Joan Ridao defendrà demà en Ple una proposició de llei de modificació de la Llei del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, per la qual es limita la permanència en el càrrec de president de la Generalitat a dos mandats consecutius.

La preeminent posició del President de la Generalitat, tal i com està definida en l’Estatut, s’emmarca dintre del procés d’enfortiment de l’executiu que s’aprecia en molts sistemes polítics, però sense les correccions o frens que s’estableixen en aquests sistemes. Per Ridao, “la seva configuració implica la introducció d’elements de caràcter presidencialista en el nostre sistema de govern, o el que és igual, fa que determinades detentacions de poder, que reuneixen tots els requisits democràtics, puguin predisposar potencialment, i d’una manera més intensa, certs comportaments de caire personalista”.

Pel diputat d’ERC, “l’excessiva perdurabilitat en el càrrec, com el de molts altres càrrecs públics, al marge de tota consideració ètica, comporta o condueix inexorablement a disfuncions que hom pot evitar instaurant la limitació del seu mandat”.

La figura del president de la Generalitat establerta en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per la naturalesa de les seves atribucions i del sistema d’exigència de responsabilitats polítiques, “no permet considerar-lo com a un membre més del Govern”, afirma Ridao. “La seva posició”, afirma el diputat d’ERC, “sobresurt per sobre de la resta de l’òrgan col·legiat que presideix, ja que la immensa majoria de les decisions governamentals reclamen la seva intervenció, fins i tot aquelles que poden afectar a un cert Departament del Govern”. Segons el portaveu d’ERC, “sense cap mena de dubte, es pot afirmar que constitueix l’eix central del nostre sistema polític”.

En el constitucionalisme modern, la durada de les funcions del cap de l’executiu o dels governadors generals en els països de la Commonwealth, és limitada. Ridao recorda que “particularment important és aquesta limitació de la durada en els ordenaments en què la funció no és vitalícia, on el problema de la confirmació del president sortint o la possibilitat de la seva reelecció s’ha resolt favorablement a una clara limitació de la possibilitat de repetir el mandat”.