El conseller de Salut en l’anterior legislatura repeteix en el càrrec amb l’accés universal a la salut i el procés de desprivatització de la sanitat pública com a pilars fonamentals

Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971) és un home ferm i sensible, una sensibilitat que ja va mostrar al capdavant de la conselleria de Salut en l’anterior legislatura, al ser un dels impulsors de l’accés universal a la salut. Una reforma, ara tombada pel TC, que reconeix la cobertura mèdica a 137.000 catalans als quals l’Estat no els hi concedeix tenir accés a la salut.

Comín és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctorand a l’Institut d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i postgraduat en Humanitats per la Pompeu Fabra. A més a més, a nivell laboral, ha estat professor associat del Departament de Ciències Socials d’ESADE des de 2001. Va ser professor de batxillerat al Col·legi Sagrat Cor-Diputació des de 1997 al 2003. L’any 1996 va obtenir la Beca Robert Schuman del Parlament Europeu i, aquell mateix any, va ser assessor del Departament de Cooperació de La Caixa (1996).

La música copsa una part molt important del conseller. Li encanta tocar el piano i reconeix que el seu compositor preferit és Mozart. De fet, Comín també ha fet carrera acadèmica en aquest àmbit ja que té estudis superiors de Piano i Teoria Musical a l’Escola de Música de Barcelona.

Es reafirma com un gran admirador de Nelson Mandela, li encanten les motos Vespa i veure concursos de castells. Confessa que de jove tenia un pòster de Che Guevara a la seva habitació. Comín és fill de l’escriptor, sociòleg i dirigent del PSUC, Alfonso Comín, un home que l'ha marcat i del qual sent sent molt orgullós. Comín també ha heredat la lluita per fer de Catalunya un país més just, tant és així que des de l’any 2003 ha estat políticament molt actiu.

Un home implicat amb el seu país

Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 2003 al 2010. Durant aquest període va ser president de la Comissió de Peticions, vicepresident de la Comissió d’estudi sobre la Globalització, portaveu en la Comissió de Cooperació i Solidaritat, portaveu adjunt en la Comissió d’Economia, membre de la Comissió de Treball, Indústria i Comerç, i membre de la Comissió de Joventut.

Del 2006 al 2010 va ser membre de la Junta Rectora de Ciutadans pel Canvi i responsable d’acció política i de les campanyes: Iniciativa Legislativa Popular ‘Per una llei electoral de Catalunya’, sobre la reforma de la Llei electoral de Catalunya i la campanya ‘Via federal’, per la reforma federal de la Constitució espanyola.

Del juny de 2011 al març de 2014 va ser militant del PSC i al 2015 es va presentar a la llista de Junts pel Sí, per la que en va sortir elegit diputat al Parlament.

Paral·lelament, Comín també ha col·laborat habitualment amb diferents mitjans de comunicació, com RAC1, l’ARA, El País, i la revista El Ciervo, entre d’altres. És membre protector de la Fundació Alfonso Comín. També és membre de diverses institucions com ara el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, vicepresident de la Fundació Catalunya segle XXI, del Consell Assessor de la Fundació Catalunya-Europa.

És tot un honor poder encapçalar de nou la conselleria de Salut

Toni Comín Conseller de Salut

L’accés universal a la salut: la prioritat de Comín

A principis de 2016, Comín va ser nomenat conseller de Salut i des d’aleshores i fins a l’aplicació de l’article 155 va encapçalar una de les conselleries més destacades de la Generalitat. Salut va ser un dels departaments amb més pes als pressupostos de l’Executiu amb més de 8.800 milions d’euros.

Comín va ser un dels responsables de poder revertir en un 37% les retallades que s’havien aplicat els anys anteriors i va iniciar el procés de desprivatització de la sanitat pública. A més a més, es va aconseguir una reducció destacada de les llistes d’espera.

De cara a la nova etapa, Comín confessa que “és tot un honor poder encapçalar de nou la conselleria de Salut”. “Continuarem amb les línies mestres dels últims mesos, com ara el procés de desprivatització de la sanitat pública que s’havia realitzat en anys anteriors”, afegeix Comín. De fet, una de les grans mesures de l’anterior legislatura va poder ser aprovar i garantir l’accés universal a la salut i que tots els catalans i catalanes tinguin una cobertura mèdica.


Versión en castellano