El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha afirmat que la política econòmica i social de Zapatero a l’inici del curs polític ‘continua, pel que es veu, sota el signe de la desorientació i la improvisació amb l’objectiu de minimitzar els costos d’imatge derivats de la crisi’ i això, segons els secretari general, evidencia una ‘visió curttermista preocupant. Zapatero no s’esmena’.

En aquest context, Ridao ha assegurat que ‘no necessitem més pedaços’ i ha demanat a Zapatero que ‘deixi d’insinuar pujades d’impostos sense concretar’, perquè generen ‘desconfiança en la situació econòmica com demostra haver passat en quatre dies d’insinuar una pujada d’impostos per a les rendes més altes i vinculades a l’IRPF a una altra pujada que presumiblement té a veure amb la tributació indirecta o l’IVA’. Així i tot, Ridao ha trobat positiu l’anunci d’eliminar la deducció de 400 euros de l’IRPF però ha criticat que arribi amb un any de retard ‘després que tothom advertís l’esterilitat d’aquesta mesura per reactivar l’economia’.

Per tot això, Ridao ha advertit que mentre el govern continua ‘improvisant i desorientat’, persisteixen els factors ‘inherents al nostre model de creixement econòmic que afavoreixen la crisi’ i el president del govern espanyol continua deixant de banda ‘l’impuls d’un gran pacte d’Estat per impulsar les reformes estructurals necessàries i aquest és un clam en boca de partits polítics, comunitats autònomes i agents socials i econòmics’.

Respecte la mesura dels 420 euros, el secretari general ha recordat a Zapatero que Esquerra només hi donarà suport sempre que sigui ‘retroactiva des de l’1 de gener, que doti econòmicament de manera suficient les comunitats autònomes per a dur a terme els processos formatius exigits i permeti la possibilitat a les comunitats autònomes de complementar aquest ajut'.


Zapatero ha d’entendre la inquietud que genera un tribunal deslegitimat

D’altra banda, el dirigent independentista ha demanat a Zapatero que comprengui ‘més enllà de les apel·lacions a la responsabilitat i la calma’ a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional, ‘la inquietud i la incertesa’ que genera un tribunal ‘amb un gran dèficit de legitimitat amb tres quartes parts dels seus membres per renovar’ i que ‘molta gent no vulgui que aquest tribunal caducat, que només s’aguanta per motius polítics i que és reflex d’una majoria parlamentària, alteri un acord polític polític entre Catalunya i les institucions de l’Estat i adulteri la voluntat expressada pel poble de Catalunya a les urnes’.