El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha defensat ‘construir una estructura política que permeti governar l’eurozona de manera eficaç i estable’ durant el debat sobre la darrera cimera europea que s’ha celebrat aquest dimecres al Congrés. Ridao ha recordat ‘la manca d’estabilitat de l’euro perquè no hi ha una UE unida davant els allaus especulatius’ i per això ‘el poder del capital financer de la UE-15 és excessiu, fet que comporta que la única política econòmica possible és la política neoliberal que desregula el mercat de treball, debilita la negociació col·lectiva i redueix la protecció social’, a més a més, ‘el concepte de dèficit s’ha anatemitzat, i tot es redueix a reducció de dèficit, retallada de despesa social i no tocar els impostos’.

Per a Ridao, ‘seguirem estancats durant anys, o hi ha una estructura federal europea, els Estats Units d’Europa, compromesos amb polítiques expansives d’estimul econòmic, desenvolupant institucions financeres comuns, o se seguirà arrossegant la situació actual’.

Sobre la cimera, el portaveu independentista considera que ‘una vegada més s’ha sortit de Brussel·les amb una solució de compromís, perquè hi ha una inèrcia històrica que porta Europa a fer les coses a mitges. Tot i el primer pla de rescat a Grècia, la insolvència grega i la por al contagi perifèric era qüestió de temps. I el fracàs de les mesures adoptades fins ara salta a la vista: el deute grec ha crescut, el clima social és inviable i la por al contagi no s’ha evitat’.

Ridao ha afirmat que ‘el nou pla d’ajuda a Grècia, amb terminis més llargs i interessos més baixos, reduirà el deute sobre el PIB en 12 punts, amb un tipus d’interès del 3,5% i sense perspectives de creixement, a més a més de ser una solució sense implicació privada, gairebé. Això farà que el pes del rescat recaigui, una vegada més sobre els contribuents’. Per altra banda, ‘la segona gran mesura, ampliar els poders del Fons d’estabilitat serà l’embrió, es diu, d’un Tresor únic europeu, per actuar preventivament davant episodis de tensió dels mercats, recapitalitzar entitats financeres de països intervinguts i comprar deute als bancs, però en realitat es tracta d’un canvi de papers, s’amplien facultats sí, però sense aportar més diners’.