El passat divendres 14 de maig tingué lloc a l'aula de cultura de Xixona una conferència de Joan Tardà sobre la Llei de la memòria històrica. Davant d’un auditori ple, el diputat d’Esquerra al parlament de Madrid va explicar com succeí el procés de creació de la Llei de memòria històrica, llei que va ser iniciada per Esquerra Republicana malgrat que al final hi va votar en contra per considerar-la insuficient, "tal com s'ha pogut observar en aquests moments amb els fets del jutge Garzón, és una llei incompleta ja que, entre altres coses, no anul·la el judicis de la dictadura", va manifestar el dirigent republicà.

Segons el diputat d’Esquerra, "Zapatero va començar molt bé amb aquesta llei, però ja hem vist com ha acabat. No ens va quedar més remei que votar en contra, ens vam quedar sols. I els fets posteriors ens donen la raó. Quan va començar aquesta legislatura el primer que vam fer va ser intentar canviar aquesta Llei. Aquesta vegada, els partits en els que havien donat suport al PSOE per poder aprovar-la se n’adonaren i votaren al nostre favor: CiU, PNV, BNG, IU... Això sí, una mica tard, ja que el PSOE i el PP han votat en contra".

A més a més, Tardà assenyalà que "finalment, tenim una Llei de memòria històrica que no ha estat validada per cap organisme internacional. Tot Europa i part dels països sud-americans han fet els deures, nosaltres no. Penseu que a Alemanya un nazi podria ser diputat al congrés, o fins i tot tenir una sala amb el seu nom, o desfilar el dia de les forces armades. A Alemanya no, però aquí sí".

El portaveu d’Esquerra Republicana va recordar que "un país fort necessita tancar amb èxit el seu passat, i a l’Estat espanyol això no ocorre. Hem de recordar que el rei va jurar els principios del movimiento, i com és cristià no va poder jurar la Constitució espanyola, perquè si no, hagués comès perjuri. Perquè tot aquest procés acabi bé, el rei haurà de demanar perdó".