Simó:  ‘L’ambició nacional de CDC d’aquest cap de setmana es redueix ara a 220 milions d’euros per donar suport als pressupostos de Rajoy?’

La portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra, Anna Simó, ha explicat que davant de les declaracions d’avui del ministre de Guindos sobre que no hi ha pacte fiscal que solucioni els comptes de ningú, el que cal respondre és que ‘els problemes de Catalunya no són problemes de comptes, no són problemes de tresoreria, sinó d’escanyament fiscal i de confiscació fiscal i per tant necessitem el concert econòmic’.

Anna Simó ha recordat que, tal com era d’esperar, el govern de Rajoy presentarà els pressupostos després de les eleccions andaluses i sembla que ‘les aspiracions nacionals d’aquest cap de setmana al congrés de CDC queden ara reduïdes als 220 milions d’euros de la liquidació de la disposició addicional tercera de l’estatut de l’any 2009 i un calendari de còmodes terminis per anar pagant els deute que l’Estat té amb Catalunya i que la llei obliga a pagar dels 759 milions d’euros del 2008’. Simó s’ha preguntat si ‘aquesta és l’ambició nacional de CDC i del senyor Duran i Lleida? On queda el concert econòmic?’ i ha recordat que ‘el Govern té un mandat molt clar del Parlament de Catalunya expressat per una ampla majoria en les conclusions de la comissió del concert econòmic, un mandat clar de la ciutadania en donar suport al seu programa electoral i un mandat d’aquest cap de setmana dels delegats i delegades que han votat per un concert fora de la LOFCA en el congrés de CDC’.

Davant d’aquests fets Simó es pregunta ‘quin és el pla B del president Mas fins a la sortida de la crisi: avançar eleccions o fer realitat l’exercici del dret a decidir de la ciutadania?’ i fent ús de les metàfores marineres ha dit que ‘si la barca no arriba a bon port li demanem que faci el que el seu compromís electoral fixava. Si és així, si està disposat a anar més lluny del arbres caiguts que ara ens empresonen, citant Kavafis, trobarà ERC, però per seguir amb l’estratègia d’anar tirant no podrà comptar amb els republicans sinó hi ha canvis importants’. ‘De moment, -ha dit Simó -el PP segueix estant al centre de la Governabilitat del país i al Ple de demà en tindrem una altra mostra amb la votació dels membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals’.

Quin model d’ocupació pública té, el Govern?

La portaveu parlamentària d’ERC davant de la presentació del Pla d’ocupació per al treballadors públics ha preguntat quin model d’ocupació pública té el Govern perquè ‘un model d’ocupació pública, forçosament ha d’anar lligat al model de país. Un model de funció pública catalana nacional, que defuig l’actual divisió estanca entre l’ocupació pública de cada administració, alhora que aposta per la seva modernització i la seva eficàcia. Perquè l’ocupació pública és una eina de servei a la societat, però també és estructura d’Estat’.

La portaveu d’ERC ha explicat que ‘el Pla d’ocupació de la funció pública que ha presentat avui el Govern no és més que agafar la reforma laboral que perpetra el PP contra la qual ens manifestarem dijous i aplicar-la a la funció pública’. Simó ha recordat que en el reglament vigent un trasllat forçós és una sanció i aquest és el criteri que està aplicant el Govern de la Generalitat als seus treballadors mentre el govern de l’Estat ja ha deixat clar que no rebaixarà el sou dels funcionaris en els pressupostos que presenta divendres.
La portaveu d’ERC ha dit que en quinze mesos de mandat el Govern podria haver negociat i no ho ha fet i que està desmantellant els servies públics. Segons Simó ‘venen mesos de caos administratiu provocat pel Govern de la Generalitat i ara mateix la dita del Govern de fer més amb menys, aplicada a la funció pública, resulta una broma de mal gust’.

Per altra banda i sobre el tema dels ‘hispabons’ que es podria concretar el mes de juny, Simó ha mostrat els seus dubtes ja que hi ha algunes comunitats autònomes que tenen la qualificació del seu deute a nivell dels bons escombraries. Simó ha destacat que segons un estudi recent es demostra que els governs regionals a nivell europeu que tenen la clau de la caixa, recapten i gestionen els seus impostos, paguen un interès més baix pel seu deute i tenen una qualificació més alta, tal com passa a Navarra i al País Basc en relació a les altres comunitat autònomes.