Esquerra Republicana celebra que els executius facin passes endavant en la negociació per acabar amb la repressió i resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol

Els governs català i espanyol han reunit avui la taula de negociació per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol. Fruit de l’acord entre ambdues parts en la darrera trobada entre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre Félix Bolaños, aquesta taula s’ha centrat en avançar cap a la desjudicialització del conflicte amb reformes legislatives abans que finalitzi l'any. Acabar amb la repressió, la qual té un impacte immens en la vida personal i pública de moltes persones, és essencial, no només per caminar cap a la resolució, sinó per establir un procés de negociació amb garanties i igualtat de condicions.

En aquest sentit, Esquerra Republicana celebra que els dos executius facin passes endavant en la negociació per acabar amb la repressió i resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol. Tant és així que la consellera de la Presidència ha assegurat, un cop acabada la reunió que avui “hem arribat a uns primers acords per tal d’avançar en la superació de la judicialització i dels seus efectes”, com un pas previ “imprescindible per poder fer front a la resolució del conflicte polític de fons i fer-ho en igualtat de condicions entre les parts representades en la Mesa”, ha afegit Vilagrà.

Així, els governs català i espanyol han aprovat l’Acord per Superar la Judicialització i Reforçar les Garanties. Un text que recull:

1. El reconeixement que la judicialització agreuja el conflicte polític i que la desjudicialització ha de vetllar un procés de negociació amb garanties i igualtat de condicions.
2. La constatació que la sortida política al conflicte passa per atendre les demandes democràtiques avalades per una majoria social àmplia i transversal.
3. El compromís de fer el possible per aprovar, abans que acabi l’any, aquelles reformes legislatives que posin fi a la judicialització i els seus efectes, prenent com a punt de referència les recomanacions d’institucions i organismes europeus i internacionals. En aquest sentit, Vilagrà ha apuntat a l’informe Cilevics, aprovat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, com a referència.

Hem arribat a uns primers acords per avançar en la superació de la judicialització i dels seus efectes

Laura Vilagrà

En la línia d’aturar de totes les formes de persecució política, ambdós governs també han arribat a un acord en matèria de llengua, un element nuclear per a la societat catalana i que ha sigut reiteradament judicialitzada.

Per això, els executius han aprovat l’Acord per la Protecció i l’Impuls de la Llengua Catalana. El pacte parteix del reconeixement que el català ha estat perseguit, així com que la llengua no pot ser mai focus de confrontació social, política o judicial. És a dir, la desjudicialització, també, del català.

L’acord també explicita que és responsabilitat del conjunt d’administracions assegurar que el català mai no esdevé una llengua minoritzada i que mantingui en tot moment la seva capacitat de cohesió i progrés social.

“La nostra llengua, com bé sabeu, ha estat objecte d’una judicialització obstinada”, ha apuntat Vilagrà, una persecució que ha assegurat que “ha pretès afectar als grans consensos socials sobre l’ús del català”. Amb aquest acord, la consellera explica que “l’Estat dona cobertura” als acords arribats al Parlament de Catalunya sobre la protecció de la llengua catalana a les aules, un pas necessari, segons la republicana, per “acabar la lluita pel ple reconeixement del català a l’escola”.

Un dels punts més destacats del document és precisament aquest, el suport a la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, la qual reforça el model lingüístic de l’escola catalana i impossibilita la imposició de percentatge lingüístics. Això vol dir enterrar la batalla judicial contra la immersió lingüística. El pacte també inclou mesures com l'impuls del dret a utilitzar la llengua catalana a les Corts Generals, i la promoció del català al Parlament Europeu.

Els republicans posen de relleu la feina feta en el marc de la negociació política per assolir aquests acords, i en celebren els resultats. Des d’Esquerra Republicana defensen que la resolució definitiva del conflicte encara és lluny i que caldrà seguir treballant per assolir l’amnistia i l’autodeterminació.