El Secretari general d’Esquerra i portaveu al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, ha assegurat al voltant de les negociacions pel nou sistema de finançament que ‘hem d’aconseguir un bon finançament tot i ser conscients que l’Estatut marca un sostre limitat. Hem d’aspirar al màxim perquè és just i necessari. Si finalment el Govern espanyol no vol complir i intenta rebaixar el que pertany a Catalunya i els seus ciutadans, no hem d’acceptar-ho. Més val no cremar un cartutx tan important com aquest, més val un no acord que un mal pacte que perpetuï amb una mica de maquillatge la situació actual’ ha sentenciat.

Per Ridao, ‘la ciutadania ha de prendre consciència del que ens estem jugant en aquesta negociació. Ens juguem el benestar de les futures generacions de catalans. El dèficit fiscal perjudica les classes populars perquè els serveis públics estan col·lapsats i no podem seguir així’.

Pel que respecta als Pressupostos Generals de l’Estat, Ridao ha explicat que ‘si alguns necessiten arguments per no avalar els comptes de l’Estat només cal mirar les dades d’execució del que es va pactar per aquest any 2008. Les dades de diverses patronals i les facilitades pels propis organismes de l’Estat evidencien que el Govern de Madrid només ha licitat escassament 800 milions d’euros, el que representa un 21,4 per cent de la inversió promesa. Cal recordar que els Pressupostos que es negociaran a partir de la tardor pel 2009 són els tercers en què ja es tindrà en compte la disposició addicional tercera de l’Estatut que marca que durant set anys la inversió del Govern espanyol a Catalunya ha de ser equivalent al pes de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat’.

Amb aquestes xifres, segons Ridao, ‘s’evidencia que s’està incomplint l’Estatut i ja només quedaran la meitat dels anys que marcava la disposició addicional tercera que en teoria havia de servir per mitigar el maltracte inversor que des de sempre ha tingut l’Estat cap a Catalunya pel que respecta a infraestructures. Per tant, si Zapatero segueix incomplint l’Estatut pel que respecta a les inversions, els partits catalans tenim el deure de no avalar els pressupostos de l’Estat’.