El portaveu al Parlament Joan Ridao ha destacat que “el decàleg de Maragall amb els onze punts irrenunciables del nou Estatut, tot i l’ambigüitat, considera matèries com la llengua, la cultura, el dret civil i l’ordenació territorial, fet que deixaria únicament fora la seguretat pública respecte de la proposta inicial d’ERC”, que invoca en aquests casos els drets històrics de Catalunya per a blindar les competències. Ridao ha afegit que “això coincideix amb ERC, a excepció de la seguretat pública.

Per tant, pot ser positiu”, però ha advertit que “ara caldria veure si el PSC pretén fer així una apel·lació genèrica als drets històrics o no”. El representant a la ponència de l’Estatut considera que la llista anunciada ahir pel president “és un conjunt de postulats singulars i personalíssims que s’inscriuen també en la tradició federalista d’una part de l’esquerra catalana. En algunes qüestions podríem coincidir”, si bé ha lamentat els “eufemismes” sobre els drets històrics. Ridao ha recordat que es tracta d’un principi “irrenunciable” per Esquerra, ja que vol evitar caure en “una traïció a la tradició política del catalanisme progressista que, des del republicanisme federal i de Valentí Almirall, sempre s’hi ha basat per reivindicar la recuperació de l’autogovern”.

El portaveu ha manifestat que “fer veure, com fan els rancis nacionalistes espanyols disfressats de moderns constitucionalistes, que tot comença i acaba en la constitució del 78 és un invent desesperat i absurd de negar la història per a legitimar un projecte espanyolista uniformador”. Així mateix, Ridao considera que “la reivindicació dels drets històrics per blindar algunes competències feta per ERC i CiU pot afavorir més l’acord perquè, tacticismes a banda, aproxima CiU al consens. Sobretot si és té en compte que l’oposició del PSC als drets històrics no s’aguanta sobre cap motiu d’inconstitucionalitat”.