El diputat d’Esquerra al Congrés Joan Tardà i la secretària de Política Internacional, Marta Rovira, han presentat aquest matí una demanda contra l’Estat espanyol davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans, per la negativa de la Mesa del Congrés dels Diputats, avalada per una sentència posterior del Tribunal Constitucional, a tramitar preguntes i iniciatives parlamentàries sobre el Rei i la casa reial.

Amb la presentació d’aquesta demanda, ‘Esquerra ha aconseguit’, segons Tardà, 'posar damunt la taula el primer gran debat sobre l’opacitat del funcionament de l’administració monàrquica, tot i que és evident que tot just som en el començament del procés’.

Tal i com s’explica en la demanda, Joan Tardà, en la seva condició de diputat, va presentar, el mes d’abril de 2007, un centenar de preguntes adreçades al govern sobre diversos àmbits relacionats amb el Rei i la casa reial, com ara la fiscalitat, l’ús del patrimoni públic, els ingressos atípics o la competència lingüística, entre d’altres. Tardà, el mateix dia també va presentar una proposició no de llei per a ser debatuda en el Ple del Congrés, que instava el govern a presentar en el primer trimestre de cada any natural la liquidació pressupostària de totes les partides que directament o de forma indirecta tenen relació amb la casa reial contingudes en el l’exercici pressupostari anterior.

La Mesa del Congrés, presidida per Manuel Marín, no va admetre a tràmit ni les preguntes ni la proposició no de llei, amb els vots favorables dels representants del PSOE, PP i CiU, emparant-se en l’argument que la Constitució Espanyola, en el seu article 56.3, estableix que la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Pocs dies després d’haver-se conegut la presentació d’aquestes preguntes i de la Proposició no de Llei, la Casa Reial va anunciar el nomenament d’un Interventor civil de la mateixa Casa Reial, tot i que des de La Zarzuela es va tenir cura de remarcar que el nomenament no tenia res a veure amb els moviments en el Congrés.

Posteriorment, Tardà va tornar a presentar les mateixes iniciatives a la Mesa del Congrés, i van ser novament rebutjades per la mateixa raó. Un cop esgotada la via de la reconsideració davant la Mesa del Congrés dels Diputats, Tardà va demanar empara al Tribunal Constitucional per la vulneració d’algun dels drets fonamentals previstos a la Constitució Espanyola. Aquest Tribunal no va admetre a tràmit el recurs d’empara, tot i que la decisió no va ser presa per unanimitat, ja que el magistrat Pablo Pérez Tremps se’n va desmarcar.

Davant d’aquesta situació, Tardà, a través dels serveis jurídics d’Esquerra, ha presentat aquest matí una demanda fonamentada en la vulneració del dret a un procés equitatiu previst a l’article 6 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. ‘Amb aquesta acció’, ha apuntat Tardà, ‘s’ha demostrat que és possible des de la coherència i la perseverança acabar amb la gran hipocresia i la gran mentida consolidada des de la transició de voler fer creure que no és possible posar en qüestió des de la democràcia i la modernitat les grans trampes heretades de la transició’.

El diputat independentista també ha apel·lat a la ‘soledat’. ‘Desgraciadament’, ha dit, ‘els partits polítics que han legitimat el postfranquisme han preferit hipotecar la radicalitat democràtica en favor del manteniment d’un statu quo que el republicanisme català mai no ha legitimat’.