El Parlament debatrà en el pròxim ple una moció del diputat d'ERC Joan Ridao en què es demana la creació d'un consorci encarregat de localitzar les fosses comunes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la postguerra que es troben a Catalunya.
La moció, subsegüent a una interpel·lació que va defensar Joan Ridao en el ple de la cambra d'aquesta setmana, insta l'executiu a "realitzar en el termini de tres mesos un inventari de les fosses comunes i enterraments irregulars realitzats a Catalunya durant la Guerra Civil i la immediata postguerra".
Així mateix, es demana que s'elabori un cens de les persones mortes i enterrades sense identificar, "a partir de la informació facilitada pels familiars o altres persones i entitats que acreditin el seu interès directe i legítim".
La moció preveu a més a més crear, a través de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya i amb la col·laboració de les universitats i altres instàncies acadèmiques o científiques, "un banc de dades d'ADN de tots els familiars que reclamen persones absents o presumiblement mortes i enterrades sense identificar en fosses comunes, a fi de facilitar la seva identificació genètica".
La consellera de Justícia i Interior, Núria de Gispert, va anunciar dimecres passat al Parlament que "en els pròxims mesos" la comissió interdepartamental creada per localitzar les fosses comunes preveu obrir, com a "experiència pilot", una de les 54 fosses que ja han estat localitzades a Catalunya.
En la resposta a la interpel·lació defensada per Joan Ridao, De Gispert ha explicat que aquesta prova pionera, que portaran a terme experts en la matèria, servirà per saber en quina situació es troben les restes humanes i la seva "problemàtica" de cara a la resta de fosses.
La consellera ha confirmat que l'esmentada comissió interdepartamental ja ha donat a conèixer un primer informe que revela l'existència de 54 fosses comunes a Catalunya: 21 confirmades dins dels cementiris i 20 fora d'aquests, mentre que hi hauria unes altres 13 probables fora dels recintes funeraris.
Segons Núria de Gispert, les fosses estan repartides per 18 comarques catalanes, mentre que en les 23 restants no hi ha constància que n'existeixi cap, encara que "és molt fàcil que després se'n localitzi alguna més", ha precisat. També ha explicat que l'informe detalla els municipis i zones on s'han localitzat aquestes fosses.
Núria De Gispert ha emmarcat aquesta iniciativa en la voluntat del govern català de "recuperar la memòria històrica" i ha precisat que aquest primer informe inclou tant fosses "creades per la repressió republicana el 1936 i 1937" com de civils represaliats per l'exèrcit franquista, de soldats republicans, així com altres persones mortes en la Batalla de l'Ebre.