Discurs íntegre del president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, en la compareixença telemàtica del Govern de la Generalitat al Parlament de Catalunya sobre la situació del coronavirus

Bon dia!

No puc començar d’altra manera que no sigui donant les gràcies a tots els Sanitaris d’aquest país. Avui tots coneixem algun d’aquests herois i heroïnes, un amic, un cosí, una tieta, una germana que fa dues setmanes que gairebé no dorm. Que treballa sense descans. Que vetllen per nosaltres. Que multipliquen el risc propi de contagi per salvar les vides dels altres. Que no miren mai el rellotge. Que no treballen en les millors de les condicions. Però que hi son cada dia, 1.000 hores. Cada dia.

Trigarem a poder abraçar-los, però tornarà el dia que els podrem no només aplaudir sinó abraçar i els deurem totes les abraçades, totes.

És de justícia començar agraint-los la feina. Gràcies, Gràcies, Gràcies.

I d’altra banda segur que tots n’haurem après dels recursos que falten, del mal que han fet les retallades en l’àmbit social, de com d’irresponsable és avui bloquejar uns pressupostos que ens han d’oferir solucions. Tinguem-ho molt present de cara al futur.

I a banda del personal sanitari, no podem oblidar el sector sociosanitari i assistencial, el sector primari, les farmàcies, els cossos de seguretat, escombriaires, els transportistes… els professionals dels supermercats, els petits comerços d'alimentació… i una llista inacabable de gent que ens permet, en aquests dies d’enorme complexitat, tornar a veure el millor de la nostra societat.

Estem veient com sorgeixen iniciatives solidàries i imaginatives per aconseguir més recursos pels nostres sanitaris, estem veient la cooperació i la proximitat solidària entre veïns, l’accés a la cultura, per mantenir-nos actius, els jocs per als més petits, la societat activa...

La supervivència d’aquest moment tan cru està treient el millor dels catalans i catalanes, com ho va fer l’1O, com fa cada any amb la Marató o amb la el gran recapte, ho tornem a fer ara en la pitjor de les situacions de crisi.

I vull agrair també a tots els ciutadans i les ciutadanes que s’estan quedant a casa aquests dies per lluitar contra aquest virus, per intentar reduir la corba dels contagis que continua en pujada. Quedar-se a casa és la millor eina de la reraguarda col·lectiva, per ajudar els més vulnerables, per ajudar qui lluita als hospitals o on sigui. I es fa difícil avui posar una data de finalització, però malgrat la duresa de la mesura que ningú dubti que avui és la millor resposta que podem donar a la situació.

I finalment, no voldria acabar aquesta primera part sense tenir un record per totes les persones i famílies que han perdut algú dels seus aquests dies, moltes vegades sense ni tan sols haver-se pogut acomiadar, i aquells que estan ingressats sense companyia. Una abraçada molt gran.

Avui som davant d’unes de les crisis més importants de la història recent. Ens hem vist les costures com a societat i som conscients com no ho havíem sigut fins ara de la nostra vulnerabilitat, estem vivint coses que no haguéssim imaginat mai que ens podrien passar.

En l’Europa del segle XXI, no crèiem possible haver d’aturar-ho tot durant setmanes que podrien ser mesos, amb gent perdent la feina, una part de la població morint, els hospitals col·lapsats i els ciutadans confinats.

Probablement, és una cura d’humilitat a tot el sistema, un sistema que caldrà replantejar de ben segur quan hagi passat la part més crua d’aquesta pandèmia mundial. Cal obrir des de ja una reflexió sobre el futur que ens espera i sobre el futur que volem.

Sabem que som davant d’un dels xocs més importants que patirà la nostra societat. I un cop passada la crisi sanitària arribaran les conseqüències socials i econòmiques més fortes. I aquesta potser només és la primera. No oblidem que alguns experts, als que no vam escoltar, ja anunciaven que vindrien crisis sanitàries, ambientals, econòmiques, humanitàries com la que estem patint i que en podrien venir més.

Avui encara desconeixem la magnitud d’aquest cop que ja estem rebent. Però sabem que molt probablement tot canviarà. Canviarem cada un de nosaltres. Canviaran algunes de les prioritats. I haurà de canviar part de la nostra societat.

Ens hem de preparar, i sabem que al Govern de la Generalitat ja ho estan fent, per la reconstrucció del país que ens quedarà l’endemà d’aquesta catastròfica situació. Aquest virus és una immensa onada que està entrant a tots els racons de la nostra societat i no en podrem veure realment totes les conseqüències fins que l’aigua n'hagi marxat.

Cuidem-nos avui i preparem-nos per demà. Ens en sortirem, no en tingueu cap dubte, aquest poble s’aixeca una vegada i una altra de totes i cadascuna de les situacions que li ha tocat viure. Ens en sortirem i ho farem encara més forts. Però venen dies durs.

Per això, són tant importants totes les mesures que està prenent el Govern català per l’avui, malgrat que el marge és petit, i tota la feina que s’està fent per l’endemà.

Lamentem haver de dir avui que l’Estat espanyol ha actuat tard i de manera negligent. I no és el que voldríem explicar avui, però és flagrant l’exemple de Madrid. I el millor exemple és ben a prop, Igualada

Les institucions, els representants públics, hem de ser darrere cada un dels ciutadans per ajudar-los avui i per ajudar-los demà. Sabem que hi ha molta gent patint. O bé directament, pel virus, o bé com a conseqüència de les mesures de confinament. Sabem que hi ha preocupació per les vostres famílies, per la gent més propera o pel pagament de les factures, els lloguers o les hipoteques, però heu de saber que el Govern de la Generalitat i les institucions del país som al darrere per minimitzar aquesta situació. I també fem i farem tot el possible des de totes les institucions per cobrir aquestes necessitats.

És en moments de crisi com l’actual que es posa de relleu fins a quin punt és imprescindible tenir institucions pròpies liderant el dia a dia i fins a quin punt és útil poder disposar com a catalans i catalanes de les eines d’un estat. Res justifica la laminació de drets individuals ni col·lectius, ni tampoc una eventual recentralització de poders a l’Estat espanyol tal com està imposant Pedro Sánchez.

Hem de poder decidir com afrontem les situacions, situant en tot moment els ciutadans al centre i servint-los des de tan a prop com sigui possible.

I això és el que està fent el Govern de la Generalitat, que ha engegat dos tipus de mesures des que ha començat la crisi:

Les immediates per intentar minimitzar els contagis i poder atendre de la millor manera tota la ciutadania infectada sense col·lapsar el sistema. Com són el tancament de les escoles i universitats, la baixada general de l’activitat, el confinament d’Igualada i de la resta del territori català per reduir al màxim la mobilitat. I la preparació del sistema sanitari per atendre tota la demanda de casos:

I en destacaré només una petita part...

• Mobilitzar personal acabat de llicenciar o acabats de jubilar
• Les compres de material de protecció i adquisició d’altres departaments com universitats o centres de recerca
• Posar el sistema privat al servei del públic per poder ampliar la resposta sanitària
• Utilitzar espais nous com hotels per poder atendre més persones

I posant la innovació al servei de la lluita contra aquesta pandèmia i en aquest sentit, només puc destacar que s’hagi impulsat un assaig clínic liderat pel departament de Salut i el doctor Oriol Mitjà, que podria reduir la càrrega viral i també el contagi i que si dona resultats es podrà aplicar de manera molt immediata.

I en segon lloc, el disseny i fabricació de respiradors de campanya fabricats amb impressores 3D amb l’ajuda del món privat.

I un segon paquet de mesures, que el que pretén és reduir l’impacte social i econòmic del confinament.

• Celebrem les ajudes als autònoms per valor de 7,5 milions d’euros
• Que es garanteixin les beques menjador per als infants a través de targetes moneder
• La línia de préstecs de fins a 1.000 M€ per garantir liquiditat i llocs de feina a 4.000 pimes.
• O que s’incorpori una reducció del 50% del cànon de l’aigua per a tots els usuaris domèstics
• O una moratòria en els terminis de pagament de tots els tributs propis i cedits de la Generalitat fins que finalitzi l’estat d’alarma

Bona feina amb les eines que tenim per poder fer front a la pandèmia i que demostra que en podríem fer moltíssima més amb la màxima capacitat d’un estat.

Avui es fa evident de nou com n’és d’important disposar de totes les eines per ajudar a la nostra gent. No ho hem pogut fer, no ho estem podent fer al nivell que voldríem i l’Estat que sí que podia, tampoc ho ha fet. Avui s’hauria d’haver alliberat ja de les quotes als autònoms o aplicant una moratòria als lloguers i no només per vivenda, sinó també en casos de locals comercials, que tenen avui la facturació a 0.

Lamentem haver de dir avui que l’Estat espanyol ha actuat tard i de manera negligent. I no és el que voldríem explicar avui, però és flagrant l’exemple de Madrid. I el millor exemple és ben a prop, Igualada. Es va tancar, confinar, de manera que es minimitzés l’impacte d’un focus de contagi que en el seu moment no estava prou controlat. I evidentment, no són decisions fàcils, però s’han de prendre.

Uns ciutadans, els de la Conca d’Òdena, que estan aguantant com ningú aquesta situació i a qui crec que hem de fer un reconeixement també, des del Parlament de Catalunya.

Madrid s’hauria d’haver confinat i fa molt de temps, perquè clarament era un focus de contagi descontrolat. I això no té res a veure amb territoris ni amb política territorial, sinó en la gestió que recomanen els experts d’un cas de pandèmia com el que estem vivint. No es va fer i va ser un error, però ara no podem tornar enrere. I ara ja no cal parlar de confinament per territoris, sinó de quelcom tan simple com del confinament general, excepte serveis essencials. La proposta que portem al ple del Congrés aquesta tarda.

Avui la majoria dels experts coincideixen en aquesta proposta. Cal endurir el confinament actual. Repeteixo: Hem de passar a un escenari de confinament total, amb excepció només d’aquells serveis essencials, però el govern espanyol continua oposant-s’hi.

Com pot ser que a dia d’avui, encara hi hagi treballadors obligats a anar als seus llocs de feina? No té sentit ni defensa possible.

Per tant, ens cal mirar endavant i veure com seguim gestionant la situació. La resposta no és el mejor unidos. Ni les RdP de militars. La resposta no és la centralització sinó la màxima coordinació per abordar la crisi. No entenem el govern espanyol i la seva campanya de propaganda. Perquè el que toca ara son molts recursos i ben gestionats. Salvar tantes vides com sigui possible i superar aquesta crisi.

És moment de la coordinació, no de la centralització.

I quan siguem capaços de superar la crisi sanitària i derrotar el virus, arribarà el moment de la reconstrucció.

Entrarem en un escenari nou. Després de setmanes, potser mesos, amb l’economia aturada, caldrà tornar a posar en funcionament el país. I res tornarà a ser igual de ben segur. Probablement, ens enfrontem a un escenari molt pitjor al del 2008. Per això, ens hem de preparar per la reconstrucció del país i la societat, i en això, la política, novament haurà d'estar a l'alçada per construir des dels valors republicans, un model nou de societat.

Per posar-hi tots els recursos possibles. Per arrencar de nou l’economia sense deixar enrere aquells que més hauran patit els efectes de la crisi, que seran com sempre, els de sempre. I cal pensar-hi avui per executar-ho demà.

Creiem que cal que des d’avui mateix, les necessitats més bàsiques estiguin cobertes, encara que hi hagi moltíssima gent que hagi perdut la feina, que hagi reduït dràsticament la seva facturació o que es vegi obligada a deixar de rebre cap tipus d’ingrés. Per això, creiem que és absolutament necessari que l’administració ingressi diners directament a les butxaques dels ciutadans mentre duri aquesta situació. Creiem que és imprescindible posar en marxa una renda garantida durant el confinament que permeti enfortir la nostra societat i que estigui molt més preparada l’endemà.

La solidaritat i la col·lectivitat són fonamentals en un moment tan fort com l’actual. Hem de garantir uns mínims avui, que ens vacunen contra l’endemà. L’administració ha de donar la seguretat suficient perquè ningú quedi enrere i quan tot torni a funcionar puguem continuar caminant a bon pas.

Venen temps difícils, però ens hem de preparar des d’avui mateix perquè el demà sigui molt millor. La reconstrucció del país l’hem de començar tan aviat com sigui possible i treballar-hi a la vegada que salvem tantes vides com sigui possible i minimitzem l’expansió del virus.

I volem que tothom tingui present que malgrat les dificultats, estem preparats i ens en sortirem.