar-nos en la construcció de la república. Perquè el feminisme és una lluita per la llibertat i la justícia. I la república la construïm precisament per això. No esperem eternament a ser millors. Estem preparades. Fem el pas. Avancem sense por, proposem-nos, alcem la veu, opinem, obrim camí. Liderem. Decidim. Som aquí per canviar-ho tot.

I acabo com he començat, amb les del 1931: “Ara que es tracta d’estructurar un poble, que no sembli que només hi ha homes a la terra”. Som-hi!

Etiquetes