A pocs dies de començar la preinscripció als centres educatius de Catalunya, Esquerra troba desencertats els continguts del decret de matriculació que regirà aquesta preinscripció i la
matriculació ulterior. Segons Anna Simó, portaveu d’educació al Parlament de Catalunya, ‘sorprèn la nova redacció del decret de matriculació que ha elaborat el Departament d’Ensenyament, que en comptes d’atribuir majors competències de control a les comissions d’escolarització, potenciar les Oficines Municipals d’Escolarització (OME) o impulsar la creació d’instituts-escola, totes elles mesures emparades per la Llei d’educació de Catalunya, s’ha limitat a una modificació parcial del redactat anterior, introduint exclusivament criteris de desempat, que estan generant una forta opacitat per a les famílies que participen en el procés de preinscripció, i sensació d’arbitrarietat.’

Segons Carles Martínez, president de la Comissió Sectorial d’Educació d’Esquerra, ‘és particularment destacable que s’hagin obviat un reguitzell d’instruments que la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada l’estiu del 2009, incorpora en el seu redactat per assegurar l’òptima escolarització de tot l’alumnat i procurar una distribució adequada i equilibrada de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres.’ Martínez aporta un botó de mostra: ‘l'article 48.1 de la LEC obliga l'Administració educativa a establir un percentatge màxim d'alumnat de necessitats educatives especials (NEE) per tal d'evitar les concentracions d'aquest alumnat en determinats centres: “l'Administració educativa ha d'establir territorialment la proporció màxima d'alumnes amb necessitats educatives específiques que poden ésser escolaritzats en cada centre en l'accés als nivells inicials de cada etapa”.’ ‘Com és possible que l’Administració educativa hagi obviat un instrument tan poderós com aquest? Com és possible que s’hagi permès ampliar les zones d’escolarització sota el pretext que les famílies puguin millorar les seves opcions a l’hora de triar una plaça escolar, quan és ben sabut que és una mesura que, lluny d’afavorir les famílies, provoca un enorme desequilibri escolar?’, es pregunta Martínez.

Per Esquerra es fa més necessari que mai continuar impulsant la millora de l’escola pública i, alhora, potenciant el Servei Educatiu de Catalunya com l’àmbit de concurrència dels centres públics i dels centres concertats en la prestació del servei públic educatiu que garanteixi una bona educació de qualitat per a tothom i que faci efectiva la igualtat d’oportunitats. És imprescindible cercar mesures correctores i consensos que evitin aquesta situació.

Simó està convençuda que ‘aquesta situació només es corregeix implantant unes polítiques educatives valentes, allunyades d’interessos partidistes, que procurin una educació de qualitat pensada en el conjunt del país. I la qualitat d’un sistema educatiu es mesura per la capacitat d’aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat sense cap mena de discriminació, tant pel que fa a l’accés a una plaça escolar com a les condicions d’escolarització i als resultats. També sabem que les desigualtats entre les famílies, tant de capacitat instructiva com econòmica, són factors determinants per explicar la forta dualitat que pateix el nostre sistema educatiu. Tot i que l’escolarització és la condició necessària per assolir el dret a l’educació, no és, en cap cas, un element suficient pels processos que al llarg de la vida escolar poden incrementar encara més aquestes desigualtats.’

És per això que des de la Comissió Sectorial d’Educació d’Esquerra es defensa que per combatre el fracàs escolar, l’Administració educativa ha d’implantar mesures que trenquin determinades dinàmiques, socialment perverses, que consoliden les fortes diferències entre les escoles, no perpetuar-les. En aquest sentit, un dels factors que explica la segregació escolar és la segregació urbanística dels nostres municipis, hi ha situacions on la segregació residencial prèvia genera una segregació escolar més accentuada. Però aquest no és l’únic factor, continua existint un nombre significatiu de centres situats en àrees no segregades on es concentren percentatges altíssims d’alumnat que requereixen una major atenció educativa.

Carles Martínez insisteix en els ingredients imprescindibles per tal d’assegurar una escolarització equilibrada de tot l’alumnat i que aquest compromís pugui ser assumit per tots els centres que integren el Servei Educatiu de Catalunya, ‘cal que l’Administració aporti el finançament suficient perquè les famílies gaudeixin d’una autèntica gratuïtat en els ensenyaments bàsics. Però alhora, també cal ser implacables en la persecució de pràctiques dissuasives que alguns centres apliquen, tant públics com privats, per evitar la inscripció i l’escolarització de determinats alumnes. Cal assegurar que tots els centres puguin entomar aquest repte i, al mateix temps, poder situar fora del Servei Educatiu de Catalunya aquells altres centres, que sota múltiples pretextos, no compleixen amb les exigències que comporta el concert educatiu. Cal que el Departament sigui exigent en el compliment dels criteris dels concerts.’