El portaveu d'ERC, Joan Ridao, ha manifestat avui en relació a la negativa d'Artur Mas a demanar la dimissió del Conseller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, Josep M. Pelegrí, per l'afer de la composició dels Consells Comarcals, que “en qualsevol país democràtic, el responsable hauria dimitit”.

Ridao ha insistit en què “es deixin estar d’històries i de justificar-se parlant d’una llei de petits municipis. Quan l’any 1987, el Govern de CiU, amb majoria absoluta, va decidir fer la llei ho va fer sense el necessari consens, mogut per l’interès de dissenyar un contrapès al poder consolidat pels socialistes en la majoria d’ajuntaments grans i en l’extinta corporació metropolitana”.

El portaveu d'ERC considera que “els consells van néixer amb un altre llast, que ha qüestionat la seva legitimitat: un sistema electoral que distorsiona greument la voluntat popular i que afavoreix de forma extraordinària l'hegemonia i els interessos electorals i partidistes de CiU, esdevenint, en molts casos, reductes destil·lats de caciquisme. I això, i no una altra cosa, és el que es vol preservar amb una llei de municipis petits”.

Ridao creu que “no es pot establir, com s’ha fet, sense caure en la demagògia, cap aparent relació entre el sistema d’elecció dels consells comarcals i la representació dels petits municipis. L’actual sistema preveu la lliure designació dels representants comarcals per part dels partits. I CiU, com la majoria de partits, no ha nomenat mai fins ara els seus representants primant els municipis petits sinó en funció d’altres criteris”.

Així mateix, ha indicat que durant els darrers mesos, l’equip de Mas “ha confiat tota la seva estratègia en dues opcions, quina pitjor: primer, fer obstruccionisme jurídic i filibusterisme parlamentari, dilatant el debat al Parlament per evitar que el nou sistema tingués aplicació a partir de les eleccions del 25 de maig; i segon, després de la previsible derrota, victimitzar-se, intentar reeditar el suat i avui poc eficaç discurs del 'quatre contra un'. Tot plegat una estratègia entre prepotent i temerària, que recorda la manca de reflexos a l’hora de gestionar altres crisis polítiques com la de les enquestes”.