I, en tercer i últim lloc, aquesta també és una bona notícia perquè també ens il·lustra com la defensa de la competència i de la igualtat de condicions al mercat respon a l'interès general, que és el de la majoria de nosaltres. Massa sovint es confon lliure competència amb el "campi qui pugui" o l'absència d'un marc regulatori. La missió de la comisària Margrethe Vestager (foto), de la mateixa manera que ho és pel conjunt d'institucions de defensa de la competència, no és la de desregular sinó la de procurar garantir que totes les empreses que interactuen en un mercat ho fan amb els mateixos drets i deures, que cap d'elles té la capacitat d'abusar d'una posició de domini. Aquest ha estat precisament el principi pel qual la CE ha denunciat les pràctiques fiscals d'Irlanda amb Apple: ha conclòs que l'estat estava atorgant una avantatge discrecional rellevant no justificat a la multinacional americana, un ajut d'estat. No podem esperar que la competència doni resposta a bona part dels problemes econòmics o socials, però si que assegura un dinamisme i un repartiment de poders als mercats que els sol fer més eficients i oferir més oportunitats als consumidors, als nous treballadors i a les noves empreses. Una competència que certament només és perfecta als manuals d'economia. Però, com en qualsevol altra utopia, sospesant-la amb d'altres probablement més importants, val la pena no renunciar a apropar-s'hi cada vegada més.


Albert Castellanos
President de la comissió sectorial de Política Econòmica i Financera
Esquerra Republicana