La portaveu parlamentària d’ERC, Anna Simó, ha denunciat els múltiples peatges que paga Catalunya i els catalans que no es paguen a la resta de l’Estat i ha reclamat accions, fermesa i unitat d’acció del Govern de Catalunya i els partits catalans per fer-hi front

La portaveu parlamentària d’ERC, Anna Simó, ha valorat la presentació del Decret Llei de retallades i invasió competencial que aprovarà avui el Consell de Ministres, que no serà el darrer dels ajustaments previstos segons ha declarat Mariano Rajoy. Per Simó ‘aquestes mesures, com els pressupostos de l’Estat, no ens trauran de la crisi, ni compleixen ni empatitzen amb la situació específica de Catalunya de dèficit fiscal i infrafinançament de les competències, ni serviran per tranquil·litzar els mercats ni per complir objectius de dèficit, ni per reactivar l’economia: quan tens un cotxe embarrancat en el fang, el que no has de fer és donar-hi més gas perquè l’enfonses més.’ 

Simó ha denunciat la sobrecàrrega que representarà que el Govern mantingui l’euro per recepta mentre s’apliquen les mesures imposades per l’Estat sobre el copagament farmacèutic, acceptant de bon grat les mesures recentralitzadores de l’Estat i traslladant de nou a les classes mitjanes el cost de la ineficàcia de males decisions sobre la despesa i els ingressos. Per això ha anunciat que la setmana vinent Esquerra ‘presentarà una proposició de llei amb propostes d’increment d’impostos de manera solidària i redistributiva que representarien un increment d’ingressos de 1.100 milions d’euros i d’eliminació de l’euro per recepta, que esperem que aquest cop sí tinguin la receptivitat de la majoria del Parlament per tal de reequilibrar els comptes de la Generalitat i les càrregues sobre les malmeses rendes mitjanes després de les noves retallades que el Govern ha anunciat que haurà de fer per ajustar-se als paràmetres fixats pels pressupostos de l’Estat. El Ple vam aprovar que els canvis en els pressupostos han de passar pel Parlament, l’increment d’ingressos tornarà a ser sobre la taula per voluntat d’Esquerra.’
 
Anna Simó ha criticat les propostes que el Govern de CiU va plantejar en matèria d’increment de taxes universitàries al ministre Wert, que seran recollides en el Decret Llei que s’aprovarà avui, ‘fent-los la farina plana, encarint l’accés a la universitat de les classes populars i que recauen de nou sobre les famílies de rendes mitjanes que han vist com en els darrers anys els han congelat el sou, o s’han quedat sense feina, o han esgotat la percepció d’atur; que han vist incrementar desigualment l’IRPF, l’IBI, l’aigua, llum, les receptes, els peatges...’. Esquerra ha denunciat que un estudiant de sociologia pot veure incrementant en 600 € la matrícula i un de medicina, 900 €, que els alumnes no han de pagar amb el seu increment de matrícula la investigació docent mentre el Govern redueix les aportacions a R-D i que els programes de beques compensatòries de què parla el Govern (les beques Equitat) no arriben més enllà del 0,7% de la població estudiantil i que en cap cas compensen duplicar les taxes.


El greuge dels peatges

Simó s’ha referit també que ERC seguirà treballant ‘per abolir l’enorme greuge fiscal que pateix Catalunya en matèria de finançament i, concretament, de finançament de les inversions en infraestructures’ i ha recordat que Catalunya té el dubtós lloc en el rànquinq estatal de l’autopista més cara, que és la dels túnels del Garraf i que la primera que es fa ver a tot l’Estat va ser tram Montgat-Mataró C-32. Simó també ha recordat la dada que l’Estat va invertir en carreteres el decenni de creixement econòmic 1997-2007 386 €/persona a Catalunya i que la mitjana d’inversió a l’Estat en carreters va ser de 961 €/persona.

La portaveu republicana ha dit que ‘no es tracta només d’un greuge històric i que amb els nostres tributs hem contribuït a la construcció de xarxes lliures de peatges arreu de l’Estat, sinó que en un moment de crisi el sistema de peatges grava l’economia productiva, li resta competitivitat i causa un prejudici als treballadors i treballadores que han d’utilitzar el cotxe perquè no tenen cap altres sistema alternatiu que no siguin les autopistes per arribar als seus llocs de treball.’ Per això ha afirmat que ‘el nostre deure és canviar aquesta realitat per la via legislativa i de les actuacions de pressió als governs, calen actuacions fermes per evitar que el més que possible rescat de les autopistes de Madrid, l’últim exemple de la manca de criteri de l’Estat, acabi sent pagat per la butxaca dels catalans, i cal que es restitueixin les bonificacions establertes els darrers anys per homogeneïtzar i reduir selectivament a càrrec dels pressupostos de la Generalitat els peatges als usuaris habituals i de mobilitat obligada que el Govern de CiU ha eliminat’. ‘A més, el tercer intent de creació d’un fons estatal per al rescat selectiu i l’homogeneïtzació dels peatges a càrrec de recursos de l’estat i dels impostos generats per les concessionàries, fruit de la perseverança d’ERC, està aturat a Madrid després que el Parlament l’aprovés i es defensés en Ple del Congrés: s’ha de reactivar’, ha reblat Simó.

Per això Esquerra ha presentat 5 propostes de resolució per restablir les bonificacions existents fins al desembre del 2011 al peatge de les Fonts (Terrassa), d’Alella i de Mollet i que s’apliquin bonificacions a la C-16 entre Manresa i Terrassa i a l’AP7 al Baix Penedès; ha demanat formalment al Govern una reunió, amb caràcter d’urgència, del Grup de Treball de Peatges, perquè es reactivi la proposició llei del Congrés dels diputats sobre la creació del fons estatal de rescat de peatges i presentarà una resolució a la pròxima Junta de Portaveus denunciant de nou el greuge i demanant al Congrés que es reactivi la proposició de Llei del fons de rescat estatal.

Simó ha dit que ‘des d'Esquerra Republicana de Catalunya donem suport a les convocatòries que es vagin produint, davant dels peatges o en altres indrets. És del tot inadmissible que els catalans no només pagarem els nostres peatges i les autovies que l’Estat ha anat construint arreu tret de Catalunya, sinó també les autopistes dels altres. Això és un exemple més la manca de criteris amb què s’ha desenvolupat des de fa anys la política d’infraestructures de l’Estat, així en ple segle XXI i amb una crisi econòmica global ens trobem amb la construcció d’autovies en trams de poc trànsit, aeroports on no vola gairebé ningú i línies del TAV sense viatgers.’