La portaveu d’Esquerra al Parlament, Anna Simó, ha qualificat de ‘coitus interruptus’ la decisió del jutge Garzón de deixar en mans dels jutjats territorials la causa contra els crims del franquisme. ‘Després de declarar extingida la responsabilitat de Franco i de 44 càrrecs més de la dictadura, en certificar, a bona hora, la seva mort, ho treu fora de l’Audiència Nacional fent-ho passar per un rosari de 62 jutjats’, ha afirmat.

La portaveu independentista ha assegurat que ‘ha guanyat el fiscal en cap de l’Audiència, Javier Zaragoza, i ha guanyat el fiscal general de l’Estat, Conde Pumpido’, que justament és nét d’un jurista que va participar a l’Alt Tribunal de Justícia Militar de 1936.

Simó, que ha considerat que tot aquest procés ha tingut ‘una arrencada de cavall i una parada de burro’, ha lamentat que es tornin a laminar les esperances de reparació de la memòria històrica de les entitats memorialistes i de les víctimes del franquisme. Al mateix temps, Simó ha lamentat ‘la inhibició del Govern espanyol’ en aquest procés, i l’ha titllat de ‘col·laboracionista’ en el que ha considerat ‘el blindatge del model espanyol d’impunitat’.


Superar el 3% de dèficit públic en situacions de crisi

La portaveu parlamentària d’Esquerra també ha valorat l’anunci del secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, en el sentit de permetre en situacions extraordinàries superar el 3% del PIB de dèficit públic, sempre i quan no es prorrogui en el temps i tingui lloc en diferents països de la UE. Simó ha celebrat aquesta mesura, ‘sempre i quan s’apliqui en moments excpecionals, no com a mesura estructural’. La portaveu d’Esquerra ha recordat que ‘quan es va revisar fa tres anys el Pacte d’Estabilitat Pressupostària de la UE, ja es va obrir la porta a poder superar el 3% del PIB en moments excepcionals’. I en aquest sentit ha demanat ‘que les diferents institucions vagin a l’hora, que ningú vagi per lliure, i per això la coordinació interinstitucional és més que necessària’. Finalment, Simó ha recordat que el Govern de la Generalitat no ha de quedar al marge d’aquest debat sobre una mesura que també podria plantejar-se en moments excepcionals.