El president del Parlament, Roger Torrent
El president del Parlament, Roger Torrent

La denúncia s'ha interposat contra el magistrat instructor Pablo Llarena Conde, però també contra els altres els integrants de la Sala d'Apel·lacions del mateix òrgan judicial

El president del Parlament, Roger Torrent, ha presentat, en nom de la institució, una denúncia contra els magistrats del Suprem per la vulneració de drets fonamentals dels diputats a la presó i a l'exili. Torrent ha explicat que la denúncia ha estat presentada perquè han retingut il·legalment diputats del Parlament, perquè estan obstruint el normal funcionament del Parlament de Catalunya, perquè hi ha prevaricació judicial i perquè s'estan vulnerant els drets fonamentals dels diputats.

Davant les successives intromissions il·legítimes del Tribunal Suprem a l'activitat del Parlament de Catalunya, la Mesa va acordar el passat 24 d'abril exercir accions penals en defensa de la dignitat i autonomia de la institució, de la divisió de poders, i dels drets dels diputats i de tots els ciutadans representats.

El president del Parlament ha explicat que ara, en compliment d'aquell mandat i mantenint el compromís de no recular ni un mil·límetre en la defensa dels drets polítics dels diputats del Parlament de Catalunya, s'ha presentat una denúncia al Tribunal Suprem contra el jutge Pablo Llarena i els magistrats de la sala d'apel·lacions perquè mantenint els presos polítics privats de llibertat han comès delictes contra els drets fonamentals dels diputats, de detenció il·legal, d'obstrucció al normal funcionament de la institució i de prevaricació judicial.

La denúncia, doncs, s'ha interposat contra Pablo Llarena Conde (instructor), i contra els magistrats Miguel Colmenero Menéndez de Luarca, Francisco Monterde Ferrer i Alberto Jorge Barreiro, integrants de la Sala d'Apel·lacions del mateix òrgan judicial (és l'òrgan que ratifica les decisions de Llarena).

S'han vulnerat els drets fonamentals dels diputats a la presó i a l'exili
Roger Torrent President del Parlament de Catalunya
 El president del Parlament, Roger Torrent, durant una sessió plenària
El president del Parlament, Roger Torrent, durant una sessió plenària

La denúncia recorda que durant el seu mandat, els diputats gaudeixen d'immunitat a l'efecte de no ser detinguts excepte en cas de delicte flagrant, un dret que és conseqüència de la seva inviolabilitat, de forma que un cop elegits els diputats haurien d'haver estat alliberats immediatament, i com que no es va fer, això és constitutiu d'un delicte de detenció il·legal. Els fets, a més, suposen un atac contra la divisió de poders, l'autogovern i l'autonomia parlamentària, perquè el Parlament gaudeix d'autonomia organitzativa i d'inviolabilitat en l'exercici de les seves funcions, entre les quals, la d'investir el president de la Generalitat sense interferències de cap altre òrgan.

Tenint en compte tots aquests preceptes, la conducta dels magistrats constitueix un delicte de detenció il·legal de l'art. 167 del Codi Penal (Codi Penal), en haver resolt com autoritat judicial la privació de llibertat dels diputats sense que la llei ho permetés i sense que s'hagi comès cap delicte (atès que es nega el caràcter delictiu dels fets). I per al cas que els fets fossin considerats delictius, es tractaria igualment d'un delicte de detenció il·legal (art. 530 Codi Penal), per haver privat de llibertat un diputat violant les seves garanties constitucionals o legals. Així mateix, la denúncia també recorda que l'article 500 del Codi Penal tipifica com a delicte l'autoritat que detingui un membre de les Corts o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma, fora dels supòsits o sense els requisits que estableix la legislació vigent.

Les conductes denunciades també són constitutives d'un delicte contra els drets fonamentals. El fet que el jutge no permetés als diputats proposats pel president del Parlament sotmetre's al debat d'investidura, suposa una vulneració greu del dret fonamental a la participació política de l'article 23 CE (en la seva dimensió de dret al sufragi passiu), que també està protegit a l'article 3 del Protocol 1 del Conveni Europeu de Drets Humans i a l'article 25 del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics. I això porta, en termes penals, a la comissió d'un delicte de l'art. 542 Codi Penal, que tipifica la conducta de l'autoritat que, sabent-ho, impedeixi a una persona l'exercici d'altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis.

A totes aquestes responsabilitats citades i documentades, cal afegir el delicte d'obstrucció al normal funcionament del Parlament. En aquest sentit, l'article 449 del Codi Penal estableix penes d'inhabilitació d'entre 10 a 20 anys per les autoritats que ataquin la inviolabilitat parlamentària d'una assemblea legislativa.

Finalment, les decisions judicials objecte de la denúncia constitueixen també un delicte de prevaricació judicial (art. 446 Codi Penal): aquesta infracció penal ha estat comesa pel magistrat instructor, en haver dictat diverses resolucions injustes i arbitràries, i també pels magistrats de la Sala d'Apel·lacions, a l'haver emès, tots ells, vot favorable a la resolució per la qual es va mantenir la presó provisional dels diputats, a partir de raonaments indiciàriament reveladors d'una clara consciència d'antijuridicitat, en introduir valoracions extrajurídiques i clarament polítiques que s'exposen en la denúncia.