Ridao reivindica el dret a l’autodeterminació al preàmbul de l’Estatut i posa èmfasi en els drets històrics de Catalunya

El portaveu al Parlament, Joan Ridao, ha presentat avui la proposta d'Esquerra de preàmbul del nou Estatut, que haurà de ser consensuada amb les de la resta de grups i que recull el dret a l'autodeterminació i els "drets històrics" de Catalunya.

El text, emparant-se en el preàmbul de l'Estatut de Núria de 1932, assenyala que "els drets d'una nació deriven de la voluntat democràtica dels seus ciutadans, emparats per la legislació internacional que reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminació". Ridao ha explicat que "aquest dret consisteix en decidir democràticament el que es vol per Catalunya i els catalans ja som grans i podem dir el que volem i el que no volem". Tanmateix, el portaveu ha matisat que el fet que figuri el reconeixement del dret d'autodeterminació en el preàmbul "és un dret mínim que no equival a la independència, i per tant, no ha d'espantar ningú", i més tenint en compte que Esquerra "està disposada a negociar" amb els altres grups la forma exacta en què quedi explicitat.

Pel que fa als "drets històrics", Esquerra es conforma amb que es faci menció als mateixos en el preàmbul i no en altres apartats de l'estatut, però Ridao ha insistit que han de ser esgrimits i ha recordat que la Constitució no limita la seva aplicació als dos territoris que ja els van reivindicar immediatament després de ser aprovada la Carta Magna, que són el País Basc i Navarra. I ha puntualitzat que "no es tracta d'una reclamació d'antics privilegis, sinó de reconèixer la realitat d'una singularitat nacional i institucional que Catalunya té des de fa segles, i que ara ha de traduir-se en noves competències i atribucions".

Així mateix, en el preàmbul proposat, s'assenyala que l'Estatut "defineix les institucions de la nació catalana i les seves relacions amb l'Estat Espanyol en un marc de lliure solidaritat amb les nacionalitats i regions que el componen, compatible amb el desenvolupament d'un estat plurinacional". A més, el català figura reconegut com a "llengua nacional i comú de tota la ciutadania, amb independència de la seva llengua d'origen i d'ús habitual".