El portaveu al Congrés, Joan Tardà, presentarà avui al registre de la cambra baixa una nova proposició no de llei que reclama al govern central la "rehabilitació jurídica, moral i econòmica" dels maquis en tant que representants de "la resistència democràtica organitzada en guerrilles", tal com han fet altres països com França, Alemanya i Rússia amb els seus grups civils de resistència antifeixista.

Tardà ha sentenciat que es tracta de "posar fi a un tema tabú" i "rescabalar la memòria" d'un col·lectiu oblidat. Esquerra vol que l'Estat reconegui públicament el paper de "resistència al franquisme" i de "defensors del legítim règim republicà", que van tenir guerrillers com els catalans Quico Sabaté; els germans Facerias; Ramon Vila, Caracremada, i Marcel·lí Massana, titllats per les autoritats franquistes de delinqüents i que van ser perseguits per la Guàrdia Civil en el marc de la llei de fugues fins que pràcticament van desaparèixer als anys seixanta.

La proposició també reclama el trasllat de tota la documentació relacionada amb la guerrilla a un arxiu històric públic i civil per facilitar-ne la consulta i que aquest col·lectiu sigui inclòs en la llei de la memòria.

Esquerra presentarà avui públicament la seva proposició acompanyada d'un reduït grup de supervivents del maquis asturià i castellà que formen part de l'Associació Arxiu, Guerra i Exili (AGE). En aquest sentit, Esquerra s'ha compromès a tornar a presentar una esmena als pressupostos generals de l'Estat pel 2006 perquè aquest col·lectiu pugui obtenir una compensació econòmica simbòlica tal com han rebut altres grups antifranquistes.

Alhora Tardà té previst reunir-se dimecres que ve amb la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, per conèixer de primera mà en quin estat es troben els treballs de la comissió que prepara la llei de la memòria.