El portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra, Joan Ridao, ha presentat el que seran les línies mestra de la Conferència Nacional d'Esquerra que es celebrarà el proper 20 d'octubre. Ridao ha explicat que en el context polític actual "davant el col·lapse de l'autonomisme, cal incrementar els espais de sobirania".

La Conferència Nacional se celebra cada quatre anys i en aquesta ocasió serà presentada per Joan Ridao sota el títol "Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna". Abans del dia 20 les diferents seccions locals d’Esquerra rebran el primer text de la Conferència i s’obrirà un període de temps per incorporar canvis.

Segons Ridao, "l'objectiu de la Conferència Nacional és marcar un full de ruta, un itinerari fins a arribar a poder exercir el dret a decidir i superar la via autonomista". Ridao també ha explicat que cal ser conscients que "la construcció nacional comença molt abans de tenir les condicions per poder exercir aquest dret democràtic" i que, per tant, el plantejament és "gradualista i d’ampliar la base social sobiranista".

Les propostes presentades per Ridao són de dos tipus. Per una banda, i a curt termini, "cal mobilitzar la societat catalana i aconseguir la unitat dels partits per desplegar l’Estatut i recuperar les peces perdudes del text del 30 de setembre". Per altra banda, a mitjà i llarg termini, segons Ridao, "caldrà incrementar els espais de sobirania fins a arribar a assolir la majoria".

Per tal d'assolir aquests objectius Ridao planteja els següents camins:

- Definir les prioritats polítiques perquè Catalunya pugui afrontar el proper pols amb l’Estat en millors condicions (coherència social, poder atendre l’allau migratori, la gestió de les infraestructures, la internacionalització de l’economia en el context de globalització, l’espai de la llengua catalana).

- Consolidar la cultura de govern d’Esquerra; el que està en joc no és l’exercici immediat del dret a decidir sinó el reconeixement de l’independentisme com a força de govern creïble i seriosa.

- Reforçar el partit amb un canvi de cultura organitzativa, amb una participació més activa de la militància entesa com un autèntic agent proactiu.

- Buscar complicitats en la societat civil catalana (sindicats i els agents socioeconòmics, culturals i associatius) que responguin als interessos estrictament catalans.