El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha assegurat que ‘és trist i decepcionant que el PSOE i els companys d’Izquierda Unida-Iniciativa no hagin estat prou valents a l’hora d’aprovar una Llei de la Memòria Històrica que l’únic que reconeix és que el franquisme va ser il·legítim. No calia esperar 30 anys per això perquè que el franquisme no va ser legítim ja ho sap tothom’. Tardà ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la inauguració de l’assemblea anual de l’Associació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista (APIGV) celebrada a Manresa i que reclama que es restitueixi els diners de curs legal de la república que les tropes franquistes van obligar a deixar en dipòsit al Banc d’Espanya.

A més, Tardà ha volgut exposar detingudament els molts motius que han fet que Esquerra s’hagi quedat al marge de l’acord final tot i ser principal impulsora de la Llei a començament de legislatura en reclamar-li com a condició d’investidura a Rodríguez Zapatero:

-Ni els governs de Suàrez, Calvo-Sotelo, Felipe González i, per descomptat, els d’Aznar van voler d’elaborar una llei que reconegués les víctimes del franquisme i busqués una reconciliació sincera anul·lant les sentències que van condemnar a mort milers d’antifranquistes durant la Guerra Civil i un cop acabada aquesta. El PSOE i el mateix Zapatero en el debat de la seva investidura com a President d’Espanya van alimentar l’expectativa en acceptar la demanda d’Esquerra d’elaborar una Llei de la Memòria digna.

-Ja inicialment van incomplir durant més d’un any els terminis promesos per tenir acabada la Llei. Quan la van entregar aquesta no reconeixia l’anulació dels sumaríssims dels tribunals franquistes que van condemnar a mort milers d’antifranquistes tot i que el Ple del Congrés havia aprovat una iniciativa parlamentària d’Esquerra de finals de setembre de 2004 en què així ho reclamava i especificava que, en primera instància, s’havia d’anul·lar el Sumaríssim contra Companys, afusellat per ser President de la Generalitat.

-Si no s’anul·len les sentències dels tribunals franquistes, de facto s’està donant carta de validesa a la justícia franquista que no va ser tal sinó que l’únic que va ser és revenja. L’excusa de la dificultat no és vàlida ja que juristes de reconegut prestigi han avalat que sí que és possible i, a més, hi ha fórmules explorades en multitud de països amb passats dictatorials com Alemanya o Xile. És una qüestió de voluntat política.

-No es reconeix la condició jurídica de víctima que per Esquerra és imprescindible. El fet que això no es contempli en la llei condemnarà els represaliats del franquisme a haver d’anar a títol individual a reclamar als tribunals de justícia. Entre la lentitud del sistema judicial, els costos elevats de tot procés i el caràcter dretà de molts magistrats, això suposarà un autèntic via crucis judicial i burocràtic per als represaliats del franquisme que vulguin un reconeixement. Que 70 anys després de la fi de la Guerra i 30 de l’arribada del denominat període democràtic condemnin els represaliats a haver de passar per aquest via crucis judicial és un insult a les víctimes i a la seva dignitat.

-Parlar en la llei de la suposada ‘violència republicana’ durant la Guerra Civil, tal i com sembla que ha introduït CiU en la llei suposa equiparar els dos bàndols enfrontats i això és avalar les tesis dels revisionistes ja que sembla que s’obviï que la Guerra va arribar per un cop d’estat. I la sublevació la van protagonitzar els feixistes que van violentar la legalitat republicana escollida i votada democràticament pels ciutadans de l’Estat.

Després d’exposar aquests i altres motius, Tardà ha explicat que una delegació del seu Grup Parlamentari conjuntament amb altres entitats de recuperació de la Memòria van traslladar-se aquest agost fins a Charleroi (Bèlgica – Valònia) per explorar amb el Centre Internacional de la memòria i els crims contra la humanitat ‘Nizkor’ la possibilitat de dur el cas espanyol als tribunals internacionals per forçar l’executiu estatal a elaborar una llei ‘digna i a l’altura que es mereixen tots aquells represaliats per defensar la democràcia a l’Estat que va ser violentada per un cop d’estat feixista’.