El portaveu al Parlament Joan Ridao ha respost les últimes declaracions del president Maragall, en què apunta a finals de setembre com ultimàtum per aprovar l’Estatut, i assegura que “no sembla raonable establir dates límit, ja que el calendari, ara mateix, no està en mans de cap grup polític ni del Govern. Depèn d'un imponderable com és el dictamen que ha d'emetre el Consell Consultiu a partir del 5 de setembre i que es podria retardar legalment si ho creu necessari”.

Ridao ha afegit que “el Parlament ha estat un any i mig per elaborar el text dictaminat, conscient que aquest Estatut és per una generació, vint o trenta anys. D'aquí que ni les presses són bones conselleres ni les pressions cap als grups acostumen a provocar efectes”. Segons Ridao “a partir d'aquí, s'imposa un nou període d'esmenes i una negociació que podria fer inviable l'aprovació de l'Estatut per la Mercè. El calendari no es veuria trastocat si s'ultrapassa aquesta data. A Madrid, la negociació està taxada i té una durada màxima de dos mesos. No hi ha perill avui per avui que l'Estatut es contamini amb l'inici del pròxim cicle electoral del 2007”.

El membre de la ponència al Parlament per reformar el text estatutari considera que “la dinàmica catalana i l'espanyola només colisionen si es lliga l'Estatut amb l'aprovació dels pressupostos de l' Estat de 2006. ERC ja ha dit que són coses totalment distintes i els socialistes farien bé de entendre-ho”.

El portaveu parlamentari ha afegit que “compartim amb Maragall la voluntat de tenir Estatut aprovat quan abans millor. Tanmateix, sembla que el president resusciti l'estratègia de posar pressió als partits i llençar ultimatums que ja va assajar sense èxit en el tram final de discussió de l' Estatut en comissió. Aquesta fórmula pot ser contraproduent si, al final, el que es vol és un Estatut que reuneixi el màxim consens. A més a més, a banda del PP, el grup que planteja més serioses discrepàncies en aquests moments és el PSC, de manera que la pressió es torna en contra d'aquest partit, a diferència de fa algunes setmanes en què Maragall detectava moviments dilatoris per part de CiU i PP”.

Ridao ha afegit que “el Parlament ha estat un any i mig per elaborar el text dictaminat, conscient que aquest Estatut és per una generació, vint o trenta anys. D'aquí que ni les presses són bones conselleres, com s'ha demostrat històricament, ni les pressions cap als grups acostumen, com ja s' ha vist, a provocar efectes”.

D' altra banda, Ridao ha recordat que “la nostra aposta pels drets històrics com a fórmula per blindar algunes competències no respon a cap càlcul partidista o tàctic. És una aposta sincera per no malbaratar un autogovern que avui ja tenim i retenir l'exclusivitat de competències com cultura o educació. No hem entès mai l'entossudiment del PSC a rebutjar-ho. Però en tot cas, les diferències al voltant de l' Estatut no estan centrades aquí, com volen fer veure els socialistes, que en el darrer tram de negociació va plantejar objeccions a la majoria de les 60 competències previstes, diferint no només d'ERC sinó també de CiU i ICV”.