La portaveu del Grup Parlamentari d’ERC, Anna Simó en el debat del ple específic sobre la crisi, els serveis públics i les retallades ha assegurat que 'el dèficit fiscal i les polítiques d’austeritat no ho expliquen tot, les retallades que han efectuat i que efectuen són ideològiques i el que cal és que el Govern triï noves polítiques i nous companys de viatge perquè els actuals companys de viatge del govern trien polítiques que ERC no pot compartir'.
Simó assegura que' l’austeritat que practiquen a Catalunya condueix a una nova recessió i l’equilibri pressupostari no pot ser una condició necessària ni suficient per a la recuperació econòmica d’una economia deprimida. Ja ho hem vist després de dos pressupostos i d’un any llarg de polítiques d’austeritat: l’objectiu de dèficit no s’ha complert malgrat els sacrificis i 'haver tocat os' amb les retallades, cal que es replantegin les polítiques d'ingressos i de prioritats en la despesa'.
La portaveu d’ERC en la seva diagnosi ha explicat que ‘Catalunya estem patint els efectes de la crisi econòmica que afecta tot Europa, i especialment els països del Sud, però que s’agreuja pel maltractament fiscal i institucional a què està sotmesa i per la manca d’eines i marge de maniobra suficients per fer-hi front, per les decisions ideològicament equivocades sobre la política de despesa i d’ingressos i per manca de voluntat i fermesa política per fer-hi front JUNTS sense complexos, hi afegeixo. Perquè cornuts, pagant el beure, contemporitzant i callant no aixequem l’ànim d’un país ni ens fem respectar. Tampoc llençant-nos pel cap retrets'. Simó assegura que ‘Catalunya patim una triple crisi d’espoli social, d’espoli nacional i d’espoli fiscal’.
Simó ha recordat les paraules de Ramon Trias Fargas que definia ‘el Pacte de la Fam, l’asfíxia premeditada’. Simó ha recordat que ‘ahir en la sessió de control al president del Govern, la presidenta del PPC va dir que el Govern de l’Estat garantia la liquiditat a Catalunya: el PP, doncs, té la gentilesa d’apretar però de no ofegar, ens deixa estar en respiració assistida. Ara estem en el punt de la narració de la respiració assistida, doncs. Un dels problemes principals de la respiració assistida és que hi ha qui controla la clau de pas de l’oxigen, i no som nosaltres’.
La portaveu d’ERC ha recordat al Govern de CiU que ha rebutjat propostes per incrementar ingressos, per evitar retallar més despesa, una millora dels ingressos de manera més solidària i redistributiva a curt en els pressupostos 2012, han rebutjat aquestes propostes que haurien aportat 1100 milions d’euros més d’ingressos en aquests moments de crisi.
Anna Simó ha explicat que ‘el moment és greu per acumulació de pluja sobre moll. I exigeix no fer-nos trampes al solitari en els diagnòstics, en les tries de polítiques i de companys de polítiques’. Simó ha fet una ‘crida a la generositat, a la suma d’esforços i a l’alçada i llargada de mires’. En moments de crisi i màxims d’atur, més important fins i tot que el contingut de les reformes, és la coresponsabilització amb què s’han de dur a terme i el consens i la cohesió social que han de generar per poder ser més efectives. Perquè el rigor imposat i l’austeritat decretada solen ser fonaments políticament i socialment fràgils. A l’Estat i també aquí.
La portaveu d’ERC ha insistit al president Mas en que ‘cal un cop de timó i agafar un nou rumb’ i ha concretat en què ha de consistir aquest cop de timó en cinc punts:
1. Importància de construir consensos sòlids en reformes que encara que es considerin necessàries, no poden ser imposades per decret. Per fer això, cal una dosi extra de generositat i de modèstia. Generositat per saber que com a país, necessitem lideratges compartits. I modèstia per pensar que cap de nosaltres – ni govern, ni partits, ni agents socials, ni organitzacions ni ciutadania organitzada... – ni sol, ni amb les receptes pròpies sense tocar-ne ni una coma no se’n sortirà.
2. Fermesa en les actuacions, la tebior pot ser mala consellera quan els que tens al davant de tebis no en són gens. A curt termini, no podem restar de braços creuats i calen mesures que no s’havien executat fins ara davant de l’ofensiva que patim: si els pressupostos de l’Estat incompleixen l’Estatut d’Autonomia, que forma part del bloc de constitucionalitat, cal presentar-hi recurs en contra davant el Tribunal Constitucional. I mentre se’ns consideri a Europa una simple comunitat autònoma espanyola a l’hora de decidir sobre el nostre nivell de dèficit públic i d’emetre deute, cal fer una campanya per tal que es visualitzi que l’esforç fiscal dels catalans és suficient i que aquests problemes vénen derivats de l’espoli de l’estat espanyol.
3. Cal reorientar les prioritats de despesa i d’increment d’ingressos, activar mecanismes dins del marge que encara tenim per augmentar la solidaritat interna a Catalunya, ja que actualment l’espoli fiscal i l’espoli social a qui passa més factura és a les classes mitjanes i populars.
4. Govern i Parlament han d’afrontar sense demora la reivindicació del concert econòmic, aprovant la proposta al Parlament i sotmetent-la a consulta de la ciutadania i a negociar-lo a Madrid.
5. Si la negociació del concert no reïx el president ha de donar suport a una consulta perquè el poble de Catalunya decideixi si vol continuar ser dependent de l’Estat espanyol o vol la independència. La solució definitiva a aquests problemes, que tenen un origen polític, és de caràcter eminentment polític: considerar ja el poble català com a major d’edat i iniciar el procés cap a la independència.
Simó assegura que ‘o som una nació mitjana que s’espavila i que tracta els seus membres en correspondència a l’esforç que fan, o no serem’. La portaveu parlamentària d’ERC ha definit la Catalunya que vol ERC ‘UNA CATALUNYA CENTRADA EN la igualtat d’oportunitats de LES PERSONES i les famílies i el BENESTAR com a LLIBERTAT per fer i per ser, una part indestriable del conjunt d’accions que cal emprendre per a la reactivació econòmica i la sortida de la crisi’.
Simó assegura que' l’austeritat que practiquen a Catalunya condueix a una nova recessió i l’equilibri pressupostari no pot ser una condició necessària ni suficient per a la recuperació econòmica d’una economia deprimida. Ja ho hem vist després de dos pressupostos i d’un any llarg de polítiques d’austeritat: l’objectiu de dèficit no s’ha complert malgrat els sacrificis i 'haver tocat os' amb les retallades, cal que es replantegin les polítiques d'ingressos i de prioritats en la despesa'.
La portaveu d’ERC en la seva diagnosi ha explicat que ‘Catalunya estem patint els efectes de la crisi econòmica que afecta tot Europa, i especialment els països del Sud, però que s’agreuja pel maltractament fiscal i institucional a què està sotmesa i per la manca d’eines i marge de maniobra suficients per fer-hi front, per les decisions ideològicament equivocades sobre la política de despesa i d’ingressos i per manca de voluntat i fermesa política per fer-hi front JUNTS sense complexos, hi afegeixo. Perquè cornuts, pagant el beure, contemporitzant i callant no aixequem l’ànim d’un país ni ens fem respectar. Tampoc llençant-nos pel cap retrets'. Simó assegura que ‘Catalunya patim una triple crisi d’espoli social, d’espoli nacional i d’espoli fiscal’.
Simó ha recordat les paraules de Ramon Trias Fargas que definia ‘el Pacte de la Fam, l’asfíxia premeditada’. Simó ha recordat que ‘ahir en la sessió de control al president del Govern, la presidenta del PPC va dir que el Govern de l’Estat garantia la liquiditat a Catalunya: el PP, doncs, té la gentilesa d’apretar però de no ofegar, ens deixa estar en respiració assistida. Ara estem en el punt de la narració de la respiració assistida, doncs. Un dels problemes principals de la respiració assistida és que hi ha qui controla la clau de pas de l’oxigen, i no som nosaltres’.
La portaveu d’ERC ha recordat al Govern de CiU que ha rebutjat propostes per incrementar ingressos, per evitar retallar més despesa, una millora dels ingressos de manera més solidària i redistributiva a curt en els pressupostos 2012, han rebutjat aquestes propostes que haurien aportat 1100 milions d’euros més d’ingressos en aquests moments de crisi.
Anna Simó ha explicat que ‘el moment és greu per acumulació de pluja sobre moll. I exigeix no fer-nos trampes al solitari en els diagnòstics, en les tries de polítiques i de companys de polítiques’. Simó ha fet una ‘crida a la generositat, a la suma d’esforços i a l’alçada i llargada de mires’. En moments de crisi i màxims d’atur, més important fins i tot que el contingut de les reformes, és la coresponsabilització amb què s’han de dur a terme i el consens i la cohesió social que han de generar per poder ser més efectives. Perquè el rigor imposat i l’austeritat decretada solen ser fonaments políticament i socialment fràgils. A l’Estat i també aquí.
La portaveu d’ERC ha insistit al president Mas en que ‘cal un cop de timó i agafar un nou rumb’ i ha concretat en què ha de consistir aquest cop de timó en cinc punts:
1. Importància de construir consensos sòlids en reformes que encara que es considerin necessàries, no poden ser imposades per decret. Per fer això, cal una dosi extra de generositat i de modèstia. Generositat per saber que com a país, necessitem lideratges compartits. I modèstia per pensar que cap de nosaltres – ni govern, ni partits, ni agents socials, ni organitzacions ni ciutadania organitzada... – ni sol, ni amb les receptes pròpies sense tocar-ne ni una coma no se’n sortirà.
2. Fermesa en les actuacions, la tebior pot ser mala consellera quan els que tens al davant de tebis no en són gens. A curt termini, no podem restar de braços creuats i calen mesures que no s’havien executat fins ara davant de l’ofensiva que patim: si els pressupostos de l’Estat incompleixen l’Estatut d’Autonomia, que forma part del bloc de constitucionalitat, cal presentar-hi recurs en contra davant el Tribunal Constitucional. I mentre se’ns consideri a Europa una simple comunitat autònoma espanyola a l’hora de decidir sobre el nostre nivell de dèficit públic i d’emetre deute, cal fer una campanya per tal que es visualitzi que l’esforç fiscal dels catalans és suficient i que aquests problemes vénen derivats de l’espoli de l’estat espanyol.
3. Cal reorientar les prioritats de despesa i d’increment d’ingressos, activar mecanismes dins del marge que encara tenim per augmentar la solidaritat interna a Catalunya, ja que actualment l’espoli fiscal i l’espoli social a qui passa més factura és a les classes mitjanes i populars.
4. Govern i Parlament han d’afrontar sense demora la reivindicació del concert econòmic, aprovant la proposta al Parlament i sotmetent-la a consulta de la ciutadania i a negociar-lo a Madrid.
5. Si la negociació del concert no reïx el president ha de donar suport a una consulta perquè el poble de Catalunya decideixi si vol continuar ser dependent de l’Estat espanyol o vol la independència. La solució definitiva a aquests problemes, que tenen un origen polític, és de caràcter eminentment polític: considerar ja el poble català com a major d’edat i iniciar el procés cap a la independència.
Simó assegura que ‘o som una nació mitjana que s’espavila i que tracta els seus membres en correspondència a l’esforç que fan, o no serem’. La portaveu parlamentària d’ERC ha definit la Catalunya que vol ERC ‘UNA CATALUNYA CENTRADA EN la igualtat d’oportunitats de LES PERSONES i les famílies i el BENESTAR com a LLIBERTAT per fer i per ser, una part indestriable del conjunt d’accions que cal emprendre per a la reactivació econòmica i la sortida de la crisi’.