Des d'Esquerra es valora molt positivament el desplegament del programa de planejament territorial iniciat a principis de 2004 i que avui ha donat una passa més després que el Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. La portaveu republicana al Parlament i diputada metropolitana, Anna Simó, considera que els plans territorials, ‘l'instrument tan reclamat per donar visió de conjunt en l'àmbit supramunicipal', són l'eina necessària per crear un marc clar i consensuat ‘i ara tenim l'instrument general de planificació de l'àrea més densament poblada de Catalunya, que delimita els espais d'interès natural i agrari que cal preservar i que dissenya una xarxa viària i ferroviària de qualitat que fa possible el seu creixement futur de manera endreçada, amb un horitzó temporal establert a l'any 2026'. I ha afegit que ‘es tracta de posar ordre al desordre existent per falta de planificació global durant 30 anys'.

El Pla territorial metropolità permet, entre d'altres, planificar amb visió de país superant els localismes, reduir el consum indiscriminat de sòl, fer una gestió i protecció eficaç del sòl no urbanitzable i valorar el paisatge com a eina per a la protecció. Simó ha manifestat, en aquest sentit, que ‘en els darrers 30 anys, les qüestions cabdals en matèria territorial no s'havien respost d'una manera global i coherent en l'àmbit supramunicipal'. El Pla determina quines seran les infraestructures viàries i ferroviàries necessàries a la Regió Metropolitana, pendents de la concreció que els diversos projectes i plans sectorials que l'han de desenvolupar pel que fa a traçats i configuració concreta. Igualment incideix sobre quines estratègies urbanes han de seguir els municipis de la regió.

Simó ha explicat que ‘Esquerra ha incidit en nombrosos aspectes del Pla', d'una banda condicionant els creixements urbanístics a la plana del Vallès, especialment a la Riera de Caldes i a la Vall del Tenes, creant noves polaritats sense que això impliqui noves extensions urbanes o nous creixements. També cal destacar la creació d'un Pla Director Urbanístic (PDU) de la plana del Vallès: ‘amb aquest PDU s'aconsegueix un tractament urbanístic homogeni i coordinat dels diversos espais que constitueixen el sistema d'espais oberts de la plana agroforestal del Vallès', ha dit. Alhora, s'han trobat solucions als problemes de mobilitat del Maresme i s'ha aconseguit mantenir de manera fidel el contingut del Pla director territorial de la comarca, aprovat anteriorment amb un ampli consens territorial.

Pel que fa a les infraestructures, cal destacar l'aposta estratègica pel ferrocarril. El Pla millora la xarxa existent per tal que el transport públic i el transport ferroviari de mercaderies tinguin un paper més rellevant en la mobilitat de la regió metropolitana. Així, les propostes responen a les principals limitacions actuals de la xarxa: manca de capacitat dels accessos a Barcelona, poca cobertura territorial, manca de connexions transversals, poca interconnexió entre les línies, temps de viatge elevats entre les grans ciutats de la regió i xarxa de mercaderies insuficient.

El Pla Territorial també enterra de manera definitiva l'autovia orbital B-40, anomenada IV cinturó. El Pla aposta per la Ronda del Vallès, sobre la qual la portaveu parlamentària ha assenyalat que ‘no és només un canvi de nom, sinó de concepte en termes funcionals i de respecte al territori'. L'antic projecte de IV Cinturó només atenia a resoldre el problemes del trànsit de pas, per això es contemplava com una autovia de llarg recorregut i d'alta capacitat amb 6 carrils fent les mateixes funcions que fa actualment la B-30, on coincideixen els trànsits de llarg recorregut amb els intercomarcals. Segons Simó, ‘la ronda del Vallès ha de resseguir les àrees urbanes -residencials i sobretot industrials- per servir al territori, no pas per condicionar la transformació del territori'. Al Pla no apareix el traçat definitiu de la Ronda sinó que apareixen els traçats alternatius que el Govern de la Generalitat presentarà al Ministeri de Foment un cop aquest publiqui l'estudi informatiu.

Entre els traçats proposats hi haurà el que ha defensat històricament Esquerra, seguint el corredor de la carretera C-155. Aquesta proposta ressegueix els principals teixits residencials i industrials de la plana vallesana. Aquesta nova via ha de ser un paradigma d'un nou model d'execució de l'obra pública a Catalunya, amb una gestió austera del consum de sòl i amb unes solucions constructives d'acord amb les noves exigències ciutadanes, ambientals i paisatgístiques.