El portaveu del Grup Parlamentari, Joan Ridao, ha explicat que “la manca d‘avenços per part del PSOE tant en finançament com en el terme "nació" i, d'altra banda, les amenaces que planen en el capítol lingüístic de l’apartat de drets fa que sigui de preveure una col·lisió ERC-PSOE durant la primera reunió de la ponència estatutària que se celebra demà, divendres, al Congrés”.
Ridao ha explicat que “cada dia que passa es va estenent la convicció que, aplicant una estratègia partidista, Mas ha pactat un Estatut a la baixa amb el PSOE, sabent que Esquerra no l’acceptaria i que el PSC se l’hauria d’empassar forçat pel PSOE, amb l’objectiu de trencar el govern i d’arribar al poder”. Segons Ridao “Mas ha dit ‘al país que el bombin’ i CiU ha anteposat els interessos del partit, tot aprofitant que el PSOE prefereix una reforma cosmètica de l’Estatut, i ha pactat amb la dreta local abans que mantenir l’acord de tots els partits catalans”.
Segons Ridao “a mesura que passen els dies, aquesta estratègia se’ls gira en contra perquè està generant contradiccions internes a CiU, posa de relleu la subordinació del PSC al PSOE i el paper cada cop més marginal d’ICV en l’absoluta inanitat política”.
Desavinences en l’IRPF, en el terme ‘nació’ i en els drets i deures
Pel que fa a les principals desavinences, el portaveu parlamentari d’Esquerra ha destacat un aspecte de la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que no pot passar inadvertit. En matèria econòmica i pel que fa a les rebaixes en l’IRPF, l’Estat n’assumirà només el 73% i les comunitats autònomes hauran d’assumir el 23% restant, de manera que en resulti una xifra de 525 milions d’euros. Això sí, s’ofereix la possibilitat a les comunitats autònomes que ho desitgin de poder compensar el fet de rebre menys ingressos fent ús de la capacitat normativa sobre el tram a cedir, és a dir, apujant els impostos. Aquest punt és una il·legalitat tenint en compte el marc de la LOFCA, que assegura que quan un canvi afecta una comunitat autònoma, ja sigui en negatiu o en positiu, ha de ser compensat per l’Estat espanyol.
En la primera reunió de la ponència es tractarà el títol preliminar i el títol de drets i deures i principis rectors. En aquesta primera reunió, segons Ridao, ja podria haver-hi un xoc entre PSOE i ERC pel terme 'nació'. Esquerra defensa que aquest terme s'inclogui a l’articulat i Ridao afirma que “Catalunya és una nació i no un preàmbul” i ofereix dues possibles alternatives al PSOE perquè el terme 'nació' consti a l’articulat. La primera seria que el terme ‘nació’ consti en minúscula, i així 'la Nació', en majúscules, seria l’espanyola. La segona opció és el terme ‘nació’ en majúscules acompanyat d’una referència a l’article 2 de la Constitució espanyola, que parla de la nació espanyola. Ridao, a més, ha avançat que aportarà a aquesta primera reunió la documentació de la resolució 1735 del Consell d’Europa, que recomana a diferents estats, entre ells l’Estat espanyol, que considerin com a ‘nacions’ les comunitats culturals que conviuen al seu territori.
Altres qüestions que preocupen Esquerra i que fan que es constati que cada dia que passa el text de l’Estatut queda més laminat pel PSOE és la supressió de l’article 4 de drets i deures, que fa referència als drets col·lectius, la disposició addicional primera (referent als drets històrics) i el fet que en l’article 6 (que fa referència al dret i el deure de conèixer la llengua catalana) el PSOE pretengui introduir-hi una referència a la no-discriminació per raó lingüística. A més, continua viva la polèmica sobre els articles de drets i deures referents al dret a la mort digna, a les tipologies de família i a les polítiques de gènere, els quals un dels negociadors de CiU va advertir que si no se suprimien en la ponència, aleshores tenien un pacte amb el PSOE per fer-ho durant la tramitació al Senat.