Joan Tardà, portaveu adjunt al Congrés, ha remès avui la Secretària d'Estat d'Immigració, Consuelo Rumí, la proposta d’ERC per al reglament de la Llei d'Estrangeria, on es demana que es deleguin diverses competències d'immigració a les Comunitats Autònomes perquè puguin participar en les decisions sobre contingents i concedir l'arrelament laboral.

ERC, que divideix el seu document en cinc apartats -vies de regularització, simplificació de procediments, administració local, joves, dones i cònjuges de residents, i Comunitats Autònomes/Estat- defensa l'arrelament laboral com a via de regularització, consistent a concedir l'autorització de residència temporal a l'estranger que hagi viscut a Espanya de manera continuada un mínim de dos anys i tingui una oferta laboral.

Altres possibilitats de regularització suggerides per ERC són l'arrelament familiar, quan no sigui possible la reagrupació familiar; l'arrelament per raons humanitàries (asilats, refugiats....) i l'arrelament per permanència continuada en situació irregular -que hagi residit durant almenys cinc anys.

Així mateix proposa la regularització per interès públic, és a dir, donar l'autorització de residència temporal a persones estrangeres per "raons d'interès públic, seguretat nacional -col·laboració
amb les autoritats- ".

Dins d'aquest apartat, el grup parlamentari demana a Rumí vincular la condició de dones estrangeres víctimes de violència domèstica al supòsit de "col·laboració amb l'autoritats" per poder justificar l'atorgament d'autorització per treballar.

Respecte a la col·laboració entre la Generalitat i l'Estat, ERC afirma la necessitat d'establir un procediment entre les Comunitats Autònomes i l'Estat per decidir i organitzar el trasllat d'estrangers "en situació irregular, que no poden ser objecte d'expulsió ni devolució, des de llocs com Ceuta, Melilla o Canàries".

Demana a més la delegació de l'Estat a les Comunitats Autònomes que així ho desitgin de les tasques i gestions relatives a la selecció laboral en origen, i opina que els tractats internacionals de regulació i ordenació de fluxos que ha formalitzat l'Estat amb alguns països són normes que en part regulen aspectes de selecció de migrants.

"Per tant, ha de ser preceptiva la consulta a les comunitats autònomes en la fase prèvia a la formalització dels tractats", afegeix el document de treball.

En el punt relatiu a joves, dones i cònjuges de residents, ERC considera que la reagrupació familiar ha de ser una de les vies d'entrada legal més important i, és per això que, "seria interessant incloure" millores, entre elles "no posar terminis per poder sol·licitar el reagrupament", possibilitat de reagrupar els fills fins als 18 anys sense requisits i fins als 25 si depèn econòmicament del reagrupante, i ampliar el grau de parentiu per poder reagrupar.

ERC advoca per facilitar l'accés al permís de treball de forma gairebé automàtica, a tota persona amb permís de residència i que disposi d'una oferta efectiva de feina. A més de simplificar els procediments administratius, la proposta política demana implicar a l'administració local en les decisions sobre ubicació i gestió dels centres de migracions i en la certificació d'"extrems tals com l'empadronament, possessió d'habitatge, cèdula d'habitabilitat i elaboració i execució dels plans d'acollida".