La primera reunió del Consell Assessor de polítiques de gènere en salut
La primera reunió del Consell Assessor de polítiques de gènere en salut

La consellera Alba Vergés assegura que el nou consell, format per 14 experts, “és un instrument clau i prioritari per abordar les desigualtats de gènere en salut”

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha presentat el nou Consell Assessor de polítiques de gènere en salut, “un instrument clau i prioritari per abordar les desigualtats de gènere en salut”. El consell està format per 14 experts en perspectiva de gènere i Vergés està convençuda que serà “resolutiu” i “ajudarà a desplegar la perspectiva de gènere en les polítiques de salut”.

Just abans de la primera reunió del nou òrgan, Vergés ha explicat que l’òrgan es reunirà cada tres mesos i hi haurà la possibilitat de crear grups de treball temporals. Les seves funcions principals seran:

  1. Assessorar i informar en aspectes científics, professionals, ètics i socials amb incidència sobre les polítiques de gènere.
  2. Proposar actuacions o plantejaments per a l’abordatge de les desigualtats de gènere.
  3. Assessorar en relació a les polítiques de gènere en salut en desenvolupament.

Els 14 experts provenen d’àmbits diversos que van de la medicina, la infermeria, la bioètica i la pediatria, passant per experts en mutilació genital femenina i en violència masclista, fins a persones que han treballat amb persones trans, acadèmics i juristes. La presentació del consell ha coincidit amb el dia internacional d’acció per a la salut de les dones, i la consellera ha recordat que el Departament està incorporant la perspectiva de gènere en molts àmbits. Dos exemples són el model d’atenció a l’endometriosi i el protocol de seguiment de l’embaràs amb eines de cribratge per detectar la violència masclista.


Les dones tenen menys prevalença d’infarts, però la letalitat és superior
Els estudis demostren que cal aprofundir molt en la perspectiva de gènere en salut i la consellera ha posat com a exemple l’infart de miocardi: tot i que les dones tenen menys prevalença de patir-lo, la letalitat és superior. Les dones, de mitjana, són més grans que els homes i tenen més problemes de salut que poden invisibilitzar els símptomes i agreujar-los. A més, triguen més temps a anar al sistema sanitari quan tenen un infart perquè no en reconeixen els símptomes, que són descrits seguint un model androcèntric que dificulta també als professionals sanitaris fer un diagnòstic precoç. Tot plegat comporta que moltes dones no siguin candidates a fer-se angioplàsties.


Els trastorns crònics de dones i homes no són els mateixos
Vergés també ha explicat que els principals trastorns crònics de dones i homes no són els mateixos. A tall d’exemple, ha dit que les dones pateixen depressions o ansietat en percentatges superiors als homes. “Això respon a les càrregues d’estereotip de gènere”, ha assegurat, “les dones estan més diagnosticades de depressió perquè suporten unes càrregues més fortes dins la societat i els homes estan infradiagnosticats perquè se suposa, per estereotips de gènere, que no haurien de poder caure en depressió, però la realitat ens indica que no és així”.

Etiquetes