El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, s'ha referit al debat a Madrid al voltant del terme 'nació' dins del nou Estatut i ha considerat que "parteix de falsos arguments victimistes", alhora que ha titllat d'invàlides les fórmules que planteja ara Rodríguez Zapatero, de qui ha dit que "comença a ser molt preocupant el relativisme de tots els seus compromisos".

Per Ridao "les declaracions de Zapatero augurant que l'Estatut sortirà de les Corts net com una patena demostren que el pitjor dels perills que assetgen l'Estatut no és el de la dreta política i mediàtica, que fa un discurs apocalíptic i guerracivilista, sinó el de l'esquerra espanyola, que amb el pretext de la reacció suscitada pel text continua defensant una lectura no pas generosa ni federal de la Constitució, i porta el debat al terreny jurídic quan les diferències són purament polítiques".

El diputat d'Esquerra ha recordat que "estem en condicions de parlar i de negociar, són les regles del joc, però en els aspectes essencials Catalunya ha parlat amb claredat. I si el PSOE no ho entén així, només pot anar de la mà del PP. Aquesta és la principal fortalesa dels partits catalans. I entre els temes essencials, juntament amb el finançament i les competències, hi figura el terme nació".

Ridao assegura que "el debat al voltant d'aquesta qüestió parteix de falsos arguments victimistes" i s'ha preguntat "com pot Catalunya, amb aquest Estatut, posar en perill la unitat d’Espanya? L'opció de la ponència va ser que hi figurés aquest terme sense utilitzar novament eufemismes com 'nacionalitat'. A més, és un concepte que té diferents accepcions i que no sempre s'associa a 'estat'. La prova que la recepció del terme nació no porta aparellat el concepte clàssic de sobirania és que el mateix article 1 del projecte diu que Catalunya està constituïda com a comunitat autònoma. De la mateixa manera que el País Valencià es defineix com a regne o Astúries com a principat. O, en el marc constitucional comparat, Baviera com a estat lliure i Alabama com a estat lliure i sobirà. Aquí la qüestió és admetre o no que l'Estat espanyol és o no un estat plurinacional. La singuralitat perduda en els darrers 25 anys aconsella que Catalunya es defineixi com el que és, i més quan, a partir de la reforma de la majoria d'estatuts, altres territoris s'han acollit a la categoria 'nacionalitat' prevista inicialment per Catalunya, País Basc i Galícia".

El membre de la ponència al Parlament per la reforma de l'Estatut considera que "les fórmules que planteja Zapatero no són vàlides, aparentment. El terme 'realitat nacional' aplicat a l'article 11 a la Val d'Aran es basa en el fet que aquest territori forma part d'una nació més àmplia, que és l'occitana, també en territori francès. Per això, el text de l'Estatut no parla de l'Aran com una nació. I el terme 'comunitat nacional', encunyat pel president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, pot ser vàlid per a una reforma de la Constitució però no per a l'Estatut. Cal recordar que, segons el mateix Llorente, és un concepte cultural, més ampli que el polític, que serveix per agrupar tots els territoris de cultura i parla catalana, inclòs el País Valencià i les Illes Balears, distingint entre els territoris de l'Espanya assimilada a partir del segle XVIII. A més a més, de la mateixa manera que Zapatero es va comprometre a donar suport a l'Estatut aprovat al Parlament, també fa uns mesos, al Senat, va dir que aquesta seria una qüestió pacífica i de la qual no en faria qüestió".